"Sempre m'he sentit molt espanyola, però ara més que mai"

BarcelonaLa convocatòria és a les onze "en el acuartelamiento de El Bruch". En llenguatge no marcial i nostrat, a la caserna del Bruc. És la jura de bandera per al personal civil. La proximitat del referèndum no esperona la majoria silenciosa. Si l'any passat hi van anar 540 persones, i fa dos 600, avui n'hi ha 595 que aguanten dretes estoicament el sol per fer un petó a la bandera espanyola. Abans del moment àlgid, el tinent general inspector general de l'exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara (no és broma), els fa la pregunta de rigor: "¡Españoles! ¿Juráis o prometéis por vuestra conciencia y honor guardar la Constitución como norma fundamental del Estado, con lealtad al Rey, y si preciso fuera, entregar vuestra vida en defensa de España?" "¡Sí, lo hacemos!", crida la multitud. "¡Viva Espanya!", diuen després tots plegats. Un dels que s'espera per fer el petó s'anima: "¡Viva España entera!" Ovació.

Després que els assistents jurin bandera, el militar lliura un diploma a la persona més gran i més jove. L'avi es diu Fernando i té 96 anys. No sembla gaire emocionat amb l'acte: "El més important no és jurar, jo he donat la sang per Espanya". Amb només 15 anys, aquest gracienc es va passar als nacionals en "zona roja" i després va ser ferit tres cops en combat a Rússia amb la División Azul. La medalla que porta penjada així ho avala. La més jove és la Paula, que jura la bandera amb el seu pare: "La meva mare pot viure sense fer-ho". No votarà al referèndum: "Si totes les comunitats autònomes s'independitzessin deixaria d'existir Espanya". Tampoc anirà a les urnes la Vanesa, que diu que "sempre m'he sentit molt espanyola, però ara més que mai".