Esquerra s’ho juga tot a la incògnita Sánchez

Cap de PolíticaDe tots els elements que amenacen el camí que aquest dissabte van començar ERC i Pedro Sánchez, n’hi ha un que predomina sobre els altres: curiosament, el mateix líder del PSOE. N’hi ha prou amb un cop d’ull a l’hemeroteca per constatar la volatilitat del president espanyol en funcions, que en els últims anys ha passat d’abanderar el “no és no” contra Rajoy a defensar un pacte amb Ciutadans; de carregar contra l’IBEX en la seva cursa per recuperar el lideratge del PSOE a confessar que un govern amb Unides Podem no el deixaria dormir i, finalment, abraçar-se amb Pablo Iglesias uns mesos -i unes eleccions- després.

També la seva posició davant la situació a Catalunya ha virat en funció del context. Després de prometre en campanya tornar a penalitzar la convocatòria de referèndums i gairebé portar ell mateix l’expresident Carles Puigdemont a Espanya perquè fos jutjat, dissabte Sánchez va mostrar la seva cara més dialogant, fent una crida a “recomençar” i a deixar enrere la judicialització de la política -difícil d’aturar un cop posada en marxa, com demostra la inhabilitació del president Quim Torra per part de la JEC divendres-.

Els que el coneixen bé afirmen que la volatilitat de Sánchez el pot fer defensar el que calgui si creu que li interessa políticament, i aquesta és l’escletxa d’oportunitat que vol intentar aprofitar Esquerra. La distància exhibida ahir entre el PSOE i el PP -i també Cs- fa, a més, que els vots republicans s’intueixin imprescindibles no només per dimarts sinó també per, com a mínim, el primer tram de la legislatura. Un context que ERC espera que serveixi perquè la taula de diàleg entre governs comenci a donar fruits.

El camí, però, no serà fàcil. Més enllà de la tendència de Sánchez a canviar de parer i les diferències evidents entre socialistes i republicans, els partidaris de fer descarrilar qualsevol intent de distensió són molts, començant per una triple dreta que, com va tornar a demostrar ahir, està decidida a enfangar qualsevol escenari de diàleg.

Eleccions a la vista

El pas d’ERC ratifica l’existència de, com a mínim, dues estratègies dins de l’independentisme. Amb la investidura de Sánchez, els republicans aposten definitivament per mostrar-se com el partit amb capacitat d’interlocució a Madrid per intentar canalitzar el conflicte català, mentre que JxCat té ara via oberta per erigir-se com a referent de la confrontació amb el govern espanyol -i ahir va començar a jugar aquesta carta a les xarxes socials, amb Puigdemont especialment actiu a l’hora de qüestionar Sánchez-. Dues estratègies que els dos partits són conscients que acabaran mesurant els seus suports a les urnes, sobretot ara que la inhabilitació de Quim Torra deixa la legislatura catalana en temps de descompte.