Espanya ja té cap de l'oposició, ara falta el president
MadridEspanya té des d'avui un cap de l'oposició, però encara no té president del govern. El debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo ha estat, en realitat, un frau de llei, ja que el que s'ha investit no ha estat un cap de l'executiu sinó un cap de l'oposició, perquè el debat no ha girat al voltant del projecte de govern del PP sinó del que previsiblement presentarà Pedro Sánchez d'aquí unes setmanes. Però és que aquesta era la intenció de Feijóo des del primer dia: el líder gallec sempre ha tingut clar que no podia forjar una majoria parlamentària i que això posava en perill el seu lideratge a dins del PP. Per això necessitava posar en marxa una operació política per refermar-se com a líder del seu partit i que ni Ayuso ni ningú li moguessin la cadira. Des d'aquest punt de vista es pot dir que se n'ha sortit. El seu lideratge intern ha sortit reforçat i al PP, després d'aquests dos dies, es respira satisfacció.
I quina ha estat la fórmula de Feijóo perquè totes les famílies hagin tancat files al seu voltant? Doncs fer un discurs en el qual les diferents faccions es podien sentir reconegudes, encara que siguin, en algun punt, missatges contradictoris entre si. Per exemple, quan ara defensa hits delsanchisme com les pujades de l'SMI o l'impost a la banca. I tot envernissat amb el seu estil amarat de "sorna gallega", que casa poc amb el catastrofisme del discurs popular però que li permet surfejar l'onada sense caure ni d'un costat ni de l'altre. Feijóo és bo en el regat curt i excel·leix provocant els riures de la seva bancada, malgrat que alguns voldrien menys humor i més contundència. Més matxet i menys gaita. Però ell és així. No és Aznar. I el miracle és que tant els ayusistes com els morenistes (de Juanma Moreno Bonilla, el baró centrista del PP) consideren que ha adoptat el seu discurs. La incògnita és fins quan podrà Feijóo mantenir aquest equilibri. És evident que li serà més fàcil com a cap de l'oposició que si algun dia arriba a la Moncloa.
I si el PP està content, com està el PSOE? Doncs també està content. Els socialistes estan convençuts que han punxat el globus de Feijóo i que la jugada d'Óscar Puente va alterar el guió del PP, que preveia un Feijóo a l'atac contra Sánchez amb l'amnistia i el referèndum com a armes. A can PP estaven exteriorment indignats pel gest, però potser algú també pensava que ja anava bé, perquè havien reduït el risc d'una derrota de Feijóo.
Tots contents
La conclusió del debat és que Feijóo ja s'ha posat l'uniforme de cap de l'oposició i que ara el seu objectiu és intentar apujar al màxim el preu de la investidura de Sánchez i, si aquesta arriba, intentar fer descarrilar la legislatura al més aviat possible, perquè quatre anys se li poden fer molt llargs. Mentrestant, al PSOE, un cop assumit el cost d'aprovar una amnistia, ja ningú dubta que hi haurà investidura. Confien cegament en Pedro Sánchez, que la setmana que ve prendrà la paraula. Així que tots contents.