Espanya en xifres: 16 gràfics que evidencien les diferències territorials

BarcelonaEspanya està lluny de ser un estat homogeni. Fins al punt que les diferències territorials de diferent signe en ocasions es tradueixen en diferències polítiques que, en el cas de Catalunya o –en menys mesura– del País Basc, es transformen en xocs polítics. Per reflectir i quantificar aquesta diversitat, l'ARA ha publicat 16 gràfics durant la campanya electoral que ara es recullen en aquesta notícia. Les dades s'han extret de les enquestes postelectorals del CIS sobre les eleccions autonòmiques de cada comunitat, la qual s'ha considerat la fórmula més fiable per fer-ho, ja que és la que incorpora una mostra més gran per autonomia, malgrat que incorpora el problema que, en el cas del País Basc i Galícia, inclou xifres del 2012, quan van renovar per últim cop els respectius parlaments. El resultat és el següent:

Actitud política i comportament cívic

1. Desconfiança al poder

Els ciutadans de l’Estat desconfien del poder, amb diferent grau, ja que majoritàriament creuen que, l’ostenti qui l’ostenti, sempre l’utilitzarà en benefici propi.

El territori on aquesta afirmació rep menys suport és on hi ha més quantitat de poder concentrat, la Comunitat de Madrid (64,1%), seguit d’Astúries (64,9%) i Navarra (65,6%). Els més desconfiats són els habitants de Múrcia (82,6%), la Rioja (76,9%) i el País Basc (76,3%). En un punt intermedi, ho creuen un 72,2% dels catalans.

2. L'hàbit de manifestar-se

Jutjant el que diu la memòria popular, tota una generació d’espanyols va córrer davant dels grisos al final del franquisme.

Dècades més tard, manifestar-se no és tan perillós, però tampoc tan habitual. Al País Basc ho ha fet algun cop un 62,4% de la població, per davant de Madrid (59,9%), Catalunya (53,1%) i Navarra (52,9%). A la resta de l’Estat, més de la meitat de la població no ha anat mai a una manifestació, amb percentatges molt baixos a Múrcia (26%), la Rioja (29,2%) i Astúries (31,8%).

3. Compra amb criteri polític

Des del consum de proximitat fins als ous de gallines en llibertat, des de la compra de roba de marques que no recorren al treball infantil fins al boicot a determinats països –ja sigui Israel, per penalitzar la situació de Palestina, o Catalunya, pel procés–, la compra per motius polítics té moltes expressions.

On més se’n fa és a Madrid (un 48% de la població), seguit de Navarra (37%) i Catalunya (36,2%). Per contra, té poca implantació a Múrcia (14,5%), la Rioja (20,9%), Castella-la Manxa (23,4%) o Astúries (25,3%).

4. Participació en vagues

Les vagues són el mitjà tradicional pel qual, si falla la via de la negociació, els treballadors poden fer sentir la seva veu. Tot i això, la majoria d’espanyols no han exercit mai el dret a fer-ne, amb l’única excepció dels habitants del País Basc, on un 55,5% han participat en vagues una o més vegades.

La xifra és alta també a Madrid (45,1%), Navarra (44,8%), el País Valencià (40,6%) i Catalunya (38,7%), molt per sobre de Múrcia (22,4%), la Rioja (26%) o les Illes Balears (27,2%).

5. D'esquerres o de dretes

Pel que fa a ideologia, la societat espanyola es defineix majoritàriament de centre, mirant de reüll a l’esquerra.

En una escala en què l’1 significa el màxim d’esquerres i 10 el màxim de dretes –en què, per tant, el 5,5 és el centre pur–, els habitants de la majoria de territoris se situen entre el 4,7 i el 5,2 (punt on hi ha Múrcia, la regió més dretana). En canvi, Catalunya (3,95) és la que se situa més a l’esquerra, seguida del País Basc (3,98) i Navarra (4,11). El País Valencià (4,67) i les Balears (4,77) són més centristes.

Sentiment nacional i organització territorial

6. Sentiment d’espanyolitat

El sentiment d’identitat varia molt entre territoris.

Així, Galícia és on el percentatge de gent que se sent només espanyola o més espanyola que de la seva comunitat és més baix (5,4%), seguit de Navarra (6,2%) i el País Basc (7,3%). Catalunya (11%) se situa en cinquena posició. A l’altre cantó, se senten sobretot espanyols a Castella i Lleó (37,8%) i la Comunitat de Madrid (36,3%). Al País Valencià, però, l’espanyolitat també està força estesa: se senten sobretot espanyols un 30,5% dels valencians.

7. Identitat autonòmica

Els habitants de la majoria de comunitats no tenen un sentiment nacional diferent del dels veïns.

Així, només un 1,6% dels que viuen a Castellà i Lleó se sent més de la seva comunitat que espanyol, un percentatge que puja al 2,2% a Múrcia i Castella-la Manxa i al 4,6% a l’Aragó. Així mateix, només un 7,5% dels valencians se senten més valencians que espanyols. Per contra, el percentatge creix fins al 47% a Catalunya, el 46,9% al País Basc, el 39,7% a Navarra, el 34% a les illes Canàries i al 22,3% a les Balears.

8. Recentralització

El debat sobre l’estructura territorial serà complex, si finalment s’obre el meló constitucional després del 20-D.

