La tensió per la retirada dels llaços grocs arriba a la Junta de Seguretat

Torra reclama a Marlaska que depuri responsabilitats per la presència de policies en “grups armats”

Diverses persones retiren llaços grocs que els CDR havien posat als carrers de Barcelona.
Aleix Moldes / Anna Mascaró
22/08/2018
5 min

BarcelonaLa Junta de Seguretat de Catalunya es tornarà a reunir “aviat” i entre els temes de l’ordre del dia hi haurà la tensió pels llaços grocs que s’està vivint al país. Ho va confirmar aquest dimecres des de València la secretària d’estat de Seguretat, Ana Botella, que va preferir esquivar la polèmica al voltant de la identificació per part dels Mossos de diverses persones que dissabte despenjaven llaços grocs: “[El govern espanyol encara no té] una informació de caràcter jurídic i legal per valorar si l’actuació és correcta o no”. Botella va demanar “seny” a totes les parts, ja que “tothom té dret a fer servir l’espai públic per igual”, tot i que es va dirigir sobretot als independentistes, als quals va advertir que “poden despertar en altres persones que pensen diferent l’interès d’omplir l’espai públic d’un altre tipus de símbols”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Junta de Seguretat va estar set anys aturada fins que es va tornar a reunir l’estiu del 2017, aleshores encara amb el PP al govern espanyol. La Generalitat ja havia demanat enguany una nova reunió per abordar l’alerta terrorista (Espanya continua en nivell 4 de 5) però també per definir una estratègia conjunta contra “l’increment d’atacs feixistes” a Catalunya. El Govern està preocupat per l’actitud de la Moncloa i interpreta que és massa suau contra l’extrema dreta. Aquest mateix dimecres, el president de la Generalitat, Quim Torra, va enviar una carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què li reclama diligència per actuar contra aquests grups. De fet, en la carta, Torra, que va visitar els presos polítics a Lledoners, demana al ministre que depuri responsabilitats dins la policia estatal: dissabte un agent de la Guàrdia Civil va ser identificat com una de les catorze persones que despenjaven simbologia independentista a la Ribera d’Ebre, i un altre agent, en aquest cas de la Policia Nacional, va ser identificat com l’agressor del fotoperiodista Jordi Borràs, ara fa algunes setmanes a Barcelona. A aquests dos exemples s’hi suma la denúncia que van presentar els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Jenn Díaz quan van ser insultats per un policia nacional a Barcelona, recorda el president.

En la carta, Torra atribueix “l’escalada de violència a grups violents” i demana prendre mesures contra els policies que formen part de “grups armats i organitzats” que es dediquen a retirar llaços grocs. Dissabte passat els Mossos es van emparar en la llei de seguretat ciutadana ( llei mordassa ) per fer les identificacions i requisar diversos bastons punxeguts, cúters, mocadors i mapes on definien les zones per arrencar els símbols sobiranistes. La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha dit aquesta setmana que no creu que hi hagi “cap delicte ni a treure ni a posar” llaços grocs perquè forma part de la llibertat d’expressió.

El president del Govern es va dirigir a Grande-Marlaska lamentant que la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, no li hagi respost una carta similar que li va enviar el 9 d’agost. Aquest dimecres, en un acte al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Cunillera va afirmar que Torra ja va rebre personalment la resposta que havia demanat durant la commemoració del primer aniversari dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. En tot cas, Cunillera es va comprometre a fer-li arribar per carta la mateixa resposta -que ahir no va voler fer pública- i va apuntar que no distarà gaire de la del ministre de l’Interior.

Denúncia contra els Mossos

En paral·lel, continuen les iniciatives des de l’unionisme contra l’exhibició de símbols al carrer i les crítiques a la tasca dels Mossos. La plataforma Impulso Ciudadano va registrar un escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya perquè s’investigui si és delicte identificar els ciutadans que retiren els llaços grocs del carrer. El president de l’entitat, l’exdiputat de Ciutadans José Domingo, va culpar la cúpula d’Interior d’haver ordenat el que considera una “persecució ideològica i política”. La denúncia va dirigida contra el conseller d’Interior, Miquel Buch; el director dels Mossos, Andreu Joan Martínez, i el comissari en cap del cos, Miquel Esquius.

L’acció d’Impulso Ciudadano se suma a la forta campanya contra els llaços grocs que aquest estiu han protagonitzat el PP i, sobretot, Ciutadans. La líder de la formació taronja, Inés Arrimadas, va acusar dimarts els Mossos d’actuar com una “policia política” per haver identificat “els que despengen llaços i no els que en pengen”, i va donar suport a les paraules del portaveu de Cs al Congrés, Juan Carlos Girauta, que animava a desobeir la policia en aquests casos. Un pas més del partit que a finals de juliol va encetar una campanya per incitar els veïns a retirar símbols davant la “politització” dels Mossos i la “inacció” del govern espanyol. Membres de Cs participen en accions on treuen ells mateixos els llaços. També reclamen que ho facin els ajuntaments: dimarts, representants de Cs a Balaguer van advertir l’alcalde que el denunciarien si no retirava els llaços en deu dies.

Amb tot, el PP també ha fet propostes per combatre els llaços -que consideren un símbol independentista obviant el seu significat original en solidaritat amb els presos- i, fins i tot, per prohibir-los. El PSC ha preferit passar de puntetes sobre la polèmica, malgrat que tampoc defensa la “colonització de l’espai públic”, en paraules del primer secretari, Miquel Iceta. Precisament, aquest dimecres, l’Ajuntament de Tarragona -governat per PP i PSC- va retirar els llaços que penjaven des de feia setmanes a la muralla de la ciutat.

Querella contra Rajoy i el TC

L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils va presentar dimarts una querella davant el Tribunal Suprem contra Mariano Rajoy, tot el seu anterior govern i onze membres del Tribunal Constitucional (TC) per haver posat traves a la investidura de Carles Puigdemont. En el cas de l’executiu del PP, aquest col·lectiu d’advocats atribueix un delicte de vulneració de drets fonamentals de participació política i als magistrats els vincula un delicte de prevaricació judicial, en referència a la resolució del 27 de gener del TC de condicionar la investidura del líder de JxCat a un permís de Pablo Llarena i al fet que hagués de ser presencial. Els jutges van posposar la decisió d’admetre o no a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol en què es demanava suspendre el ple convocat per Roger Torrent, però van aplicar mesures cautelars que l’executiu espanyol no havia sol·licitat. A més, en un informe previ, el Consell d’Estat havia desaconsellat a Rajoy actuar abans de la investidura pel seu caràcter “preventiu”. En la querella, els lletrats recorden que l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va contactar amb el president del TC per accelerar la resposta del tribunal.

stats