Abdul·là Arabi: "Espanya s'ha convertit en un ostatge del Marroc"
MadridAbdul·là Arabi és el representant a Espanya del Front Polisario des del gener del 2020. Ens rep a la seu de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) a Madrid, un pis una mica atrotinat, amb mobles vells, però amb els elements identificatius d'una seu diplomàtica: la bandera i la fotografia del president, Brahim Galhi. Arabi no s'expressa com un activista sinó com un polític, i és des d'aquesta perspectiva que es mostra perplex i indignat a parts iguals pel pas fet per Espanya en relació amb el Sàhara Occidental.
¿El van convèncer les explicacions del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, sobre la carta enviada a Mohamed VI on s'afirma que la solució de l'autonomia proposada per Rabat és la "base més seriosa, realista i creïble" per resoldre el conflicte?
— No m'han convençut ni a mi ni al Parlament. Al ministre Albares li va quedar molt clar que viatjarà a Rabat sense el suport dels grups, cosa que és molt greu, perquè és un gir que afecta una política d'estat, trenca amb la postura tradicional de Madrid de centrar-ho tot en les resolucions de les Nacions Unides i aposta unilateralment per la proposta d'una de les parts, que és l'agressora i l'ocupant.
Els van consultar prèviament al gir?
— No, però sembla que no es va consultar ningú. I menys a nosaltres. Però no ens sorprèn, perquè és conseqüència de l'ambigüitat del discurs d'Espanya, que ja havia renunciat a parlar de referèndum i dret a l'autodeterminació. Ara han fet explícit el que abans era implícit.
I per què ara?
— És el resultat d'una pressió del Marroc des del desembre del 2020 fent el que millor sap fer, que és utilitzar la immigració. Però hi ha molts més factors que formen part de l'estratègia de xantatge del Marroc, com ara la lluita antiterrorista i els acords econòmics, que inclouen els recursos naturals del Sàhara Occidental. I després hi ha un lobi promarroquí empresarial i polític molt potent.
Fins on arriben els tentacles d'aquest lobi?
— No tenen límit. El Marroc és un país amb ànsies expansionistes, cap al nord, l'oest i el sud. No tenen cap limitació, tot és possible. El Marroc no té bones relacions amb cap dels seus veïns. Segons ells, les seves fronteres s'estenen fins al Senegal. No se'ns pot presentar com algú del segle XXI un rei amb aquests deliris dels segles XVI i XVII. I el que no ho veu és perquè no ho vol veure o és un ingenu.
Vostè dibuixa Mohamed VI com un Putin del nord d'Àfrica...
— Esclar, per això ni Pedro Sánchez ni Albares poden argumentar el gir de 180 graus que han fet. No es pot defensar el dret internacional a Ucraïna i tractar d'evitar una ocupació il·legal d'un país, i justificar-la i situar-se al costat de l'agressor en el cas del Sàhara. I parlen d'integritat territorial? De quina integritat territorial estem parlant? ¿Donen per fet que el Sàhara forma part del Marroc? Això és perillosíssim. Si la justícia europea acaba de deixar clar que el Sàhara no forma part del Marroc! Per això no hi ha cap explicació possible que no sigui la de cedir davant del xantatge del Marroc per restablir les relacions bilaterals.
El govern espanyol afirma que es manté dins del marc de l'ONU perquè defensa una solució "mútuament acceptable"...
— No ho poden dir, això! Serà mútuament acceptable si atorguen dues opcions al poble saharaui, però el Marroc només vol un referèndum per confirmar la marroquinitat del Sàhara. Autonomia o autonomia. L'única solució mútuament acceptable, justa i duradora és que el poble saharaui es pugui pronunciar entre qualsevol opció i la independència. Aquesta és l'única forma d'acabar amb el procés de descolonització.
Se senten traïts per Espanya?
— Bé, és una reedició de la traïció de l'any 1975. ¿On és la diferència entre el que va fer llavors la dictadura i el que s'ha fet ara?
El govern espanyol defensa que apliquen la realpolitik. Que el mateix que han fet ells ho ha fet abans França o Alemanya.
— No és veritat. Una cosa és veure l'opció de l'autonomia com una possible solució dins del marc internacional, que és el que han fet aquests països, i una altra cosa és dir que és la "més realista". Això és fer un pas molt més enllà. Cap d'ells ha parlat de la integritat territorial. I cap d'ells ha intentat justificar l'injustificable, perquè això és sortir del marc de la legalitat internacional i, sobretot, autoexcloure's de qualsevol possibilitat d'ajudar en els esforços de les Nacions Unides per solucionar el conflicte.
Descarten Espanya com a mediadora en el conflicte?
