Laura Castel: Espanya va mobilitzar molts recursos contra l'informe del Consell d'Europa

BarcelonaEl Consell d'Europa va aprovar el 21 de juny un informe que reclamava a Espanya l'alliberament del presos polítics catalans, la retirada de les euroordres contra els exiliats, una reforma de la sedició i un "diàleg constructiu" sobre el conflicte català. Laura Castel és senadora d'ERC i membre de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa que va votar l'informe.

Què es el Consell d'Europa?

— És una organització internacional d'àmbit europeu especialitzada en estat de dret, democràcia i drets humans. Té un consell de ministres i una assemblea parlamentària. Del Consell pengen una sèrie d'organismes tant importants com la Comissió de Venècia, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i el Greco.

Com és que hi ha un membre d'ERC entre els 324 membres de l'assemblea?

— Perquè tenim 16 senadors i 13 diputats al Congrés i les delegacions a aquestes organitzacions se suposa que es formen per pes i representativitat de les corts. Ens va costar, va ser una negociació entre [Gabriel] Rufián i [Adriana] Lastra. No ens van trucar a la porta. Ho vam haver de reclamar.

Quina és la gènesi de l'informe?

— Els informes comencen presentant una moció amb la firma de 20 membres de l'assemblea de diferents grups polítics. Demanes permís per anar als països i t'entrevistes amb qui creus que t'has d'entrevistar. El ponent ha sigut Boris Cilevics. Finalment, fa unes conclusions i una proposta de resolució i es vota.

Quina és la transcendència de l'informe per a Catalunya?

— És la primera vegada que una organització internacional que marca els estàndards de drets humans està dient a Espanya que té presos polítics.

¿És un dels grans triomfs de l'independentisme a l'exterior?

— És una victòria incontestable i és una aplicació de la justícia i igual passarà amb el TEDH. No puc assegurar què dirà el TEDH, però sembla que la cosa anirà per aquí. L'informe té una conseqüència immensa. Què agafarà el tribunal de background quan s'hagi de pronunciar? Un d'ells aquest informe.

Així, ¿és un punt a favor de què pugui dir el TEDH quan es pronunciï sobre les demandes dels presos?

— Absolutament.

¿L'informe va influir en la concessió dels indults?

— Jo crec que sí. No crec que fos casualitat. Ells [el govern espanyol] sabien que hi havia aquest document.

¿Van haver-hi gaires pressions contra l'informe?

— Sí. Jo parlo amb molta gent i la resposta es unànime: "Molt poques vegades ens hem trobat amb una pressió com aquesta, per no dir mai". Algú m'ha dit, fins i tot, que en algun moment ha estat "a punt d'arribar a les mans". Espanya va mobilitzar molts recursos i molta gent. És normal, és la seva estratègia.

Una de les propostes de l'informe és la reforma del delicte de sedició i rebel·lió. ¿És un dels passos més factibles a complir?

— Només depèn de la voluntat que [el govern espanyol] ho vulgui engegar. I ells últimament estan fent un munt de lleis per la via d'urgència i ho poden fer si volen.

I ara què? ¿Està obligat l'estat espanyol a complir-lo?

— Espanya hauria de complir. Sí que és obligatori; una altra cosa és que hi hagi països com Turquia i l'Azerbaidjan que no compleixin. No compleixen fins i tot sentencies del TEDH. En tot cas, si ets un estat democràtic, si ets una democràcia vibrant [com diu l'informe sobre Espanya], doncs és el que has de fer. Quan entres en una organització internacional i firmes uns estatuts has de complir-los. 

¿Els exiliats podrien ser potencialment els següents beneficiats de l'informe?

— Ho haurien de ser tots els represaliats.

Vostè ho deia: l'informe diu que Espanya és una democràcia vibrant i que l'1-O va ser inconstitucional...

— Cilevics pensa que és millor així perquè s'entén que d'aquesta manera és més fàcil aprovar-lo. Va poder haver-hi una desobediència al Tribunal Constitucional, però l'1-O no era inconstitucional fins al dia 17 d'octubre [quan va anul·lar la llei del referèndum].

Però l'informe presenta Espanya com una democràcia homologable...

— Però és que això es innegable. Cap independentista nega que Espanya és una democràcia homologable, però hi ha forats i defectes en les democràcies i això és el que s'ha d'acceptar. Per això hi ha aquestes organitzacions. Que Espanya és una democràcia, sí, però que hi ha una separació de poders molt feble, també. Espanya i els espanyols es prenen totes les crítiques com una cosa personal, com si Espanya fos un patrimoni propi que s'ha de defensar.

Quin és el següent pas, ara?

— Ara amb aquest informe podem anar a parlar amb molta gent i institucions que poden dir coses.