La Moncloa diu que no s'enterrarà Franco a l'Almudena i el Vaticà evita posicionar-se

La vicepresidenta espanyola es mostra convençuda que ho evitaran després de reunir-se amb el representant del Vaticà

Una dona, el 2005, al Valle de los Caídos, en els 30 anys de la mort de Franco.
Dani Sánchez Ugart
31/10/2018
3 min

MadridL’1 d’octubre del 1975, Francisco Franco va pronunciar el seu últim discurs a la Plaza de Oriente, l’esplanada enjardinada que hi ha al davant del Palau Reial de Madrid i situada, tot i que el nom pugui fer creure el contrari, a l’extrem oest del centre històric de la ciutat, entre la monumental i gegantina residència de reis i el renovat Teatro Real, lloc de pelegrinatge per als amants de l’òpera. A 200 metres d’aquest espai, a la catedral de la capital espanyola, l’Almudena, és on la família del dictador vol inhumar les seves despulles un cop es faci efectiu el decret d’exhumació de la tomba actual, al Valle de los Caídos. Però el govern espanyol està decidit a evitar-ho, segons va admetre ahir la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que va dir que tenen els recursos legals per forçar que la inhumació es faci en un lloc on no es pugui fer un “enaltiment” de la figura del dictador.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La família de Franco va amenaçar amb la possibilitat d’enterrar-lo a l’Almudena poc després de constatar que el president espanyol, Pedro Sánchez, tiraria endavant l’exhumació del Valle de los Caídos malgrat l’oposició inicial dels descendents, que primer van amenaçar amb mesures legals contra l’executiu per profanació de tombes. Aquella estratègia va ser fallida per als interessos de la família, però l’amenaça d’enterrar-lo a l’Almudena, on ja hi ha les restes de la filla del dictador i on la família Franco té en propietat dues tombes, tenia més possibilitats d’èxit, segons la primera anàlisi que va fer l’executiu, que va arribar a admetre que no podria frenar-ho legalment. Ara, després de reunir-se amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, dilluns, a Roma, la número dos de Sánchez a l’executiu ha canviat d’opinió. Segons va relatar en declaracions als mitjans de comunicació als passadissos del Congrés, durant la reunió Parolin i ella van acordar “treballar plegats per buscar una sortida i que les restes de Franco no s’inhumin a la catedral de l’Almudena”. La vicepresidenta va repetir la frase fins a dues vegades, gairebé de manera literal. Una vegada va ser al matí i l’altra a la tarda, després que el Vaticà emetés un comunicat al migdia puntualitzant que no s’han pronunciat sobre el lloc en el qual el dictador hauria de ser enterrat i que simplement van estar d’acord amb Calvo que caldria trobar una solució “a través del diàleg amb la família”.

L’objectiu de Sánchez és evitar que el dictador pugui ser enterrat en un lloc en el qual hi hagi enaltiments de la seva figura, i el centre de la capital espanyola és, probablement, el pitjor indret en aquest sentit. L’executiu preferiria que el lloc d’enterrament fos a El Pardo, on el dictador tenia la residència. Però, tot i la seguretat de Calvo a l’hora d’afirmar que evitarien l’enterrament a l’Almudena, encara hi ha molts dubtes de com ho faran. L’executiu estudia mesures com prohibir els actes d’homenatge, i podria tenir palanques de pressió per convèncer la família a través de la llei de memòria històrica, que està pendent de reforma, o amb la gestió del patrimoni que van heretar de Franco i que l’Estat no va expropiar durant la Transició. Però tot plegat són especulacions, perquè l’executiu, que ara diu que compta amb un poderós aliat en el Vaticà, manté en secret quina serà la fórmula per evitar la polèmica inhumació a l’Almudena. “L’Estat té instruments perquè no passi”, es va limitar a dir Calvo.

L’Almudena, edifici ‘privat’

L’únic detall que va donar la vicepresidenta va ser que l’Almudena és responsabilitat de l’Església catòlica però que no és un edifici privat. I és que el govern espanyol no només té palanques per pressionar els Franco, sinó que també pot collar l’Església. En la conversa amb Parolin també es van tractar assumptes com l’exempció al pagament de tributs dels immobles de l’Església, que el govern de Sánchez vol limitar, amb l’oposició frontal de la Conferència Episcopal Espanyola. També estan sota la lupa de l’executiu les immatriculacions d’edificis que va fer l’Església durant el govern de José María Aznar i que podrien haver sigut abusives. Tot plegat, un trencaclosques d’elements de pressió que Sánchez té a les seves mans i que el fan estar convençut que podrà evitar que Franco torni a la Plaza de Oriente.

stats