El govern espanyol recorre al TC la conselleria d'Afers Exteriors
També porta a l'alt tribunal la comissió d'estudi del procés constituent, però no el jurament del càrrec de Pugidemont
MadridEl govern espanyol ha acordat recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la creació de la conselleria d'Afers Exteriors per part del nou govern de la Generalitat, a més de la comissió d'estudi del procés constituent. El consell de ministres ho ha decidit aquest divendres, després de rebre els informes del ministeri d'Hisenda i de Justícia, segons ha informat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.
En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Santamaría ha assegurat que s'ha recorregut la conselleria que ocupa Raül Romeva. De fet, el president espanyol, Mariano Rajoy, ja havia anunciat que s'estudiarien possibles mesures legals contra la creació d'aquesta conselleria. "No en deixarem passar ni una", va dir.
Rajoy no recorrerà, però, el jurament del càrrec de Puigdemont, perquè l'Advocacia de l'Estat, coautora de l'informe sol·licitat per l'executiu, ha considerat que no vulnera l'ordenament, perquè l'Estatut no imposa una fórmula de jurament.
El Constitucional s'haurà de pronunciar, doncs, sobre una conselleria que existeix –tot i que amb rang institucional inferior– a totes les comunitats autònomes excepte a tres, amb secretaries d'Acció Exterior, un càrrec que ocupava Roger Albinyana en l'anterior Govern català.
El govern espanyol encara valora quin tipus de recurs presentarà davant del TC: un conflicte competencial o un recurs d'inconstitucionalitat. Santamaría ha explicat que el decret que regula la creació de la conselleria es basa en la llei d'acció exterior de l'executiu català, que també està recorreguda per part del govern espanyol al TC, i que va estar suspesa un temps, tot i que aquesta suspensió es va aixecar. El TC encara no s'ha pronunciat sobre aquesta llei, i per això la Moncloa no té clar si recórrer per inconstitucionalitat o per conflicte competencial.
El recurs a TC és la primera mesura de força de l'executiu espanyol després de la presa de possessió del càrrec del nou president català, Carles Pugidemont, tot i que podria no ser l'última. "De la mateixa manera que estem analitzant la presa de possessió o les competències que puguin donar-li a una determinada conselleria d'acord amb la doctrina que ja va assentar el Tribunal Constitucional el 1992, analitzarem totes i cadascuna de les actuacions de la Generalitat o del Parlament", va explicar la setmana passada Sáenz de Santamaría.
