Governabilitat a l'Estat

Els espanyols s'aferren a una Constitució que l'independentisme suspèn

La ciutadania desconfia de la justícia, segons el CIS, que evita de nou preguntar per la monarquia

Exemplar de la Constitució Espanyola
05/12/2022
2 min

MadridEn temps de degradació al Congrés de Diputats i xocs entre poders de l'Estat, els espanyols s'aferren a la Constitució del 1978, l'instrument del qual ni tan sols Vox encara s'atreveix a criticar. Segons l'enquesta de tendències socials que va fer pública fa dues setmanes el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), la carta magna mereix una certa confiança per als ciutadans: un 6,4 en una escala de l'1 al 10. És l'única institució o organització política que aprova: la justícia suspèn amb un 4,8, el Congrés de Diputats amb un 4,3, els mitjans de comunicació amb un 4,2, el govern espanyol amb un 4 i els partits i els sindicats amb un 3,7.

Confiança dels espanyols en les institucions

Variació respecte al 2021

Constitució de 1978

+0,2

6,4

Justícia

4,8

=

Congrés de Diputats

+0,2

4,3

Mitjans de comunicació

-0,1

4,2

Govern espanyol

+0,1

4

Partits polítics

+0,2

3,7

Sindicats

+0,1

3,7

1

5

10

Variació respecte al 2021

Constitució de 1978

+0,2

6,4

Justícia

4,8

=

Congrés de Diputats

+0,2

4,3

Mitjans de comunicació

-0,1

4,2

Govern espanyol

+0,1

4

Partits polítics

+0,2

3,7

Sindicats

+0,1

3,7

1

5

10

Variació

respecte al 2021

Constitució de 1978

+0,2

6,4

Justícia

4,8

=

Congrés de Diputats

+0,2

4,3

Mitjans de comunicació

-0,1

4,2

Govern espanyol

+0,1

4

Partits polítics

+0,2

3,7

Sindicats

+0,1

3,7

1

5

10

La premissa té una excepció amb l'independentisme: els votants d'ERC, Junts i la CUP fan baixar la puntuació de la Constitució, atès que, de mitjana, li dediquen un 2,6. El mateix passa amb la justícia: els enquestats que asseguren haver votat alguna de les tres formacions sobiranistes catalanes li posen una nota de 2,9. La dinàmica canvia quan es tracta de valorar el govern espanyol. La confiança que mereix als votants de Vox és d'1,7, als del PP de 2,1 i als de Cs de 2,8. En aquest cas, l'independentisme en global puntua millor l'executiu, amb un 3,5, tot i que igualment el suspèn.

El CIS ja va fer aquesta enquesta fa un any (vegeu gràfic) i les diferències en les puntuacions són escasses, si bé el qüestionari inclou dues preguntes que permeten aproximar-se a l'evolució de la confiança en aquestes institucions. Són: "Fa cinc anys, tenia més, menys o igual confiança en...?" i "D'aquí a cinc anys, creu que tindrà més, menys o igual confiança en...?" La Constitució és la que manté un suport més estable, per bé que la tendència d'aquests deu anys que planteja el CIS és que vagi minvant. Es reprodueix pel que fa a la justícia: els enquestats que li mantindrien la mateixa confiança d'aquí cinc anys són nou punts menys que els que n'hi tenien cinc anys enrere.

Descrèdit dels partits

També mirant al futur, només entre els votants del PP hi ha més optimisme en el govern espanyol d'aquí cinc anys, probablement perquè pensen que estarà liderat pel seu partit. I els que pateixen més descrèdit són els partits polítics. Fa cinc anys el 44% hi confiaven més i el 42% igual que ara. D'aquí cinc, el 40% creuen que hi confiaran menys i el 35% igual que ara.

Aquesta evolució no es pot percebre en altres institucions com la monarquia, l'exèrcit o les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Malgrat estar a l'ordre del dia per l'excepcional situació en què es troba el rei emèrit, Joan Carles I; el debat sobre l'increment en el pressupost de Defensa, o la voluntat d'una majoria de forces parlamentàries de modificar la llei mordassa –que té la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en peu de guerra–, el CIS no ha trobat convenient incloure-les al qüestionari.

stats