L'estat propi dispara les topades entre CDC i Duran en un any

BarcelonaEl procés cap a l'estat propi assumit per CiU ara fa tot just un any ha disparat els conflictes dins la federació nacionalista. Els desajustos en el discurs de CDC −partidària de caminar cap a un estat independent dins la Unió Europea (UE)− i d'Unió −defensora de la consulta, però per assolir un model confederal per a Espanya− van agreujar-se en les setmanes posteriors a acordar un programa electoral obertament sobiranista i van rebrotant cada cop que es parla de concrecions en el procés, més enllà del comú acord per impulsar una consulta d'autodeterminació.

Carta de Duran al consell nacional d'Unió

L'octubredel 2012, un mes abans de les eleccions anticipades al Parlament, el consell nacional d'Unió va reunir-se en absència del seu màxim dirigent, Josep Antoni Duran i Lleida, que malgrat tot va voler adreçar-se als militants a través d'una carta llegida a porta tancada pel secretari general del partit, Josep Maria Pelegrí. En la carta, que va transcendir públicament dies després, Duran alertava que l'escenari d'una Catalunya independent dins la UE "és gairebé impossible". "No puc enganyar la gent", afegia sobre el fet que Espanya i altres estats membres del club comunitari en podrien vetar l'ingrés de Catalunya. Les paraules van generar un gran malestar a les files de CDC, que ja llavors insistia que no està escrit enlloc que un estat català hagi de quedar fora de la UE.

Duran dubta de la majoria independentista

El 2 de novembre del 2012, Duran afirmava a l'emissora ABC Punto Radio que "no hi ha una gran majoria de ciutadans" que desitgin la independència i tornava a posar l'èmfasi en la capacitat d'Espanya de vetar l'entrada a una Catalunya sobirana dins la UE. Les declaracions arribaven en un context de tensió entre CDC i Unió pel debat intern sobre el contingut del programa electoral amb què Artur Mas s'havia de presentar als comicis del 25 de novembre. Unió havia posat en qüestió alguns dels punts inicialment aparaulats. Finalment, el text programàtic inclou l'objectiu de l'estat propi per a Catalunya. Mas es reuneix en privat amb Duran per llimar asprors i acordar un discurs comú fins que se celebri la consulta.

Els serrells del pacte CiU-ERC

El 19 de desembre del 2012, Artur Mas i Oriol Junqueras segellaven el seu acord de legislatura, després d'uns dies d'estira-i-arronsa negociador. De fet, aquest pols sobre els continguts del pacte es va prolongar fins minuts abans de la signatura de l'acord al Parlament. Pelegrí, en nom d'Unió, va insistir fins a l'últim moment a introduir-hi retocs. La tarda abans, mentre Mas i Junqueras eren al Palau de la Generalitat tancant a soles els termes del pacte, la direcció d'Unió estava reunida a la seva seu, valorant si subscrivia o no l'aliança amb ERC. Duran va pronunciar-s'hi personalment en contra, tot i que la majoria de dirigents hi van votar a favor.

Friccions pel cas Pallerols

A principis de gener del 2013, el cas Pallerols es resolia amb un acord entre les parts, pel qual Unió reconeixia la seva responsabilitat civil subsidiària en l'afer de malversació de fons europeus i es comprometia a rescabalar els diners rebuts il·lícitament. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, ambdós de CDC, van convidar públicament Unió a donar-ne explicacions. El gest no va agradar gens a les files democristianes, on recordaven els problemes dels seus socis de federació amb la justícia per altres casos.

Consens per la declaració de sobirania

L'11 de gener d'enguany, des de Xile, Duran posava el crit al cel per la difusió d'un primer esborrany de la declaració de sobirania del Parlament confeccionat entre CiU i ERC. "Sols no podem emprendre aquest camí de cap de les maneres", advertia. Finalment, s'hi van introduir modificacions i el text va ser aprovat el 23 de gener amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP, mentre que cinc diputats socialistes es van negar a votar-hi en contra.

Torpede de CDC a Barcelona

El 21 de gener, l'assemblea de la federació de CDC a Barcelona va aprovar una resolució molt contundent en contra del paper de Duran, a qui es responsabilitza de la davallada electoral de CiU al novembre. S'insta la direcció de CDC a prendre "mesures urgents" per evitar el "desprestigi i la desafecció" cap a CiU que causen les declaracions de Duran. La polèmica resolució desferma una tempesta política al si de la federació nacionalista. L'endemà, Pelegrí emet un comunicat on qualifica d'"inacceptable" i "gravíssim" el gest convergent, exigeix una rectificació i desafia els seus socis a trencar la federació "si no els agrada". La portaveu dels democristians, Marta Llorens, recomana a través de Twitter a CDC que "es preocupi més per l'embargament de la seva seu", en referència al cas Palau. La tensió es rebaixa l'endemà, quan Duran es disculpa públicament per aquest tuit. Mas fa una crida als seus a no ficar el dit a l'ull de Duran.

Continuïtat com a secretari general de CiU

El 15 de juny, en el marc del consell nacional de CDC, el seu vicesecretari general de coordinació institucional, Lluís Corominas, es queixa d'unes recents declaracions de Duran que generaven "dubtes" sobre el procés sobiranista. "El secretari general de CiU −càrrec que també ostenta Duran− de vegades s'equivoca", afegeix Corominas, que a més li retreu que parli d'ERC com el seu "adversari" polític, tot i ser el soci parlamentari que sustenta el Govern de Mas. Diversos dirigents d'Unió reaccionen des de Twitter denunciant que CDC utilitzi Duran com a "boc expiatori" i suggereixen al seu líder que abandoni la secretaria general de CiU. Mas crida novament a l'ordre a uns i altres. Finalment, la cúpula d'Unió desestima de moment la possibilitat que Duran deixi el seu càrrec a CiU.