Espanya insta l'ONU a inhabilitar dos membres del grup de treball que ha demanat la llibertat dels presos
L'ambaixador espanyol davant les Nacions Unides considera que hi ha "conflicte d'interessos"
MadridEspanya ha demanat aquest divendres formalment a l'ONU que s'inhabilitin dos dels cinc membres del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries que aquesta setmana han emès una resolució que instava l'Estat a alliberar "de manera immediata" Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras. Així ho ha ratificat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, després que l'ambaixador espanyol davant l'ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, hagi anunciat la presentació de dues notes verbals relacionades amb aquesta qüestió.
Celaá ha explicat que en una de les comunicacions se sol·licita la "revisió" de l'informe en haver-hi "errors i distorsions". En l'altra, l'ambaixador subratlla que hi ha un "conflicte d'interessos" entre dos dels experts i l'advocat britànic Ben Emmerson, defensor dels polítics independentistes. Els dos membres del grup de treball afectats són el mexicà José Guevara i el sud-coreà Seong-Phil Hong, que, segons ha explicat l'ambaixador, van participar en altres òrgans similars de drets humans de l'ONU amb l'advocat britànic.
Celaá ha volgut deixar clar que l'estat espanyol respecta tots els procediments especials de l'ONU de manera "lleial i crítica". En aquest cas, però, rebutja l'exigència dels experts d'alliberar els tres presos independentistes i la portaveu de la Moncloa ho ha qualificat de "despropòsit". "És un desconeixement absolut del repartiment de poders en una democràcia consolidada. És el poder judicial el que n'està al càrrec i no l'executiu", ha assenyalat Celaá, preguntada per la carta que ha enviat el president de la Generalitat, Quim Torra, al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la Fiscalia, reclamant que compleixin la resolució del grup de treball.
Un altre tema vinculat al Procés al qual ha fet referència la portaveu de l'executiu espanyol és la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans d'avalar la resolució del Tribunal Constitucional en què va declarar la suspensió del ple del Parlament del 9 d'octubre de 2017 en què Carles Puigdemont havia de traslladar els resultats del referèndum de l'1 d'octubre. Segons ha afirmat Celaá, s'ha demostrat la "necessitat imperiosa" d'evitar aquell per "preservar l'ordre constitucional", tal com va sentenciar el TEDH. Així, Celaá ha reiterat el seu marc d'actuació: "convivència en front d'independència, diàleg dins la llei i Constitució".
La portaveu del govern espanyol també ha sortit en defensa del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), l'institut públic de demoscòpia, i ha mostrat la seva "confiança" malgrat que a vegades sigui "complicat" llegir els baròmetres. Aquest dijous el CIS va reflectir en una taula enviada als mitjans una xifra de suports a un govern en solitari del PSOE que no apareixia en el document original dels resultats del baròmetre. Celaá ha assegurat que José Félix Tezanos, el director del CIS, està disposat a "donar totes les explicacions".
Borrell insta a l’ONU a distingir una sentència del TEDH i una opinió d’un grup de treball
"Distingeixin si us plau, una sentència del Tribunal de Drets Humans i una opinió d'un grup de treball de Drets Humans de l'ONU", ha demanat el ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell. Ho ha fet en una carta dirigida a l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet on també ha expressat les seves "queixes i sol·licituds" en referència a l’informe de l’ONU. "Les possibles circumstàncies produïdes en el treball d'aquest grup indueixen a pensar que alguns dels seus membres no haurien de seguir participant en les seves activitats", ha dit Borrell durant una roda de premsa.
Borrell ha afirmat que, "probablement", aquesta opinió del grup de treball s'ha donat a conèixer "per ocultar la importància i estendre una cortina de fum" sobre una altra decisió que, segons ha destacat, sí que té "una importància extraordinària".
Es tracta de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va avalar la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre el ple del Parlament del 7 d'octubre de 2017, on el llavors president Carles Puigdemont anava a valorar les conseqüències del referèndum. Una sentència que, al seu parer, ha destacat que estava "extraordinàriament ben argumentada" i que "justificava plenament" l'actuació del Constitucional.