Espanya no és rival per al pont del Pilar

Barcelona"No vam complir les expectatives", reflexionava aquesta setmana un dels organitzadors de la manifestació del 8 d’octubre en un cèntric bar de Barcelona. A l’altra banda de la taula, dos amics intentaven animar-lo fent-li veure que treure 50.000 persones al carrer (350.000 segons Societat Civil Catalana) era una fita que l’unionisme no havia assolit gaires vegades. Probablement només una, el 2017, en l’època més calenta del Procés. Quatre dies després, i tot i apel·lar a "l’orgull de ser espanyol", s’ha quedat lluny d’omplir la plaça de Catalunya. Un miler de persones segons la Guàrdia Urbana (comptant-hi els turistes curiosos) han acudit a una cita que fa sis anys en va aplegar 65.000. Espanya no és rival per al pont del Pilar.

El resum de la convocatòria del Dia de la Hispanitat a la capital catalana és si fa no fa el mateix que el de diumenge passat i el de la que aquest mateix dijous s'ha fet a Madrid. "Puigdemont a prisión", "Amnistia pa tu tía" i "Sánchez, traidor, España es tu nación". Amb un afegit: amb tan poca afluència, Vox s’ha erigit en el gran controlador dels càntics i hi ha aportat pràcticament la meitat dels assistents. "Abascal, presidente", s’ha sentit de forma recurrent. "Això avui no tocava", es queixava una dona en veu baixa. També hi ha hagut presència institucional del PP i de Cs, tot i que aquest dijous els líders estatals eren a Madrid.

Als organitzadors, un compendi d’entitats espanyolistes com Convivència Cívica, Somatemps, Catalunya Suma o España i Catalans, no se’ls va acudir altra cosa que fer servir el mateix recorregut que la manifestació de fa quatre dies, fet que ha contribuït encara més a exhibir les costures d’una convocatòria de petit format.

Banderes de diferents estats llatinoamericans –i una senyera– s’han situat estratègicament en la capçalera principal, envoltades de centenars de banderes espanyoles, les grans protagonistes de la marxa (tunejades amb l’àguila franquista en comptades ocasions). També s’han exhibit diversos balls tradicionals bolivians i paraguaians, i pels altaveus han anat sonant Álvaro Soler, Shakira o Manolo Escobar, que han compartit decibels amb pulsions imperialistes: "No nos engañan, los latinos son España", en una adaptació de l’exitós en aquest tipus de mobilitzacions "No nos engañan, Cataluña es España".

Les persones que fan el mal

"Un equatorià o un argentí són espanyols. Som la mare pàtria", ha exclamat un dels oradors a plaça Catalunya, convençut de la bondat que els espanyols han fet al llarg de la història i de la causa justa que han defensat sempre: "En la nostra tasca pel món, els espanyols sempre creiem en la llibertat de les persones. Les que fan el bé van al cel i a les que fan el mal se les condemna per les seves accions". En aquest segon grup hi hauria sens dubte Carles Puigdemont, Pere Aragonès i Pedro Sánchez. El genocidi a Amèrica, per cert, s’ha saldat amb un simple "també vam cometre excessos".

Els organitzadors han reconegut que hi ha un conflicte obert a Catalunya –per la "paranoia" dels independentistes–, que hi ha diversos enemics d’Espanya –l’independentisme, la Generalitat, els ajuntaments, el govern espanyol...– i que la llengua castellana està perseguida. Tant, que fins i tot hi ha qui ha demanat que tothom demani el tiquet del Mercadona en castellà perquè, pel que sembla, a Catalunya han comès la gosadia de fer-lo per defecte en català. "Ens diuen que per integrar-nos a Catalunya cal aprendre català. Doncs no!", ha assegurat una altra de les oradores.

Al cap de vint minuts de parlaments ja no quedava ni la meitat de la gent que havia acudit a la convocatòria. S’han perdut l’himne espanyol –no hi havia temps per escoltar també el de la resta de països homenatjats– i l’speech final de Josep Bou, l’exregidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona i el seu "Espanya és irrevocable". S’ho han perdut ells, i la gran majoria de barcelonins i de catalans, que han aprofitat per fer festa i, molts, per allargar-la uns dies aprofitant que els nens no han de tornar a escola fins dilluns.