Espanya irrita la UE infringint sovint la normativa europea

Barcelona"Com hem de creure en un govern incomplidor, que té més expedients oberts per saltar-se les directives europees, que té el rècord de sancions per infraccions mediambientals…?" És un argument reiterat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, per desacreditar qualsevol pacte amb l'Estat i deixar en evidència que, lluny de quedar-se fora de la Unió Europea (UE), el nou estat català quedaria alliberat de l'estigma de formar part de l'ovella negra del continent. Els informes comunitaris no certifiquen que Espanya se situï al capdavant d'aquest incòmode rànquing d'incomplidors, però el cert és que ben poc li falta. Ni més ni menys que 99 procediments d'infracció oberts deixen l'Estat només en més bona situació que Itàlia, Grècia i Bèlgica.

Així, mentre el govern espanyol s'embranca en una cursa judicial contra la Generalitat, enviant dia sí dia també al Tribunal Constitucional lleis, decrets i fins i tot declaracions del Parlament, l'índex d'aplicació del dret comunitari queda força mal parat. De la mateixa manera, si es posa el focus en el retard a l'hora de transposar normativa europea a la legislació estatal, Madrid queda encara més malament, atès que té 66 infraccions obertes per aquest motiu -tot i que la mitjana és de 31 per estat membre-. Són dos terços del total espanyol i només una menys que Itàlia, el país que té el dubtós honor de liderar aquest rànquing.

I tot això segons les dades dels comunicats i informes de la Comissió Europea. De fet, fonts republicanes dubten de la fiabilitat d'aquestes informacions i fonamenten les seves sospites en el paper del comissari europeu de la competència i vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, del PSOE, que temen que estigui maquillant les dades per evitar una imatge encara pitjor del seu país. El cert és que l'opacitat espanyola entorn d'aquesta qüestió és total i el ministeri d'Exteriors ha ignorat els reiterats intents de l'ARA per contrastar la informació d'aquesta matèria.

Infraccions mediambientals

Tanmateix, segons els informes publicats, Junqueras sí que l'encertava assenyalant que el punt negre en els incompliments de l'Estat és el medi ambient. Efectivament, 23 de les 99 infraccions obertes es referien a aquesta matèria. En segon lloc, se situen les 19 infraccions en normativa fiscal, 17 és refereixen a mercat interior i serveis i les 40 restants a altres matèries. La quantitat d'infraccions es va reduint progressivament, com arreu de la UE, però això no evita que l'Estat es mantingui com un incomplidor destacat. Així, per exemple, el 6 de març la Comissió Europea li va obrir sis nous procediments d'infracció, entre d'altres, per excés de contaminació industrial o per l'ús de substàncies perilloses en equips electrònics.

Pel que fa al retard a transposar la normativa europea, la principal matèria entre les 66 infraccions obertes per trigar a integrar-se a la legislació estatal és la que es refereix a la salut i als drets dels consumidors. La segueixen les matèries de mercat interior i la d'energia.

Així, doncs, Espanya crea maldecaps a la UE no només pel reiterat desbordament dels límits de dèficit o per la normativa sobre els desnonaments, que va provocar la mediàtica sentència del tribunal de Luxemburg, sinó que, a més, és l'estat europeu que triga més a fer complir les sentències del Tribunal de Justícia de la UE, segons els informes oficials. Triga de mitjana 22 mesos. I els últims anys hi ha hagut diverses sentències, referents per exemple a l'explotació de mines de carbó sense una avaluació completa del seu impacte ambiental o sobre el compliment de les ordres d'allunyament en cas de violència domèstica.

El nombre d'infraccions i les sentències no són els únics aspectes que fan destacar negativament Espanya a la UE. Els informes de la Comissió Europea també subratllen que Espanya és el segon estat del qual rep més queixes de ciutadans, empreses, ONGs i organitzacions, un total de 306 el 2011. I un cop més la qüestió mediambiental se situa al capdavant, atès que 97 de les queixes es referien a un excés de contaminació o a danys a la Xarxa Natura 2000. El segueixen les relacionades amb el mercat interior (46) i amb drets fonamentals (40), per exemple per maltractaments a persones detingudes. El Tribunal Europeu dels Drets Humans, per exemple, ha posat en qüestió la doctrina Parot. Finalment, la Comissió ha rebut queixes també pel tractament d'animals en escorxadors.

Catalunya comet dues infraccions

Un dels arguments clàssics de Madrid davant l'allau d'infraccions és la responsabilitat dels governs autonòmics. L'únic interlocutor davant de la UE en aquests casos, però, és Madrid. Efectivament, l'Estat va haver d'anar el 2011 als tribunals per no recuperar unes ajudes fiscals considerades il·legals que havien facilitat les tres diputacions basques el 2001. Tot i això, l'executiu espanyol ha declinat concretar a l'ARA quin grau de responsabilitat té en les infraccions rebudes. Per contra, la Comissió Europea sí que respon. I de les 45 infraccions en què pot discernir les competències només en 14 casos culpa administracions locals o autonòmiques. I Catalunya només n'és la responsable de dos: pel projecte de canal Segarra-Garrigues i per la llei del cinema.