Espanya s’ofereix a pagar el cost de fer el català oficial a la UE

Barcelona/Brussel·lesEspanya es compromet a assumir tot el cost de les traduccions i les interpretacions perquè el català, el gallec i l'euskera siguin oficials a la Unió Europea. Aquest ha sigut l'oferiment que Madrid ha fet aquest divendres a la tarda als ambaixadors dels Vint-i-set en una trobada a Brussel·les, després que alguns estats membres demanessin més informació sobre les implicacions “legals i pressupostàries” que implicaria la seva oficialitat. Concretament, fonts diplomàtiques asseguren a l'ARA que deu dels quinze països que han demanat el torn de paraula a la reunió han apuntat que abans de prendre una decisió preferirien que s'encomani un dictamen dels serveis legals del Consell de la Unió Europea, així com més temps per estudiar el seu impacte econòmic i polític.

Aquest posicionament complica les opcions que dimarts que ve Espanya ja surti de la reunió dels ministres d'Exteriors al Consell d’Afers Generals a Brussel·les amb el sí unànime –condició imprescindible perquè la mesura tiri endavant– de tots els estats membres sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. De fet, fonts diplomàtiques admeten que cada vegada veuen més difícil que ni tan sols s'arribi a votar la setmana vinent. "Hi ha molts països que tenen dubtes i volen més informació", constaten. Entre aquests estats membres hi consten ni més ni menys que Alemanya, França o, entre d'altres, Bèlgica.

Espanya té la potestat de decidir si es votarà o no a la trobada de dimarts que ve fins a l'últim moment, perquè és el país que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea durant aquest segon semestre d'enguany. A hores d'ara, a l'agenda de la reunió de ministres europeus encara hi consta que es discutirà l'oficialitat d'aquests tres idiomes i, a més, es votarà. Tot i això, no s'acaba votant mai res que no se sàpiga del cert que prosperarà, i el govern pot evitar-ho si ja veu que durant la trobada la resta de socis no ho acaben de veure gaire clar.

Conseqüències polítiques

Tot i que Espanya s'hagi ofert a assumir les despeses de traducció i interpretació, la principal preocupació dels estats membres no té a veure amb els diners, sinó amb la legalitat de la iniciativa i, sobretot, les conseqüències polítiques que pot comportar. És a dir, que aquest reconeixement al català, el gallec i l'euskera obri la veda i animi altres comunitats de llengües minoritzades a demanar-lo. Cal recordar que hi ha països, com França, que tradicionalment han tingut una política molt bel·ligerant contra el bretó, l'euskera, el cors, l'occità o el català, i a hores d'ara encara no les té ni reconegudes legalment.

Finlàndia, per exemple, ha demanat el torn de paraula per assenyalar que, si s'admeten tots els idiomes reconeguts com a cooficials a Espanya, també s'hauria d'obrir la porta a acceptar "totes les llengües regionals" que compten amb un segell similar als respectius estats membres.

Tot i això, altres fonts diplomàtiques recorden que la situació del català, el gallec i l'euskera a Espanya és singular, perquè, encara que siguin oficials només a una part de l'Estat, estan reconegudes a la Constitució. En tot cas, coincideixen les ambaixades permanents a Brussel·les, caldria valorar legalment més endavant si hi ha altres llengües al bloc comunitari amb un reconeixement d'àmbit estatal semblant al que el català té a Espanya i si se'ls ofereix l'oficialitat a la Unió Europea.