I és que mentre que un 51,5% dels aragonesos volen reduir el nivell d’autonomia de les comunitats, només comparteixen aquesta visió el 3,9% dels bascos, el 8,4% dels navarresos, el 10,6% dels catalans i el 15,8% dels canaris. Per contra, la voluntat recentralitzadora sedueix molts habitants al País Valencià (40,2%), Castella-la Manxa (42,2%), Madrid (46,5%) i Castella i Lleó (47,9%).

9. Descentralitació

Les demandes de més autogovern a Catalunya són un clam, ja que un 67,5% dels catalans reclamen més autonomia o la independència.

Ara bé, tindran pocs aliats si el debat es planteja en una reforma constitucional. Com a molt, els habitants del País Basc (54,7%) i, ja per sota del 50%, Navarra (37,9%), les Illes Balears (28,1%) i les Canàries (25,5%). A la resta de territoris, l’anhel de més descentralització és ínfim, sobretot a Castella i, fins i tot, al País Valencià (13,7%) és inferior que a Madrid (14,3%).

Implicació en la societat civil

10. Afiliació a sindicats

Totes les enquestes apunten que els sindicats no tenen una bona valoració a l’Estat, un fet que es tradueix en un baix grau d’afiliació –també a causa de l’elevat atur–.

Només és relativament significatiu a Euskal Herria, ja que el 12,5% dels bascos en formen part –majoritàriament a sindicats nacionalistes bascos–, així com el 9,2% dels navarresos. És especialment baix a les Canàries (2,4%) i Múrcia (3,5%), i entremig hi ha Catalunya (5,8%), el País Valencià (4,9%) i les Illes Balears (5,9%).

11. Participació en ONGs

La inscripció en ONGs o associacions de solidaritat és una pràctica molt minoritària a l’Estat, malgrat la insistència dels captadors de socis als carrers concorreguts de les ciutats.

En cap comunitat paga quota més d’un de cada deu habitants, i només s’acosten a aquest percentatge Madrid (9,8%), Catalunya (9,4%) i les Illes Balears (9,2%). Al País València (7,6%) el percentatge d’afiliats és inferior, però no tant com a Múrcia (2,5%), les Illes Canàries (4,2%), Andalusia (4,4%) o Astúries (5%).

12. Associacionisme veïnal

Les associacions de veïns van tenir un paper central en la lluita antifranquista i la reconstrucció de les ciutats durant la Transició, una de les expressions més genuïnes de l’associacionisme de base.

La tradició veïnal, però, s’ha anat fonent, fins al punt que la comunitat on té més arrelament és Astúries, on només un 8% dels habitants en forma part, seguit de Galícia (7,1%). Catalunya (4,2%), el País Valencià (3,5%) i les Illes Balears (3,7%) estan per sota, però superen el País Basc (1,9%) i Múrcia (2%).

Creença religiosa i classe social

13. Abast de la fe catòlica

El pes del catolicisme és una dada que diferencia clarament uns territoris i altres de l’Estat –una altra cosa és si els creients assisteixen a actes religiosos, però això ja són figues d’un altre paner–.

D’aquesta manera, Catalunya és on menys habitants es declaren catòlics (55,2%), seguida de Madrid (56,1%) i, ja a certa distància, les Illes Balears (62,2%) i el País Basc (63,2%). Per contra, el catolicisme té encara una implantació molt ferma a Múrcia (90,3%). El País Valencià està en un punt intermedi (71,3%).

14. (Des)creença en l'ateisme

L’ateisme és l’actitud més oposada a qualsevol fe, ja que, mentre que els agnòstics mantenen una posició d’escepticisme, els ateus neguen categòricament que existeixi cap déu.

És per això que és una opció minoritària davant la religió i, de fet, sols un 1,6% dels habitants de Múrcia es declaren ateus, com el 3,7% d’Extremadura o el 5,4% a Castella i Lleó. Per contra, Catalunya és el territori amb més ateus (16,5%), seguit de Madrid (13,7%). Al País Valencià se’n declaren un 10,8% i a les Balears un 9,4%.

15. Pes de les classes baixes

La percepció de la classe social a la que hom forma part és una qüestió molt subjectiva. De fet, la creença popular diu que quasi tothom es considera a si mateix de classe mitjana, sempre i quan cobreixin un mínim vital.

No és el cas al País Valencià, on el 51,3% dels habitants es considera de classe baixa o mitjana-baixa, seguit d’Aragó (50,5%) i Castella i Lleó (49%). A la Catalunya s’hi veu un 43,3% dels habitats i a les Illes Balears un 32%. On menys s’hi defineixen és a La Rioja (27,3%) i Astúries (29,5%).

16. Presència de classes altes

En les últimes dècades, la riquesa s’ha anat concentrant molt i ho ha fet igualment en menys mans. Per això, el nombre de membres de les classes opulentes s’ha reduït, a banda que definir-se així, en un moment de penúries generalitzades, pot crear cert pudor.

On més gent es declara de classe alta o mitjana-alta és Madrid (8%), seguit de les Illes Balears (6,4%) i Múrcia (5,7%), i on menys, a Castella i Lleó (2%) i les Canàries (2,3%). A Catalunya (3,5%) i el País Valencià (2,7%) la xifra també és baixa.