Espanya recula en l'operació al mar Roig pel desacord intern

BarcelonaPrimer estirabot del govern espanyol en política internacional aquesta legislatura. Feia dies que Espanya fugia d'estudi sobre la seva possible participació en la missió naval desplegada pels Estats Units al mar Roig davant dels atacs de houthis del Iemen a les rutes comercials de la zona. Finalment, i sense donar explicacions oficials, el govern espanyol s'ha desmarcat del consens al Consell de la UE i ha bloquejat el suport europeu a la missió americana, segons informa Europa Press. L’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, havia donat aval exprés a la intervenció europea per tal de garantir “la llibertat de navegació” al mar Roig davant els atacs dels houthis, que compten amb el suport de l’Iran. El reforç europeu s’havia de concretar modificant el mandat de l’operació que la UE té activa contra la pirateria a l’oceà Índic, tot estrenyent la col·laboració amb els americans. Espanya té un pes important en aquesta operació, que rep el nom d’Atalanta.

La polèmica va començar després que el Pentàgon emetés un comunicat en què informava que l’operació Prosperity Guardian al mar Roig comptaria amb la participació d’Espanya, a banda d’altres països. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va sortir-hi al pas assegurant que la contribució espanyola quedava subjecta a les decisions de la UE i l'OTAN. Fins i tot el vicealmirall espanyol que comanda la divisió espanyola a l’operació Atalanta va acabar esborrant un missatge a X en què confirmava que Espanya se sumava al suport europeu.

Malestar a Sumar

La possible participació espanyola a l’operació americana havia generat malestar a Sumar. La vicepresidenta i líder de la formació, Yolanda Díaz, va criticar que la comunitat internacional s’activi tan ràpidament quan hi ha “interessos comercials” en joc mentre que es manté de braços plegats davant la massacre a Gaza a mans d’Israel. En aquesta carpeta, el PSOE i Sumar han acordat un full de ruta que els hauria d’estalviar futures topades, basat en el reconeixement de l’estat de Palestina. El futur del Sàhara i el pacte migratori a la UE són, en canvi, assumptes on les discrepàncies entre socis de coalició continuen vives.