Espanya s'enfonsa en el rànquing de corrupció
Després de Síria, és el país on més s'ha incrementat la percepció de corrupció, segons Transparència Internacional
Barcelona.Síria fa quatre anys que està immersa en una guerra civil que ja ha causat 150.000 morts. El règim totalitari de Baixar al-Assad i el nul accés al control de l'acció governamental han fet que la percepció de corrupció s'hagi disparat en aquest país. De fet, és el lloc del món on més ha augmentat la percepció de corrupció respecte de l'any passat. Darrere de Síria, el segon país del món on més s'ha incrementat la percepció de la corrupció és Espanya.
L'ONG alemanya Transparència Internacional va fer públics ahir els resultats de l'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) del 2013. Si bé és cert que la situació de Síria i Espanya no és comparable en cap cas, tampoc pel que fa a la percepció de la corrupció, no deixa de ser una dada significativa que siguin aquests dos països on més ha crescut la percepció de les males pràctiques en la gestió pública. Segons l'índex, Espanya ha perdut sis dècimes de nota i ha passat del 6,5 sobre 10 que va obtenir el 2012 a un 5,9 aquest 2013. Se situa així al lloc 40 del rànquing dels 175 països analitzats per Transparència Internacional, 10 posicions més avall que l'any passat, en què apareixia al lloc 30. Malgrat la caiguda evident, es manté entre els països que superen el cinc de l'aprovat.
Síria, en canvi, és al grup de la cua, al lloc 168 i amb un 1,7 de nota. Aquest 2013 s'ha desplomat i ha perdut 22 llocs en el rànquing respecte del 2012, que apareixia en la posició 144 i amb una nota de 2,6.
A la cua dels països de l'euro
L'Índex de Percepció de la Corrupció del 2013 s'elabora a partir d'entrevistes a experts, organitzacions i institucions especialitzades en la matèria, a més d'empreses. Els experts avaluen els mecanismes de transparència, rendiment de comptes i corrupció en el sector públic, les eines polítiques i judicials disponibles en cada país per corregir males pràctiques i abusos relacionats amb l'administració pública, ja sigui des de l'àmbit executiu com funcionarial i l'accés a la informació pública, entre d'altres.
El fet que Espanya se situï en el bloc de països que aproven, ni que sigui pels pèls, no treu importància al fet que se situï entre els països menys íntegres i menys transparents dels països de la zona euro. Si ens fixem només en els països que integren la Unió Europea, Espanya ocupa el 19è lloc del rànquing, per darrere de països com Irlanda, Xipre i Portugal, i per davant d'Itàlia i Grècia, que és el país europeu amb pitjor percepció pel que fa a la corrupció. I, al mateix temps, s'allunya cada cop més dels països centreeuropeus i nòrdics.
Percepció, no corrupció
Com bé indica l'enunciat de l'Índex de Percepció de la Corrupció, el que avalua aquest índex anual no és els països del món on més corrupció hi ha, sinó la percepció de les males pràctiques, que no necessàriament són equivalents. Si més no així ho explicava ahir a l'ARA Jesús Lizcano, portaveu de l'ONG Transparència Internacional a Espanya. "Podria ser que aquest 2013 hi hagi hagut menys males pràctiques a Espanya, però l'esclat en els últims 12 mesos d'escàndols de corrupció ha generat una sensació d'indignació que es reflecteix en més percepció de corrupció", explica Lizcano.
Efectivament, cal situar en aquest període l'esclat de casos greus com el suposat finançament en negre del partit que governa Espanya, el PP; els escàndols que han esquitxat la Casa del Rei amb Iñaki Urdangarin a l'epicentre, i les imputacions i condemnes relacionades amb trames corruptes al País Valencià, les Illes Balears, Catalunya, Galícia i Andalusia, entre altres territoris. Així doncs, què fa pensar que aquest 2013 hi poden haver hagut menys pràctiques corruptes? "El cicle econòmic i el fet que s'hagin enfonsat sectors com l'immobiliari ha donat menys marge per a enriquiments exagerats", indica Jesús Lizcano. A més, cal tenir en compte també l'"efecte dissuassori" que exerceix justament el fet que hagin aflorat judicialment casos de corrupció comesos temps enrere -especialment durant les etapes de bonança econòmica-, paradoxalment el mateix factor que fa que hagi crescut la percepció de la corrupció a Espanya. "S'ha acabat el poc marge d'impunitat que hi havia", afegeix Lizcano.
Al capdavall, segons els experts de Transparència Internacional, si alguna cosa ha quedat al descobert, amb l'acumulació d'escàndols de corrupció a Espanya, són les "debilitats estructurals" d'un sistema legal que, per la seva lentitud, havia alimentat entre els corruptes la sensació d'impunitat.
La feblesa de la nova llei
El creixent malestar social generat per la crisi econòmica, les retallades i l'aflorament de diversos casos de corrupció va forçar el govern a accelerar el procés d'elaboració d'una llei de transparència que hauria de permetre capgirar la percepció d'impunitat per a la corrupció a l'estat espanyol. Perquè la transparència és fonamental per a la prevenció. Però el cert és que, segons el criteri de l'ONG internacional per la transparència i la integritat dels països, la nova llei és "feble", perquè no inclou càstigs clars per als que l'infringeixin. El catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitad Rey Juan Carlos de Madrid Manuel Villoria va deplorar ahir que, amb la nova llei, "s'ha perdut una oportunitat de fer una llei excel·lent". Segons el portaveu de Transparència Internacional a Espanya, però, la llei sí que pot contribuir a "combatre el fatalisme" sobre la política i la generalització de pràctiques corruptes sempre que es consolidi la sensació de més capacitat de "control" social de la gestió de les 21.400 administracions públiques que hi ha a l'Estat, entre ajuntaments, consorcis, mancomunitats, diputacions i altres organismes públics.
Si bé és veritat que Espanya es manté encara per damunt de la línia vermella del cinc de l'aprovat, la situació no deixa de ser "preocupant", segons aquesta organització, que és referent internacional en l'anàlisi de la corrupció. De fet, la d'aquest 2013 és la puntuació més baixa obtingutda per Espanya en els últims 15 anys, al límit de ser un país difícilment homologable en aquest aspecte a la normalitat europea. La puntuació és similar a la del 1997, quan l'Estat va crear la Fiscalia Anticorrupció i va entrar en una dinàmica d'evolució positiva que ara s'ha trencat. Jesús Lizcano va identificar com un dels factors a corregir la "falta de cultura de lluita contra la corrupció" dels països ubicats al sud d'Europa, amb Espanya com un dels principals exponents, juntament amb Itàlia i Grècia.
