Espanya maniobra per eludir una ordre de detenció contra 20 càrrecs franquistes
El govern de Rajoy avança arguments per ignorar la petició de la Interpol d’extradir-los a l’Argentina
BarcelonaLa catifa de silenci sota la qual fa més de tres dècades van quedar sepultats els crims del franquisme per no haver de passar comptes amb la dictadura en plena transició cap a la democràcia va rebre ahir una sacsejada sense precedents. La secció argentina de la Interpol -acrònim de l’Organització Internacional de Policia Criminal- va remetre una comunicació “molt urgent” a l’oficina de l’organisme a Madrid perquè detingui preventivament vint antics càrrecs del règim feixista. És la llista de peixos grossos de la dictadura que investiga la jutge argentina María Servini per la seva presumpta implicació en crims de lesa humanitat. Una llista que inclou noms il·lustres del franquisme i de l’època just posterior, com els exministres Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro Martínez i Alfonso Osorio.
En l’escrit, amb data de 4 de novembre, es demana a Espanya que enviï totes les dades necessàries per tramitar l’ordre de captura internacional contra els acusats. L’eufòria entre les associacions de víctimes que han promogut la querella contra els crims del franquisme investigats per la jutge Servini des de Buenos Aires es va desbordar ahir en transcendir la notícia. Però ben aviat el govern espanyol va refredar les seves expectatives.
Madrid no preveu extradicions
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, es va afanyar a vaticinar que l’Audiència Nacional denegarà l’extradició a l’Argentina de la vintena d’antics capitostos franquistes. Què és el que li fa pensar que la petició de la Interpol no anirà enlloc? Va esgrimir dos motius: els crims pels quals se’ls pretén jutjar ara a l’Argentina ja han “prescrit” a Espanya i, a més, el 1977 va entrar en vigor una llei d’amnistia que “intentava superar una etapa tràgica” de la història espanyola. Invocació, doncs, d’una llei preconstitucional com a argument per no remoure mai més el passat.
Les paraules del ministre resumien les reticències amb què l’Estat ha encaixat l’escrit de la Interpol. La Policia Nacional no té intenció de detenir els acusats i, de fet, els responsables espanyols de la Interpol -vinculats a la direcció general de Policia- han al·legat davant la seu central de Lió que hi ha una resolució de l’organisme adoptada el 2010 en què s’eximeix un estat d’haver de detenir un ciutadà si les autoritats d’aquell país simplement eleven una protesta dins d’un termini de 30 dies, informa Europa Press. Amb aquesta escletxa jurídica, l’any passat ja van eludir la detenció dos reconeguts torturadors dels calabossos franquistes: Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, i Jesús Muñecas Aguilar.
L’advocat Carlos Slepoy, un dels impulsors de la querella interposada a l’Argentina, acusava ahir el govern espanyol de “protegir” els vint “criminals” reclamats per Servini. ¿Però realment l’estat espanyol es pot estalviar les detencions demanades? Si la jutge argentina en reclamés l’extradició, el govern de Mariano Rajoy estaria obligat a pronunciar-se. Si les autoritzés, seria l’Audiència Nacional qui tindria l’última paraula per decidir-ho. Però l’executiu central no sembla que comparteixi la filosofia que hi ha al darrere. Abans de l’estiu va promoure una reforma legal per suprimir el principi de justícia universal en la legislació espanyola, per restringir la persecució de delictes de lesa humanitat comesos en altres indrets.
De moment, els encausats contenen la respiració. Dels vint noms de la llista, n’hi ha un que cal descomptar perquè ha mort fa poc: Antonio Barrera de Irimo. També hi figuren els exvicepresidents del govern Licinio de la Fuente i Fernando Suárez, l’exministre José María Sánchez-Ventura, vuit expolicies, dos antics jutges i un ginecòleg, Abelardo García Balaguer -pel cas d’un infant desaparegut-, entre d’altres. Les entitats en defensa de la memòria de les víctimes exigeixen que s’arribi fins al final, però l’Estat no sembla disposat a posar-ho fàcil.