El 22,7% dels espanyols vol descentralitzar l'Estat i el 25,7% recentralitzar-lo, segons el CIS
El baròmetre assenyala que el votant del PSOE és el més defensor de l''statu quo' i que el de Podem és l'únic decantat cap a donar més poder a les autonomies
BarcelonaLa voluntat de reformar l'Estat no és ni molt menys hegemònica, entre els espanyols. I, en el cas d'haver d'encarar aquesta transformació –com preveu l'acord entre PSOE i C's, que inclou la reforma de la Constitució en sentit federal–, menys clar és encara cap a on s'hauria d'encarar. I és que, segons el baròmetre de febrer del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un 39,9% dels espanyols és partidari de mantenir el model autonòmic actual, mentre que un 22,7% aposta per dotar de més competències les autonomies i un 25,7%, per contra, vol restar-n'hi.
Tanmateix, només un 9,8% dels enquestats –entre els quals la pràctica totalitat dels votants d'ERC i Democràcia i Llibertat– defensa un Estat que reconegui el dret de les comunitats a accedir a la independència, com demanen la Generalitat i els partits sobiranistes, per bé que un 12,9% reclama elevar el llistó de les seves competències. Per contra, un 8,9% retornaria competències a l'estat central i un 16,8% directament les suprimiria i apostaria per un govern central sense descentralització autonòmica.
Són uns percentatges similars als baròmetres d'anteriors mesos. Tot i que els partidaris de la recentralització augmentenrespecte al gener, no ho fan de forma significativa respecte a anteriors mesos i la (falta de) voluntat de canvi i els partidaris d'una o altra opció es mantenen en els marges que últimament ha marcat el CIS.
Un terç dels votants del PP vol suprimir les autonomies
Tanmateix, pel que fa a record de vot a partits el 20-D, el nombre d'electors del PP partidaris de suprimir les comunitats autònomes s'enfila fins al 31,5%, quasi set punts més que al gener. Un 42,1%, però, defensa mantenir l''statu quo'. Pel que fa al PSOE, els seus electors no acompanyen gaire les propostes federals de Pedro Sánchez, ja que són els votants que abracen amb més força l'estat autonòmic actual: un 53% ho fa i només el 16% vol una descentralització més àmplia, per sota del 21%, que prefereix recentralitzar.
De fet, l'únic partit amb un electorat decantat a favor de dotar de més poder les autonomies és Podem. Malgrat que el 18,4% voldria recentralitzar i que un 35,5% està satisfet amb la distribució competencial actual, un 22,1% defensa una major descentralització i un 14,7% reconeixeria el dret a la independència, uns percentatges –aquests dos darrers– superiors als del CIS del gener.
Curiosament, la pulsió recentralitzadora de C's s'ha atenuat aquest darrer mes. Així, si el 46% dels seus votants volia restar competències a les comunitats o directament eliminar-les al gener, aquest percentatge ha caigut ara fins al 38,7%. En el cas d'IU, que coincideix amb Podem en la defensa del referèndum –malgrat que no el posa com a condició per al pacte amb el PSOE– , els partidaris de la recentralització i els de la descentralització estan força equilibrats.
En Comú Podem, entre la independència i més descentralització
Al seu torn, els partits catalans són clarament contraris a l''statu quo'. Els votants d'ERC (94,5%) i els de Democràcia i Llibertat (73%) reclamen el dret a la independència, mentre que els d'En Comú Podem es divideixen entre aquesta opció (31,6%), una descentralització més gran (38%) o mantenir l'autonomisme vigent (20,3%).
Sobta el 27,1% d'electors de Compromís-Podem partidaris de suprimir les autonomies, el segon percentatge més elevat –després del PP–, el qual contrasta amb el fet que només un 12,5% elevaria el llistó competencial i el 10,4% permetria la independència.
Les preocupacions de la ciutadania
Pel que fa als problemes de la ciutadania, l'atur segueix sent el més citat entre les tres primeres prioritats, pel 78% dels enquestats. Ara bé, la preocupació derivada per la corrupció i el frau puja del 39,2% al 47,5% des del gener, mentre que en tercera posició hi ha els problemes econòmics (25,1%), seguits dels "polítics en general, els partits, la política" (22,2%). Molt lluny, la falta d'acord per conformar govern a l'Estat és citada com un problema per a l'1,4% dels enquestats.