El govern espanyol va oferir a Mas un pacte per no emprendre accions legals pel 9-N
Francesc Homs revela que la condició per a l'acord era que Mas no sortís en roda de premsa a valorar els resultats de la consulta i l'executiu català passa de puntetes sobre la notícia
BarcelonaEl govern espanyol va oferir a Artur Mas un acord per no haver d'emprendre accions legals per la consulta del 9-N. Així ho va comunicar l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, al jutge del Tribunal Suprem, segons ha explicat ell mateix en una entrevista a Catalunya Ràdio. Homs ha concretat que uns dies abans del 9-N va rebre un missatge de la Moncloa –no ha volgut especificar de qui– dient que la condició per no portar la consulta als tribunals era que el president de la Generalitat no sortís en roda de premsa a valorar els resultats, una proposta que Homs ha qualificat de "surrealista i ridícula". Mas va comparèixer aquella nit acompanyat de la vicepresidenta Joana Ortega.
Homs ha admès que no pot provar el que diu, però ha insistit que "un intermediari" va enviar aquest missatge a la Generalitat. "El govern espanyol va fer arribar que si no fèiem la roda de premsa sobre els resultats, no actuarien", ha confirmat, un gest que, segons el dirigent del PDC demostra que "hi ha hagut arbitrarietat" en la querella. "Aquells fan anar el dret a conveniència", ha dit en relació amb el govern espanyol.
Segons l'exconseller, la voluntat del Govern no era "desobeir" el Constitucional, sinó "obeir" el mandat del Parlament. "Vam complir la llei i el mandat del Parlament, perquè també hi havia una llei que deia que el Govern té l'obligació de facilitar la participació ciutadana i la llibertat ideològica", ha argumentat.
El líder de Democràcia i Llibertat al Congrés va revelar aquestes informacions ahir durant la compareixença al Tribunal Suprem, encara que no va respondre a les preguntes del fiscal perquè l'actuació d'aquest ens judicial "no li mereix cap respecte" perquè actua segons els interessos del govern espanyol. Segons ha dit, no acataran la condemna en cas que hi hagi una sentència contra ell, Mas o les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. "No se'n sortiran per la via política, i tampoc per la via judicial", perquè "no ho pararan", ha sentenciat.
El Govern hi passa de puntetes
El Govern, però, ha passat de puntetes sobre les paraules d'Homs. "Em remeto a les mateixes explicacions que ha donat Homs", ha dit la portaveu de l'executiu, Neus Munté, que ha subratllat, però, que el 9-N es va dur a terme i que Artur Mas va sortir a valorar-lo aquella mateixa nit, fet que demostra que no es va arribar a cap pacte.
Davant les insistents preguntes, Munté ha evitat concretar si el Govern va analitzar aquesta proposta de pacte, i s'ha centrat a subratllar que finalment Mas va comparèixer en roda de premsa i que el 9-N ha comportat conseqüències des del punt de vista judicial tant per a ell com per a altres tres consellers d'aquell Govern.
ERC no coneixia l'oferta i la veu com "la reacció d'un Estat contra les cordes"
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha explicat en una entrevista a TV3 que ERC no coneixia l'oferiment del govern espanyol per no judicialitzar el 9-N. Sabrià, però, ha descartat qualsevol polèmica amb el PDC per aquesta qüestió –els republicans no formaven part del Govern el 2014– i ha opinat que l'oferta és "la reacció d'un Estat contra les cordes". "Anem veient a poc a poc quines són les formes de l'Estat. Segur que poden sortir més intents d'aquest tipus", ha indiciat Sabrià.
Per al portaveu republicà el més important del 9-N va ser la mobilització ciutadana, que va acabar amb la participació de 2,3 milions de persones en el procés participatiu. Sabrià no dóna importància al fet que el Govern no comuniqués a ERC l'oferiment que havia rebut del govern espanyol, i més tenint en compte que no va ser acceptat.
