Espanya Global acusa d'estar "desinformats" els catalans que veuen abusiva la presó preventiva dels líders del Procés

MadridLa secretaria d'Estat d'Espanya Global, que dirigeix Irene Lozano, ha començat a remetre als seus contactes amb representants i periodistes estrangers un dossier detallat, d'unes 70 pàgines, amb arguments que rebaten el relat dels independentistes catalans sobre el procés secessionista. El document, al qual ha tingut accés Europa Press, inclou un llistat de 45 missatges habituals de l'independentisme qualificats de 'fakes' i enfrontats als seus corresponents 'facts' ('fets'), al costat d'informació detallada sobre els fets de la tardor del 2017 i sobre el judici al Tribunal Suprem i el sistema judicial espanyol. Un dels seus 11 capítols és 'El preu que Catalunya paga pel Procés', amb diversos apartats titulats: 'Una economia espantada', 'Una societat enfrontada', 'Assetjament als polítics' i 'Mals temps per a la llibertat de premsa'. "No va ser un referèndum democràtic", diu l'informe abans d'argumentar la manca de garanties de l'1-O. "La llei és igual per a tots", afegeix per explicar que un càrrec electe pugui anar a la presó. Es tracta de rebatre que els independentistes siguin "presos polítics", que se'ls acusi per "posar urnes" o que a Espanya no hi hagi "veritable democràcia".

"No és un delicte plantejar la independència d'una comunitat o regió sense estat a Espanya –diu el text–. Però sí que és un delicte desobeir el Tribunal Constitucional, aprovar lleis per derogar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, fer un referèndum il·legal i després proclamar la independència unilateralment", assenyala. És més, afegeix que "tan conscients d'això eren alguns líders secessionistes que van fugir d'Espanya". També posa com a prova de les suposades garanties del sistema espanyol que a Espanya no sigui possible el judici en absència, existent en altres països.

Entre els efectes del Procés, sosté que ha provocat "menys creixement econòmic, més pobresa i més exili laboral de joves"; xifra en 5.350 les empreses i bancs que "han abandonat Catalunya des de l'octubre del 2017", afirma que "els periodistes s'han convertit en objectiu dels independentistes radicals" i diu que "polítics no independentistes pateixen diàriament agressions", citant Albert Rivera, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol. Fonts d'Espanya Global consultades per Europa Press han confirmat que utilitzen aquest document, en castellà i en anglès, tot i que han assenyalat que és un dels molts materials que s'emmarquen en la seva tasca d'informació per fer front a les "amenaces a la reputació d'Espanya". El document es va elaborar abans que conclogués el judici al Tribunal Suprem –així es desprèn de la seva redacció– i es va utilitzar, per exemple, en el viatge que Lozano va fer a Berlín el maig passat. No obstant això, no és el primer material que utilitza aquesta secretaria d'Estat.

El 6 i 7 de setembre no van ser "simbòlics"

Mentre que l'independentisme posa el focus en l'1-O i en els enfrontaments amb la policia, que van causar gran impacte fora l'Estat, el document fa una llarga cronologia –des de la Diada del 2012– i posa l'accent en el 6 i el 7 de setembre del 2017, quan el Parlament va aprovar no un "acte simbòlic" sinó "dues lleis que derogaven a Catalunya la Constitució i l'Estatut i que es van publicar al 'Diari Oficial'". Tanmateix, no eludeix l'1-O, sinó que explica que "els excessos policials són contraris a la llei" i que els dilucidaran els tribunals, on hi ha 33 agents imputats "per un presumpte ús excessiu de la força". En tot cas, assenyala que no hi va haver més de mil ferits, sinó tres ingressats en hospitals", que es van difondre "grans quantitats de fotografies falses" i que no tota la resistència va ser pacífica.

Pel que fa al dret d'autodeterminació, esmenta que els mateixos experts del Consell Assessor per a la Transició Nacional creat el 2013 per la Generalitat han reconegut que l'ONU només el preveu per a les situacions colonials. Així, explica que cap Constitució occidental reconeix aquest dret i que el Regne Unit va autoritzar el d'Escòcia fent ús de la "flexibilitat d'una Constitució no escrita". Recorda, de fet, que el 2016 el Tribunal Constitucional alemany va declarar inconstitucional la petició d'un referèndum a Baviera, i que el 2015 l'italià va fer el mateix per al Vèneto. Assenyala, fins i tot, que la Constitució espanyola "preveu mecanismes per a la seva reforma íntegra", mentre que el Tribunal Constitucional italià va deixar clar que un referèndum d'independència no seria possible ni amb una reforma.

Cinc raons per no organitzar un referèndum

El document dona cinc raons per les quals el govern espanyol no organitza un referèndum, fins i tot sense reconèixer el dret d'autodeterminació com va fer David Cameron al Regne Unit, començant perquè "la independència de Catalunya tindria conseqüències negatives per a tots els ciutadans espanyols" o perquè vol "evitar el perjudici econòmic que suposaria la inevitable sortida de Catalunya de la UE". També, addueix, perquè un referèndum "deixaria Catalunya dividida en dos durant molt temps", perquè el govern creu que "la secessió de Catalunya és un pas en la direcció contrària a l'esperit de la integració europea" i, finalment, perquè "de la mateixa manera que en la gran majoria de països del món, el govern no té potestat per organitzar-lo sense una reforma constitucional".

El document també explica que la presó preventiva la decideixen els jutges valorant que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva. Sosté que si part de la població catalana la considera "abusiva" és perquè "un dels aspectes" en què ha patit desinformació "ha consistit en fer-li creure que la independència unilateral era possible i indolora", quan "la realitat mai va ser aquesta i el Tribunal Constitucional va advertir de la gravetat dels actes avui processats des del 2016". Pel que fa a la decisió dels jutges alemanys –que anaven a extradir Carles Puigdemont perquè fos jutjat només per malversació–, assenyala que no coneixien "totes les dades del procés judicial espanyol" i considera que van fer una interpretació "prematura i aliena al sentit de l'euroordre". A més, aquesta decisió no vincula els tribunals espanyols ni vol dir "que aquests comportaments presumptament delictius no hagin existit d'acord amb el Codi Penal espanyol".

Vox, partit "conservador"

També explica la presència de Vox com a acusació popular, destacant que la figura, tot i que és objecte d'un "debat important", pretén que els ciutadans contribueixin a l'administració de justícia. Afegeix que, igual que Vox –a qui en un moment es refereix com "partit conservador"–, podia haver-se personat un altre partit. D'altra banda, constata les "discrepàncies" entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, ja que la primera ha acusat els polítics de rebel·lió i la segona de sedició. A més d'explicar la diferència entre els dos tipus penals –que hi hagi "alçament públic i violent"– assenyala que la discrepància "obligarà el tribunal a fer un debat més profund abans de dictar sentència" i que és "una garantia més de la independència de criteri i actuació" de les parts.

El document justifica l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que "va tenir l'efecte de recuperar la legalitat constitucional i estatutària". Amb tot, també diu que "el govern actual del president Pedro Sánchez està apostant per un diàleg a Catalunya i per restaurar la convivència en una societat dividida, així com per un diàleg entre el govern espanyol i el Govern català canalitzat a través dels mecanismes constitucionals i estatutaris".