Xavier Godàs i Alba Camps: "A Esquerra cal molta més democràcia"

BarcelonaXavier Godàs i Alba Camps són les dues persones que encapçalen la candidatura de Nova Esquerra Nacional, alternativa a la d'Oriol Junqueras i propera a la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

Quan i com decideix ser el candidat d'aquesta candidatura?

— Alba Camps (A.C.): No és que el Xavi hagi dit jo vull ser president d'ERC sinó que ha sigut fruit d'un treball intens, llarg, però molt pensat, d'un conjunt de gent.

El preocupa no ser una cara tan visible com és Oriol Junqueras?

— Xavier Godàs (X.G.): No, si em preocupés seria una mala cosa. Hi ha d'haver la possibilitat que persones que no s'han significat tant fins ara puguin fer un pas endavant.

En què es diferencia la seva candidatura de la de Junqueras?

— X.G.: Compartim un partit, no poden ser grans diferències. Venim d'un cicle molt negatiu, de davallada, i és necessari un nou projecte que pugui obrir una nova etapa. Cal enfocar l'enfortiment del partit a la capacitat de confluència del que denominem Esquerra Nacional, que és l'esquerra catalana, d'obediència catalana, independentista i sobiranista. Esquerra és el pal de paller que ha de poder tenir la capacitat de governar per generar prosperitat per a tothom i ha de marcar el nord cap a l'exercici de l'autodeterminació i de l'emancipació social.

— A.C.: Hi ha un element més organitzatiu que no és el què, sinó el com es fan les coses. S'ha de fer d'una manera diferent de portes endins. Amb molta més democràcia, com una presa de decisions compartida, un projecte molt més col·lectiu i sobretot això, saber qui decideix les coses.

I això no ho ha fet Oriol Junqueras en els últims 13 anys?

— A.C.: Es pot fer molt més.

Però vostè estava a l'executiva.

— A.C.: Vaig defensar aquests valors i manera de fer.

No els agrada l'adjectiu de roviristes, però ¿vostès no són la candidatura de Rovira i d'Aragonès?

— X.G.: Ser d'un o de l'altre denota una manca de criteri polític que no ens podem permetre. Nova Esquerra Nacional es defineix en funció de la contribució col·lectiva, independentment de quines filiacions es puguin tenir.

N'ha parlat, però, amb ells dos, d'aquesta candidatura?

— X.G.: No. He parlat una vegada per telèfon amb Marta Rovira, però no la conec personalment. Amb Junqueras vaig parlar-hi abans de les vacances d'estiu i va ser una conversa molt agradable. En canvi, amb Pere Aragonès ens coneixem més.

Per què no ha de ser Oriol Junqueras el líder del partit?

— A.C.: Em sento molt orgullosa de tot el que han fet les persones que han dirigit el partit fins ara, i de fet poden seguir fent, de tot el que han aportat. Els canvis són bons i no s'ha de tenir por. Si tu em plantegessis apartar completament aquestes persones, seria la primera que diria que no. El que cal és saber donar pas a nous lideratges, perquè aporten també noves idees i noves maneres d'entendre l'organització.

Quin paper hauria de tenir Junqueras en aquesta nova etapa?

— A.C.: Ara costa de dir-ho, s'ha de decidir en equip.

Els agradaria un debat amb les altres candidatures?

— X.G.: Esclar. No ens anirà bé si en aquest període congressual gastem energia en ubicar persones en comptes de plantejar quin és l'escenari de futur per a aquest país. Em va agradar molt el discurs d'Òmnium l'Onze de Setembre. Si no som útils per al conjunt de la ciutadania, ja podem anar tenint fantasies de cara al futur. No ens en sortirem.

Però el problema no ha sigut també de noms?

— X.G.: Els noms poden ser una oportunitat i alhora un problema. Més enllà de les qüestions estrictament personals, o hi ha projecte polític o no hi ha res. L'organització es fonamenta sense focalitzar en una o dues persones, perquè tot això fa malbé una organització.

Esquerra ha estat esquitxada en els últims mesos i en els últims temps per l'estructura B.

— A.C.: Cal ja tancar aquest tema explicant amb total transparència què va passar. Ningú de la Nova Esquerra Nacional en sabia res.

No han dit encara els noms dels càrrecs dels estatuts d'Esquerra que s'exigeixen, per exemple, el responsable de finances. Es plantegen el nom de Jordi Roig, que ha sortit esquitxat en l'estructura B?

— A.C.: No.

Tenen un lideratge masculí malgrat que hagin defensat feminitzar aquesta opció.

— X.G.: Soc home, però no és un lideratge masculí.

Per què no hi podia haver una dona liderant la candidatura?

— A.C.: I tant, que hi podia ser una dona. És fruit d'un debat llarg. Les dones ocupem espais de presa de decisions. El feminisme és molt més, més honestedat, més proximitat, més transparència, menys agressivitat. No anem a parlar de noms, anem a parlar de projectes, hi ha d'haver una perspectiva feminista de forma transversal en tota l'acció política.

Per què plantegen que el president del partit no pugui ser candidat a presidir la Generalitat?

— X.G.: El partit és important en si mateix i no és important en funció de quanta gent té responsabilitats de govern.

En els últims anys a ERC, ja es donava aquest fet perquè Junqueras estava inhabilitat. I l'experiència ha acabat com ha acabat.

— X.G.: No és comparable, perquè estem sota la repressió. La presidència del partit sí que es vinculava molt més a la competència de cara a la presidència de la Generalitat. I a la cursa cap a la candidatura a la presidència de la Generalitat, el dia que es produeixi, s'obrirà joc en funció de les capacitats i les expectatives i que declini en femení seria un gran repte de país.

Preveu un pacte amb Junqueras abans de la votació?

— X.G.: En aquest moment no.

Si guanyen el congrés, inclourien les persones de la candidatura de Junqueras?

— A.C.: Un cop passi el 30 de novembre ja no seran candidatures, serà Esquerra.

Els preocupen les ferides d'ERC?

— X.G.: És que no s'han de produir.

No s'han produït ja?

— X.G.: S'estan produint, s'han produït. Però això no ha de tornar a passar. És a dir, és possible arribar al 30, a banda de debatre i de confrontar, no d'enfrontar, amb l'entesa suficient, perquè en molts aspectes estiguem d'acord. Jo amb alguns membres de la candidatura de l'Oriol Junqueras soc amic. Em consta que l'Alba també.

Aquestes ferides, com es recusen?

— X.G.: Amb franquesa, sinceritat i confiança.

—