Espanya rep a l'ONU advertències sobre "l'ús excessiu" de la força policial i el retrocés de llibertats
Veneçuela demana al govern espanyol "un diàleg constructiu amb el poble català"
BarcelonaEspanya s'ha examinat aquest dimecres a Ginebra sobre quin és el seu grau de compliment amb els drets humans i ho ha fet sotmetent-se a l'Examen Periòdic Universal que fa les Nacions Unides. En una sessió de tres hores, primer ha sigut el torn de la delegació espanyola, i després han pres la paraula tots els estats membres que ho han volgut. Espanya ha rebut diverses advertències, entre les quals "l'ús excessiu" de la força policial i el retrocés d'algunes llibertats. Fins i tot la situació de Catalunya ha tingut una part de protagonisme en la sessió.
A la sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU s'hi arribava amb tres documents preparatoris sobre la taula. Un d'emès per l'estat examinat, un altre per les Nacions Unides i un tercer elaborat a partir de les aportacions d'entitats de la societat civil de tot l'Estat. En els últims mesos diverses entitats catalanes s'hi havien bolcat per fer arribar les seves denúncies de vulneracions de drets fonamentals a Espanya, que incloïen crítiques per les càrregues policials de l'1-O, el judici del Procés i l'empresonament de líders independentistes, entre d'altres. Segons la intervenció d'alguns estats, les seves denúncies s'han fet sentir, tot i que la situació explícita de Catalunya només l'ha mencionat un: Veneçuela.
El representant veneçolà ha utilitzat el seu torn de paraula per demanar breument que el nou govern de Pedro Sánchez "comenci un diàleg constructiu amb el poble català i les seves institucions". En altres intervencions, el cas català no s'ha mencionat concretament, però algunes advertències fetes pels estats han semblat tenir-hi, almenys, una certa relació. És el cas, per exemple, d'intervencions que han versat sobre l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Per exemple, la representant de la delegació italiana ha reclamat a la delegació espanyola "investigar totes les denúncies d'ús excessiu de la força" per part de la policia. L'Iraq, Suïssa, Mèxic i Rússia han apuntat en la mateixa direcció. La representant suïssa ha demanat "un protocol de bones pràctiques" per les forces de l'ordre –també ha recomanat a Espanya afrontar el seu "passat franquista"–, i la russa, una "investigació independent i eficaç d'intervencions il·lícites de les forces de l'ordre".
Les llibertats d'expressió, reunió i manifestació també han tingut la seva quota de protagonisme. Itàlia, de nou, ha reclamat a les autoritat espanyoles "garantir plenament la llibertat d'expressió i de reunió pacífica" i Bèlgica l'ha instat al compliment de l'article 21 del pacte de drets civils i polítics, que reconeix "el dret de reunió pacífica". També ha sigut rellevant la intervenció de la delegació dels Estats Units, que ha reclamat que l'Estat faci retre comptes a "crims i delictes contra periodistes i que soscavin la llibertat d'expressió". Alemanya, Xipre, Islàndia, Luxemburg la República Txeca, Costa Rica, Colòmbia, Mèxic i el Canadà també han fet advertències sobre la mateixa qüestió. La delegació canadenca ha fet una afegitó important demanant que es despenalitzin les injúries a la Corona. En total, una quinzena de països han fet menció al retrocés de llibertats en aquests àmbits.
Crítiques però també elogis
La sessió ha tingut en tot moment el to propi de la diplomàcia. És a dir, Espanya ha rebut advertències, sí, però també reconeixements. Un dels més repetits, la paritat per la qual ha apostat Pedro Sánchez en el seu nou govern. La delegació espanyola l'ha encapçalat el secretari d'estat d'Exteriors, Fernando Valenzuela. Al finalitzar la sessió, ha defensat que Espanya està en "els més alts estàndards internacionals" pels que fa "al nivell de llibertat ciutadana, de manifestació i expressió" i ha considerat que l'estat espanyol ha "més que aprovat" l'examen.
L'independentisme català que ha seguit la sessió ha fet el diagnòstic oposat. Per al conseller d'Acció d'Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, avui s'ha vist a Ginebra "la rebregada més dura que ha patit el Regne d'Espanya en matèria de drets humans". La secretària general d'ERC, Marta Rovira, precisament exiliada a Suïssa, també ha considerat que diverses de les advertències que ha rebut Espanya eren "en part" per "la situació de drets que s'han vulnerat" a Catalunya, informa l'agència ACN. També s'ha pronunciat l'advocat de Jordi Cuixart i portaveu internacional d'Òmnium, Olivier Peter, que ha considerat que en la sessió d'avui s'ha desprès que "l'ONU està preocupada per la vulneració de drets humans a Espanya". El responsable de l'àmbit internacional de l'ANC, Jaume Bardolet, s'ha declarat satisfet per la sessió i ha relativitzat que no s'hagi mencionat més vegades Catalunya, argumentant que a l'ONU "s'utilitza un llenguatge molt diplomàtic". "No era d'esperar que hi hagués un anàlisi més específic de Catalunya. Estem satisfets", ha conclòs. Totes les consideracions que han fet avui els estats membres es recolliran en un informe i s'instarà a Espanya a aplicar-lo. No és d'obligat compliment, però d'aquí un temps es revisarà, almenys, si s'ha pres alguna mesura en aquesta direcció.