Espanya, paradigma de la inestabilitat política pel coronavirus
Sánchez, però, no ha sigut l’únic líder mundial qüestionat per la seva gestió
Cerdanyola del VallèsEl govern espanyol ha presumit d’haver actuat abans que ningú per combatre la pandèmia del covid-19 i d’haver pres les mesures més restrictives del món. No li han servit per evitar els primers llocs del rànquing de mortalitat, ni per, segons les enquestes, mantenir la confiança dels ciutadans. Encara menys per esquivar la crítica política, fins al punt que l’oposició està fent trontollar el seu pla de desconfinament. Pedro Sánchez no és l’únic líder mundial qüestionat, però la disputa política a l’Estat ha estat de les més cruentes.
Als Estats Units, Donald Trump no està disposat a reconèixer errors en la crisi del covid-19, malgrat que la malaltia hagi impactat amb força al país. Al principi la va menystenir fent ús de la seva habitual fatxenderia, i fa un parell de setmanes fins i tot va arribar a plantejar l’ús de desinfectant en contagiats. “No puc creure que hagi de dir això, però, sisplau, no beveu desinfectant”, li responia Joe Biden, principal candidat demòcrata a competir contra ell en les eleccions. Les crítiques a la seva gestió han estat frontals per part del Partit Demòcrata. Trump diu que ell té “autoritat absoluta” des que el 13 de març va decretar l’emergència nacional. “Nosaltres no tenim rei”, li respon el governador de Nova York, Andrew Cuomo, que, juntament amb d’altres de la Costa Est -entre els quals el governador republicà de Massachusetts-, ha impulsat un mecanisme de coordinació per valorar desconfinament més lent.
Més fàcil ho ha tingut fins ara el primer ministre britànic, Boris Johnson, amb crítiques aïllades per part dels laboristes, malgrat haver hagut de rectificar a fons el pla inicial. Ara bé, l’oposició espera que aquest cap de setmana es presenti el pla de desconfinament per pronunciar-se i els dirigents d’Escòcia i Gal·les ja han advertit que si el pla de Londres no els convenç tiraran endavant la seva pròpia agenda, informa Quim Aranda.
A França, Emmanuel Macron va comprovar dilluns que el seu pla de desconfinament no genera gaires simpaties. Els senadors el van tombar en una votació que, tot i la rellevància política, no deixa de ser consultiva. La majoria absoluta a l’Assemblea Nacional li garanteix no passar els problemes que a Espanya té l’executiu del PSOE i Podem. A Itàlia, país acostumat als sismes polítics, el primer ministre Giuseppe Conte té l’avantatge respecte a Sánchez que l’estat d’alarma no s’ha de renovar fins a finals de juliol. Des de la dreta, Matteo Salvini, no ha deixat de criticar el govern, però els sondejos no el beneficien.
Angela Merkel i Alemanya s’han posat com a exemple per l’efectivitat en el control de la pandèmia. La cancellera va descartar l’estat d’alarma i va optar per la negociació i el consens amb els lands. Les crítiques pràcticament no s’han sentit a Berlín. Fins ara. Des de mitjans d’abril que hi ha botigues obertes, però alguns líders regionals consideren que el ritme de reobertura de l’economia és massa lent. També li arriben crítiques de l’extrema dreta -probablement les que menys tingui en compte- i d’alguns sectors de l’esquerra i l’extrema esquerra, que l’1 de maig es van manifestar desafiant les restriccions per denunciar la limitació de drets i llibertats.
La democràcia, en perill?
L’índex V-Dem de la Universitat de Göteborg és dels més prestigiosos del món per valorar la qualitat de la democràcia. Amb motiu del coronavirus al mes d’abril se’n va publicar un d’especial davant la preocupació que les mesures adoptades pels governs “puguin accelerar les tendències antidemocràtiques”. A diferència dels països més potents d’Europa -amb “risc baix”- V-Dem considera que Espanya té un “risc mitjà”. Per què? “La valoració d’Espanya amb la dels altres països és molt similar, però puntua pitjor en llibertat de premsa”, analitza el professor de la UOC, Jordi Mas. Precisament una de les principals polèmiques ha estat el monitoratge de fake news que poguessin generar desafecció en el govern.
Espanya també puntua pitjor (un 0 sobre 3) que els estats que es consideren federals, com Alemanya, el Canadà, els Estats Units o Suïssa, entre d’altres, pel que fa a la descentralització de les decisions.