Jeroen Lenaers: "Espanya no ha col·laborat prou amb la investigació sobre el Catalangate"

Brussel·lesJeroen Lenaers és eurodiputat conservador pels Països Baixos i és el president de la comissió d'investigació sobre els diferents casos d'espionatge amb el programa informàtic Pegasus a la Unió Europea, com el Catalangate.

Com valora la col·laboració d’Espanya en la investigació de l’Eurocambra sobre el Catalangate?

— En la nostra visita a Madrid ens hauria agradat reunir-nos amb els alts representants del govern espanyol, amb algun ministre o amb el president Pedro Sánchez. Però, bé, almenys ens va rebre el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Pascual Navarro. També entenc que el primer dia que hi vam anar era festiu regional a la Comunitat de Madrid i, el segon, a les nou de matí començava el debat sobre la moció de censura a Sánchez.

Es van sentir ben tractats per l’estat espanyol en comparació amb altres països?

— Pensa que hi ha estats en què també hi ha hagut casos d’espionatge amb el programa informàtic Pegasus que directament no ens han ni rebut, com Hongria i Polònia. En canvi, el govern espanyol, igual que el grec, sempre ens ha fet arribar, i així ho ha dit públicament, que estaven a la nostra disposició. No ens vam reunir amb cap ministre, tal com havíem demanat, però també és comprensible, per la situació política i l’agenda. Però, almenys ens van rebre.

Així, la col·laboració del govern espanyol ha sigut suficient?

— No, en absolut. El govern espanyol no ha col·laborat prou amb la investigació, ja es va veure quan va comparèixer la presidenta del CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència), Esperanza Casteleiro, al comitè Pegasus. Si mantens aquesta actitud amb qüestions que afecten el teu país, després és incoherent demanar més transparència a les institucions europees o altres estats membres.

Troba justificat l’espionatge d’Espanya a personalitats catalanes?

— També ens vam reunir amb algunes de les 65 víctimes que CitizenLab va treure a la llum que l’estat espanyol havia espiat, o de les 18 que ha admès el govern espanyol. Ens vam reunir amb el màxim representant de Catalunya [el president de la Generalitat, Pere Aragonès] i amb diputats de la comissió d’investigació Pegasus del Parlament de Catalunya.

Però ho troba justificat?

— Bé, per jutjar-ho ens hem d’assegurar que l’ús d’aquest tipus de programes informàtics per part de les administracions com Pegasus es fa des de la legalitat de cada estat membre i, per tant, compleix amb l’estat de dret.

L'ha sorprès la reacció d’alguns diputats espanyols quan, per exemple, el PSOE i Ciutadans van comparar la investigació del comitè amb un “procés inquisitorial” contra Espanya?

— Em sembla una comparació completament inacceptable. Hem de tenir memòria i recordar el que va significar la inquisició, precisament a Espanya, i organitzacions similars a la resta d’Europa. És una pujada de to molt desproporcionada. Nosaltres treballem en pro de la transparència i de la democràcia. A més, si tens una mirada crítica respecte als altres estats, també has d’acceptar que els altres la tinguin sobre tu.

La investigació es veu limitada per la falta de col·laboració dels estats?

— Sí, ens agradaria que els estats col·laboressin més amb la nostra investigació, però està costant. Ara bé, he de dir que estem celebrant moltes compareixences amb diferents experts, protagonistes i víctimes d’espionatge amb Pegasus, i recollint molta informació de fonts diverses.

En gran part, tal com es pot veure en els informes, us alimenteu d'informacions periodístiques.

— També, i gràcies a grans informacions periodístiques la nostra investigació és molt més fructífera. Un cas clar és el de Citizen Lab, que va treure a la llum que 65 personalitats catalanes havien estat espiades per part de l’estat espanyol. Ara bé, no només ens alimentem d’informacions periodístiques, que quedi clar.

Així, vostè confia en CitizenLab? Els mitjans i els partits unionistes li treuen credibilitat. 

— Sé que ara a Espanya hi ha molta discussió sobre això, però crec que ara mateix no hem de centrar el debat en aquesta qüestió. El més important és que ha fet molt bona feina perquè sabem gràcies a ells que personalitats catalanes han estat espiades i el govern espanyol ja n’ha confirmat 18. Ara falta saber la resta, les 47 que falten.

El govern espanyol no les confirma, però el Parlament Europeu tampoc té la capacitat per comprovar-ho.

— Bé, això encara està per aclarir i tenim molta informació, i més que en recollirem.

Canviaria la normativa perquè l’Eurocambra pogués obligar els estats a col·laborar amb les investigacions com la del Catalangate?

— La veritat és que sí, però això és un acord entre els estats membres. Poc hi puc fer, i jo soc un home pragmàtic. Tenim el que tenim. Hem d’intentar treure el màxim d’informació dels diferents casos Pegasus de la Unió Europea per extreure’n les millors conclusions i recomanacions per evitar que es torni a repetir.