La justícia europea condemna Espanya per la inhabilitació de l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa
El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional el van suspendre per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) després de la il·legalització de Batasuna
BarcelonaEl Tribunal d'Estrasburg ha condemnat Espanya per no deixar que l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa es defensés en una vista abans de ser inhabilitat per part del Tribunal Suprem l'abril del 2008 per no haver il·legalitzat el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA), que va substituir Batasuna el 2003.
La cort europea ha atorgat una indemnització d'1 euro a cadascun dels tres demandants (Atutxa i els exmembres de la mesa del Parlament Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, també condemnats) per danys morals com havien reclamat, i 600 euros per als tres per despeses i honoraris.
Els jutges europeus no han parlat de condemna per inhabilitació sinó de la qüestió que els tres demandants no van ser escoltats pel Suprem. Han afegit que es va vulnerar el seu dret a un judici just perquè "les qüestions que havien de ser examinades pel Tribunal Suprem necessitaven l'apreciació directa del testimoni dels demandants". També entenen que el Suprem "va arribar a la conclusió per deducció, sense escoltar els interessats, que no van tenir l'oportunitat d'exposar les raons per les quals negaven haver tingut una intenció fraudulenta".
Un dels condemnats, Knörr, ha subratllat en una entrevista a 'El Nacional' la "satisfacció" per la notícia. "Alhora és una vergonya", ha puntualitzat, en veure's demostrat que "s'han vulnerat uns drets fins i tot reconeguts per la Constitució espanyola". Segons l'exmembre de la mesa del Parlament basc, hi ha paral·lelismes amb el cas contra Forcadell. "La justícia va canviant les regles del joc segons la seva conveniència".
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha comparat l'actuació del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va absoldre els demandants després d'escoltar-los, i la del Suprem, que va basar la condemna en "circumstàncies subjectives", sense celebrar una vista.
El Suprem els va condemnar el 2008 a 18 mesos d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per un delicte de desobediència al mateix Suprem, a causa de la negativa directa dels condemnats a obeir decisions judicials i dissoldre el dit grup parlamentari.
El Tribunal Constitucional es va pronunciar confirmant la condemna del Suprem, tot i que tres magistrats van fer un vot particular, ja que van entendre que s'havia vulnerat el dret dels demandants a un judici just. El sindicat Manos Limpias va exercir d'acusació popular durant tot el procés.
El govern espanyol té ara tres mesos per sol·licitar que la cort europea reexamini el cas.
