Espanya retrocedeix en percepció d'independència judicial
És el sisè país per la cua de la UE pel que fa a opinió dels ciutadans sobre els seus tribunals
Brussel·lesHongria, Eslovàquia, Polònia, Bulgària i Itàlia. Són, per aquest ordre, els únics cinc països de la Unió Europea que aquest 2021 registren una pitjor percepció entre els seus ciutadans que Espanya pel que fa a la seva independència judicial. L'Estat ha retrocedit tres posicions respecte a l'any passat en l'últim informe sobre la situació dels sistemes judicials arreu de la Unió. Un 50% dels ciutadans espanyols tenen una percepció "força dolenta o molt dolenta" de la independència dels tribunals i jutges del país, principalment per les interferències o pressions per part del govern o dels polítics. L'any del judici de l'1-O, Espanya encara va retrocedir més, fins a la cinquena pitjor posició del rànquing.
Concretament, un 40% dels ciutadans espanyols atribueixen la pobra independència judicial a ingerències polítiques, un percentatge que ha augmentat lleugerament respecte el 36% de l'any anterior. En segon terme ho atribueixen a interferències o pressions d'interessos econòmics (37,7%) o al fet que l'estatus dels mateixos jutges no garanteix prou la seva independència (28,5%). A l'altre costat de la classificació hi ha Àustria, on prop d'un 90% de la població té una impressió molt bona o força bona de la independència judicial del seu país. Alemanya és el tercer país que puntua més alt, després de l'esmentada Àustria i de Finlàndia, amb un 80%. I no és només la percepció del públic en general, sinó que el sector empresarial també deixa Espanya sisena per la cua en independència judicial.
Les dades que s'han fet servir per elaborar aquest rànquing són enquestes de l'Eurobaròmetre dutes a terme entre el 29 de març i el 9 d'abril d'aquest any, però l'informe també inclou informació aportada per governs, institucions i contactes directes de la Comissió amb xarxes europees de jutges, grups d'experts o observatoris. Així és com, per exemple, s'observa que Espanya ocupa l'onzena posició si es classifiquen els estats de la UE en funció de la despesa que el govern destina en al sector judicial. Els primers d'aquesta llista són Luxemburg i Alemanya, i els últims Xipre i Lituània.
Ara bé, en nombre de jutges per cada 100.000 habitants Espanya torna a la cua. És el 23è amb només uns 10 jutges per 100.000 habitants, una ràtio que es dispara fins als 24 en el cas d'Alemanya. Val a dir que el nombre de jutges no és per descomptat garantia d'un millor sistema judicial, perquè el rànguing l'encapçalen Eslovàquia i Hongria amb més de 40 jutges per cada 100.000 habitants. També destaca el fet que l'Estat sigui el tercer de la UE amb menys proporció de jutges dones al Tribunal Suprem, amb un 20% aproximadament.
L'informe d'aquest any, a més, se centra en la digitalització del sistema judicial, perquè la pandèmia del coronavirus ha posat encara més en relleu que és necessària. En aquest cas, Espanya puntua habitualment entre el centre i la banda baixa de la forquilla en indicadors com ara la informació online disponible, la incorporació de tecnologia en els processos judicials, la possibilitat d'accedir a documents oficials de manera digital o de fer pagaments electrònics.
Brussel·les insisteix en renovar el poder judicial
La salut dels sistemes judicials europeus està especialment vigilada els últims anys des d'instàncies europees, pels desafiaments d'alguns països com Hongria i Polònia però també perquè durant la pandèmia del coronavirus s'han vist coartats drets fonamentals dels ciutadans que cal protegir. Arran sobretot de la primera qüestió, la Comissió Europea va començar a elaborar uns informes específics anuals que entren en més detall en les qüestions de cada soci europeu i que en el cas espanyol ja ha posat en relleu la necessitat de renovar el Consell General del Poder Judicial. El comissari de Justícia, Didier Reynders, ho ha repetit aquest dijous quan li han preguntat per la puntuació específica d'Espanya. Reynders ha explicat que està en contacte amb el govern espanyol però també amb l'oposició perquè també és part necessària en un procés que està pendent. El comissari belga viatjarà a totes les capitals europees quan es publiqui el següent informe i, per tant, també a Madrid.