— Sincerament, mai ho ha sigut, per a nosaltres. Sempre ha sigut la potència administradora. I l'únic que li reclamem és que actuï en conseqüència. Però, lluny d'això, Espanya s'ha convertit en un ostatge en mans del Marroc, que mou al seu albir els posicionaments dels diferents governs. Per això mai els hem vist com un país disposat a jugar un paper de mediació per arribar a un acord sobre la base del dret internacional, perquè el Marroc no els hi permetrà mai. ¿I ara en quina posició deixen l'enviat de l'ONU si ells ja s'inclinen per una de les opcions? ¿Si ja condicionen la consulta i el seu resultat? No pots dir que vols ajudar l'ONU quan et poses al costat de la potència ocupant.
En què pot afectar el gir d'Espanya la causa saharaui?
— La postura d'Espanya no canvia res de la naturalesa política del conflicte, perquè per tancar-lo el poble saharaui s'ha de pronunciar, i ha d'estar present l'opció de la independència.
No tenen por de quedar-se sense suports, per exemple a la UE?
— La UE s'ha pronunciat i diu que la seva postura continua sent la mateixa.
Considera que el gir espanyol és reversible?
— Amb voluntat, sí. No hem d'oblidar que fa un any i mig vam assistir a una proclamació de Trump i tothom ens donava per morts. I ara la nova administració nord-americana continua defensant la legalitat internacional. Ara Espanya es comporta en contra de les seves responsabilitats, però el poble saharaui pot molt més que això. Tenim una determinació total per trobar una solució pacífica en el marc del dret internacional. Però també portem un any i mig en guerra.
Un dels arguments del govern espanyol és que ja fa 46 anys que vostès estan en camps de refugiats...
— Però això ens ho haurà de consultar a nosaltres, no? Estem cansats els saharauis? Hem demanat auxili? Hem dit que qualsevol solució ja ens va bé? Portem 46 anys, i en la lluita d'un poble això no és molt, en el d'una persona sí, però en la d'un poble no. Hi ha pobles que van lluitar 150 anys, com Algèria. Això no és cap paràmetre que justifiqui saltar-se el dret internacional. Nosaltres sabem el que defensem i al que tenim dret, que és a decidir el nostre futur mitjançant un referèndum. I el Marroc és la potència ocupant i Espanya l'administradora, li agradi o no. Aquesta és la realitat.
S'imaginen com podria ser aquesta autonomia dins del Marroc?
— No, perquè no existeix. La Constitució marroquina no la permet. I en tercer lloc, per què no l'atorga també als rifenys, que l'estan reclamant? És una farsa total per perpetuar una ocupació il·legal i que els països l'hi reconeguin la sobirania. I reconèixer aquesta sobirania és molt perillós, perquè equival a donar llum verda a l'ocupació d'un país per part del seu veí. Només han de passar 46 anys per dir: uf, això no té solució, la reconeixem. És un missatge molt perillós. I després: quina democràcia hi ha al Marroc? No es pot comparar una autonomia a Espanya o Alemanya amb un país feudal que molts dels seus joves volen abandonar. Això és faltar el respecte a la lluita i la resistència del poble saharaui.
Vostè personalment està dolgut?
— Jo com a polític he d'analitzar la política, però com a saharaui estic dolgut i estic perplex. Sabia que seria difícil que Espanya reclamés al Marroc el compliment de la llei internacional, ¿però sotmetre's al dictat d'una potència que està ocupant il·legalment un territori que Espanya va abandonar fa 46 anys? S'està intentant solucionar un problema social, la immigració, sacrificant un poble, el poble saharaui. ¿És que no valem res com a éssers humans?
Vostè té família als camps de refugiats?
— Sí, i als territoris ocupats també. Miri, portem 46 anys així, i estem disposats a passar-nos-hi 46 més, perquè els joves que han nascut als campaments són els primers que no els volen deixar per anar a una autonomia.
¿I què pensa quan els diuen que el referèndum d'independència és impossible?
— Nosaltres som un poble dividit físicament. Per a nosaltres no és només la independència, sinó el retrobament de famílies que porten 46 anys separades. Per això no estem disposats a acceptar qualsevol solució.
¿L'ha sorprès la reacció de la societat espanyola en favor del Sàhara?
— Hi ha un error de càlcul per part del govern espanyol, que és pensar-se que el gir podria passar desapercebut quan tota l'atenció està centrada en la guerra. I no veure que hi ha una gran solidaritat amb els saharauis.
¿Tampoc ha calculat l'impacte sobre Algèria, que ha retirat l'ambaixador?
— No han tingut una visió geoestratègica. Hi ha una situació de tensió al nord d''Àfrica entre Algèria i el Marroc, i això el que fa és elevar-la. Només puc dir que per a nosaltres Algèria és un soci fiable.
Què farà el Front Polisario ara?
— Nosaltres continuem amb la nostra agenda a l'ONU, on tenim 84 països que ens reconeixen, i si algú vol fer alguna cosa contra la legalitat internacional que s'atengui a les conseqüències.
El gir d'Espanya viola el dret internacional?
— Totalment. Es miri com es miri, és un gir radical que situa Espanya al marge del dret internacional.