El vot particular d'Espejel situa Trapero i Soler com una peça més de l'engranatge de l'1-O

BarcelonaLa sentència absolutòria de l'excúpula dels Mossos d'Esquadra no ha estat per unanimitat com ho va ser la sentència del Tribunal Suprem, sinó que ha tingut el vot particular de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel. La magistrada considera que tant al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a l'exdirector general del cos Pere Soler, se'ls hauria d'haver condemnat per sedició. Per què? Espejel es fa seva la tesi que havia sostingut la Fiscalia durant tot el judici i considera que tant Trapero com Soler coneixien els plans del Govern per fer el referèndum de l'1-O i que no només no ho van impedir, sinó que van formar part del full de ruta per tirar-lo endavant garantint que l'actuació dels Mossos no suposés cap obstacle per a la celebració del referèndum. De fet, la presidenta del tribunal fa seva la tesi del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, en la seva acta de processament del 23 de març de 2018.

Espejel fa una esmena gairebé total dels arguments que utilitza la sentència que absol Trapero i els exmembres de la cúpula dels Mossos. Ho fa en un escrit de 460 pàgines –gairebé cinc vegades l'extensió de la sentència– on confirma també tots els arguments que va fer servir el Tribunal Suprem per condemnar els líders del Procés per sedició. De fet, a la part final del seu escrit cita la doctrina creada per la sentència de l'octubre de l'any passat per justificar la seva posició i assegura que "les consideracions" del tribunal presidit per Manuel Marchena "s'han d'aplicar al cas que ara ens ocupa". Considera, en definitiva, que tant Trapero com Soler són "coautors" del delicte de sedició pel qual van ser condemnats els nou líders independentistes que són a la presó.

D'entrada, Espejel creu que, a diferència del que exposa la sentència de l'Audiència Nacional, tant Trapero com Soler i la intendent Teresa Laplana van obstaculitzar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Fiscalia Superior de Catalunya. La magistrada considera, de fet, que el major ho va fer de comú acord amb Soler i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. "Lluny d'impedir o dificultar de manera efectiva la celebració del referèndum, va adoptar una postura passiva i ineficaç que permetia que la votació es portés a terme, com pretenien els polítics independentistes dels quals depenia governativament, entre els quals es trobava el director general de la policia, Pere Soler", afirma la magistrada.

De fet, no només censura les directrius de Trapero durant l'1-O, sinó també durant el 20-S, quan assegura que també va actuar de forma coordinada amb el Govern i els líders de l'ANC i Òmnium. "Dissenteixo de l'afirmació que no hi va haver col·laboració per la seva banda amb els que protestaven contra l'actuació judicial, ni passivitat, i tampoc comparteixo la conclusió que [Trapero] va donar suport en tot moment a la comissió judicial, fent actes de compliment de resolucions judicials", retreu.

La comunicació amb el Govern

"Trapero, d'acord amb els propòsits del Govern i en comunicació contínua amb el conseller Forn i el director general de la policia, Pere Soler, promotors del referèndum, va anar ideant formes per esquivar les mesures acordades i restar-los eficàcia, posant traves perquè es complissin". Aquesta és la tesi que sosté Espejel durant tot el seu escrit, i que intenta justificar amb una bateria d'exemples que demostren, segons el seu criteri, que Trapero acordava amb Forn tots els passos.

Entre els diversos exemples que posa hi ha la instrucció del 26 de setembre, en què s'ordenava als Mossos precintar els centres electorals. "El major Trapero va tractar amb el conseller Forn com havien d'invocar-se els principis de congruència i oportunitat, de manera que emparessin una actuació passiva dels Mossos i que, sota l'aparença de compliment de les ordres fiscals i judicials, de facto contribuïssin a la seva ineficàcia i permetessin que l'actuació de la policia autonòmica no obstaculitzés la celebració del referèndum", defensa.

Per a Espejel aquesta és la prova més evident que el major dels Mossos formava part del pla per tirar endavant el referèndum. Assegura, en el seu escrit, que Trapero coneixia "el paper" que les entitats independentistes tenien en el Procés, i assegura que el major no podia "ignorar" que facilitar informació als responsables polítics sobre l'actuació policial "era una forma segura que arribés als col·lectius sobiranistes que preparaven les accions ciutadanes". I aquí fa referència a l'ocupació de col·legis electorals per assegurar la celebració del referèndum. Espejel, però, no només destaca aquesta suposada connivència amb el Govern, sinó que també retreu a Trapero que no informés a la Fiscalia ni al TSJC del risc de suposades "actuacions violentes i problemes d'ordre públic".

