Més cobertura legal per a les autonomies

BarcelonaEl fet que els presidents autonòmics -via delegació del govern espanyol- puguin gestionar un estat d’alarma a la seva comunitat dona més cobertura legal a moltes de les mesures que vulguin aplicar per fer front a la pandèmia, coincideixen els experts consultats per l’ARA. Amb tot, les autonomies que en demanin l’aplicació no tindrien poders absoluts: l’executiu de Pedro Sánchez pot retirar a les comunitats la delegació de l’aplicació d’aquest règim excepcional, que permet la limitació de drets de manera temporal. A més, la majoria del Congrés n’ha d’aprovar, si cal, la pròrroga. I els tribunals continuen tenint poder de decisió en cas que es presenti algun recurs al respecte.

Des de la fi de l’aplicació de l’estat d’alarma, els governs de les comunitats han topat amb la justícia, que ha bloquejat decisions autonòmiques per fer front a la pandèmia argumentant una possible vulneració dels drets o bé una extralimitació en les competències. “El paper dels jutges està pensat per a supòsits individuals, en què hi ha un informe mèdic que justifica la restricció de drets”, apunta Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). En el cas de la pandèmia, recalca, “les mesures de salut pública no es poden individualitzar i, per tant, mentre que hi ha un consens entre el món científic sobre la idoneïtat de determinades mesures, aquest no existeix entre els jutges”. Per això, els tribunals han actuat de manera diferent segons el cas: “Això afecta la seguretat jurídica”. L’aplicació de l’estat d’alarma, apunta Montserrat Nebrera, professora de dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), dona cobertura legal a les autonomies. Això no vol dir, diu Abat Ninet, que puguin emparar-se en l’estat d’alarma per prendre totes les decisions sobre la pandèmia: “Dependrà del tipus de delegació que faci el govern espanyol”, i caldrà analitzar-ho un cop això es reguli. Tampoc “limita l’acció de la justícia”, assevera: els tribunals poden actuar.

Sota la lupa de l’Estat

La llei orgànica que regula l’estat d’alarma estableix que el president del govern espanyol pot designar els caps dels governs autonòmics com a “autoritat competent”, però això no implica llibertat absoluta, recorden els experts. L’executiu espanyol pot “retirar l’estat d’alarma”. “L’autoritat sanitària passaria a ser la del ministeri de Sanitat”, puntualitza Arbós: “Una altra cosa és que la delegui”. D’altra banda, la pròrroga de l’estat d’alarma als territoris també queda en mans del Congrés, i no dels parlaments autonòmics. Una altra de les limitacions clares a les autonomies establertes a la llei que regula l’estat d’alarma és sobre els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Els presidents autonòmics poden “requerir” la seva col·laboració, però actuen sota la direcció dels seus “comandaments naturals”. A diferència dels casos d’estat d’alarma gestionat pel govern espanyol, en què té potestat sobre els cossos policials autonòmics, en aquest cas s’estableix, per tant, “un sistema de col·laboració”, diu Nebrera.

En paral·lel, els experts recorden que l’oferta de Sánchez arriba mentre hi ha un recurs -de Vox- presentat al Tribunal Constitucional (TC) contra el decret de l’estat d’alarma del març. El TC va admetre a tràmit el recurs el maig del 2020, però encara no l’ha resolt. Arbós considera urgent que es pronunciï: “Establirà criteris clars. D’un cop i per a tothom dirà què es pot fer i què no en un estat d’alarma”.