Espia i examant del rei en una suite del Connaught Hotel

MadridNo. No s'equivoquin. Podria ser una escena d'una novel·la de John le Carré a Londres. Però vet aquí que el Connaught és un hotel de cinc estrelles situat al barri londinenc més ric i elegant, Mayfair, al costat de Hyde Park, i no és dels que sol freqüentar un espia de l'MI5 (seguretat interna al Regne Unit) o l'MI6 (intel·ligència exterior).

En una suite d'aquest hotel, Corinna zu Sayn-Witgenstein, que acabava de trencar la seva relació sentimental amb el rei Joan Carles I, va rebre, previ avís telefònic del seu examant, el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán. Ella s'allotjava en aquesta suite mentre rehabilitaven casa seva a Eaton Square.

Va ser el 5 de maig del 2012.

Corinna va jurar en el judici oral d'aquest divendres 15 de gener des d'un jutjat del Westminster Magistrate's Court de Londres que Sanz Roldán la va amenaçar. "O calles perquè saps molt o no puc garantir la teva integritat i la del teu fill; has de seguir les instruccions". Això és el que assegura que li va dir a la suite.

Sanz Roldán reconeix aquest conclave, promogut pel rei Joan Carles I, segons va subratllar Corinna, però es va acollir, al prestar declaració en el judici, al secret professional d'espia, i no va explicar de què van parlar. Encara que va dir que ell mai havia amenaçat cap dona i el seu fill.

Per què va viatjar el director del CNI a Londres? A l'explicar-ho incorre en contradicció. Afirma que ell i el CNI no poden actuar fora d'Espanya.

Però, llavors, quina era la seva missió a Londres?

Si ens limitem a interpretar la seva versió en el judici, va ser una operació de guerra bruta, pura i dura: amenaçar, advertir l'examant de Joan Carles I, després del fiasco del safari de Botswana de l'abril de 2012, perquè mantingués la boca tancada. Aquesta intervenció va estar precedida per operacions encobertes al lloc de residència de l'examant, Mònaco.

Corinna va explicar que va relatar aquestes amenaces a l'excomissari José Manuel Villarejo el 2015 a casa seva a Londres i que el que ell va denunciar més tard es corresponia amb la veritat.

Villarejo, a l'efecte de treure's de sobre el delicte de calúmnies, ja té el seu exceptio veritatis, és a dir, la prova de la veritat.

No va mentir -element de la qualificació penal- a l'atribuir les amenaces a Sanz Roldán. No es va inventar res. El seu testimoni de càrrec, Corinna, ho ha confirmat.

El fiscal va admetre aquest fet de manera fulminant retirant l'acusació per calúmnies només començar la seva exposició final.

A l'Advocacia de l'Estat, que representa l'acusació particular del CNI -supervisada per María Rosa Seoane, una de les "estrelles" del judici del Procés-, en canvi, no li fa cap efecte. Manté calúmnies i una llarga llista de delictes. Per si cola.

Però Sanz Roldán, assessor internacional d'Iberdrola per 240.000 euros anuals des del juliol del 2020, ja havia donat una altra versió dels fets.

En el meu llibre El crispavirus. Crónica de la conspiración (agost 2020) dono detalls de la compareixença de Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del Congrés.

El 23 de juliol del 2018 hi va parlar de la seva missió a Londres. Va dir que es tractava d'un "viatge particular" per arreglar i compondre "les coses" amb Corinna -el presumpte encàrrec del rei Joan Carles I- després del safari maleït. Els va dir als diputats que Corinna havia cobrat comissions a l'Aràbia Saudita.

Conclusió: l'aparell de l'Estat, la maquinària, va fracassar en aquest judici oral. Fins i tot testimonis com el comissari José Luis Olivera, a càrrec del Citco, i l'agent del CNI al Citco Esperanza Casteleiro van confirmar afirmacions de Villarejo.