Defensa la violència policial de l'1-O

La mala relació entre Trapero i el coronel Diego Pérez de los Cobos també és utilitzada per Espejel com un argument per inculpar el major. La magistrada remarca que Trapero es va oposar a la coordinació del dispositiu policial que liderava De los Cobos i destaca que els arguments que va donar el major dels Mossos eren "similars" als que va utilitzar Forn i també l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Una mostra més, segons la magistrada, de la complicitat entre el major i el Govern.

L'1 d'Octubre, per a Espejel, va ser l'evidència més clara d'aquesta relació. La jutge justifica que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil donessin per acabada la "coordinació" entre cossos policials quan van veure que els Mossos no "impedien el referèndum". "Van dur a a terme múltiples intervencions fent l'ús de la força legalment prevista, i es van produir enfrontaments entre ciutadans i agents de l'autoritat, en què van resultar lesionats nombrosos membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil i ciutadans", exposa.

"Han quedat acreditats actes que van propiciar la passivitat dels Mossos amb el propòsit de coadjuvar en la celebració del referèndum", afirma Espejel. I en aquest sentit, recrimina al major dels Mossos que no modifiqués el pla de la policia catalana d'enviar binomis d'agents als col·legis electorals davant "la conflictivitat previsible" i les advertències, diu, del fiscal superior de Catalunya i el fiscal general de l'Estat. De fet, considera que el pla "patia d'una total falta de concreció i evidenciava un defecte de plantejament i una clara insuficiència dels mitjans assignats", a més de retreure a Trapero que no fes referència en cap moment a "l'ordre d'impedir el referèndum".

El paper de Pere Soler

"Va fixar unes pautes d'actuació per al teòric compliment de la resolució del TSJC, sabent que eren clarament ineficaces per impedir el referèndum", critica Espejel. En aquest sentit, considera que les directrius dictades pel major van contribuir "de forma decisiva a possibilitar que les mobilitzacions ciutadanes posessin la seva força coactiva al serveis dels objectius secessionistes". Espejel, en aquest punt, acusa Soler de no modificar les pautes tot i conèixer "la previsibilitat d'accions violentes".

La magistrada també assegura que Soler no només no va donar les instruccions "a les quals es veia obligat" com a director general de la policia catalana, sinó que va defensar el dret de votar dels ciutadans i que organitzar un referèndum no era cap delicte. Per justificar-ho, exposa una sèrie de correus i comunicacions on Soler ho hauria posat per escrit, i també assegura que el 30 de setembre i l'1 d'octubre va mantenir converses amb l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i també amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i Forn. Així, segons la magistrada, l'ex director general dels Mossos hauria "afavorit conscientment que sota l'aparença de formal acatament de les ordres judicials rebudes, l'actuació dels Mossos d'Esquadra, no comportés cap obstacle per a la celebració del referèndum".

Posa en dubte el pla per detenir Puigdemont

Espejel considera que el pla per detenir Carles Puigdemont que hauria dissenyat Trapero no es pot utilitzar com a prova per a la seva absolució perquè d'entrada, diu, no s'ha aportat cap document que acrediti que s'hagués preparat aquest dispositiu. La magistrada no s'acaba de creure que existís aquest pla i subratlla que el major s'hi va referir en "termes molt vagues". Remarca que "únicament" es va elaborar "un Excel" on figuraven els noms de les persones que es detindrien i els comandaments que ho farien, però que aquest document es va destruir.

Finalment, en l'escrit de la magistrada torna a aparèixer el document Enfocats, sobre el qual la Guàrdia Civil va basar tota la investigació sobre els líders independentistes. En aquest cas, Espejel diu que tampoc es pot utilitzar com a provar per exculpar Trapero, tot i que el seu nom no aparegui per enlloc en aquest document.

Ara bé, sí que veu en aquesta frase una possible implicació del major en la construcció de la República Catalana: "En el document es descrivia un comitè estratègic, la composició del qual s'explicita en la sentència, i un comitè executiu, en el que s'integrarien els secretaris generals de Presidència i Vicepresidència, els directors de les oficines de desenvolupament d'autogovern, professionals experts en cada un dels àmbits funcionals del projecte i els consellers o secretaris generals segons les temàtiques a tractar". Espejel subratlla en negreta "professionals experts en cada un dels àmbits funcionals del projecte", on creu que encaixaria Trapero.