Les espines clavades del PSC: on no governa?

BarcelonaEls socialistes governen a la Moncloa, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i a tres de les quatre capitals catalanes. Però, malgrat el seu ascens electoral a Catalunya des del 2021, hi ha territoris que encara se’ls resisteixen. Un dels que més cou als socialistes és Girona, on van guanyar el 2023 però no van aconseguir governar després que un pacte entre Guanyem, Esquerra i la CUP donés l’alcaldia a Lluc Salellas. La flamant guanyadora de les eleccions, la socialista Sílvia Paneque, s’ha acomiadat recentment de l’Ajuntament per assumir el càrrec de consellera de Territori, Habitatge i Acció Climàtica i portaveu del Govern, amb la incògnita de qui li agafarà el relleu. Però, més enllà de Girona, què se li resisteix al PSC?

Dins del cinturó roig, la Gàl·lia és sens dubte Badalona, en mans de l'alcalde del PP Xavier García Albiol. El 2011 va arrabassar-li l'alcaldia al PSC, que la tenia des del 1999, i des de llavors ha romàs invicte a les urnes malgrat els pactes d'esquerres que, al llarg dels anys, l'han desbancat del capdavant del consistori. Una aliança puntual entre socialistes i populars contra Dolors Sabater (Guanyem) el 2018 va donar la vara d'alcalde a l'exalcalde del PSC Àlex Pastor, que va renunciar-hi dos anys més tard, quan es va veure involucrat en un escàndol per conduir borratxo i agredir un mosso el 2020, en confinament. Albiol va recuperar l'alcaldia perquè les esquerres no es van posar d'acord per substituir Pastor, però la va perdre de nou el 2021 per una moció de censura de l'oposició arran de l'aparició del seu nom als papers de Pandora. Les eleccions municipals del 2023 van donar una majoria incontestable de 18 regidors de 27 a Albiol, i les esquerres badalonines no van poder tornar a sumar per desbancar-lo.

Ara els socialistes tenen coll avall que, per batre Albiol a les urnes, cal canviar d'estratègia: el seu líder municipal, Fernando Carrera, fa dies que visita barris i veïns a peu de carrer per donar-se a conèixer i, en lloc de continuar apostant per un front infranquejable d'esquerres, ha negociat amb ell els pressupostos a canvi del suport dels socialistes.

El cas de Ballart

L’altra espina que el PSC té clavada és la de Terrassa: el seu alcalde, Jordi Ballart, va partir peres amb els socialistes el 2017 per l'aplicació del 155 i perquè, a parer seu, havia deixat de ser un partit d'esquerres. També va abandonar el càrrec d'alcalde, que havia heretat de mans del socialista Pere Navarro, però hi tornaria de la mà d'un partit de nova creació que va guanyar els comicis el 2019. Ara governa a Terrassa amb Esquerra i Junts, i amb la socialista Eva Candela com a cap de l'oposició.

Es dona la circumstància que tant a Badalona com a Terrassa els socialistes han guanyat a les últimes eleccions generals i catalanes. El mateix passa a Castelldefels, on l’alcalde i diputat del PP, Manu Reyes, torna a ser alcalde des del 2023 (gràcies a un pacte amb un exregidor del PSC) després que els acords de l'oposició el desbanquessin de l'alcaldia el 2015 i el 2019. Ara el PSC ha perdut la seva cara visible al municipi: era la nova consellera d’Educació, Esther Niubó, que tenia el repte de recuperar una alcaldia que durant 23 anys va ostentar l'històric socialista Agustín Marina. A pocs quilòmetres de distància, i falcat dels grans feus socialistes de l'àrea metropolitana, hi ha el Prat de Llobregat. Sempre ha estat governat per alcaldes de l'espai a l'esquerra del PSC: primer del PSUC, després d'Iniciativa i ara dels comuns. L'alcalde i diputat dels comuns, Lluís Mijoler, hi governa ara amb els socialistes en coalició.

Fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, al PSC també se li escapa Sant Cugat, amb un alcalde de Junts amb suport d'Esquerra, i Manresa, on Esquerra governa amb els socialistes. En tots dos casos, els socialistes catalans encara tenen pedra per picar: en tots dos municipis Junts es va imposar com a primera força el 12-M.