Espanya estrena aquest dissabte la presidència de la UE. Què suposa?

Brussel·lesLes institucions europees són unes grans desconegudes per una part important de la població. Poca gent sap quina funció té cada organisme comunitari i, encara menys, què suposa exactament que a partir de l'1 de juliol Espanya regenti la presidència del Consell de la Unió Europea. Es tracta d'una responsabilitat que es van passant cada sis mesos entre els Vint-i-set i que durant aquest segon semestre correspondrà al govern espanyol, que rebrà el relleu del suec i precedirà el belga.

Què és el Consell de la UE?

El Consell de la Unió Europea és l'organisme que representa els estats membres i que adopta i coordina, conjuntament amb el Parlament Europeu, les legislacions que tira endavant el bloc comunitari. Està dividit en deu carteres, com Economia, Exteriors i Agricultura, i els ministres dels executius estatals de cada titularitat s'hi troben mensualment. El Consell de la UE, però, no és el Consell Europeu, que reuneix els caps de govern i d'estat dels Vint-i-set trimestralment i marca les prioritats i línies generals del grup comunitari.

Què significa que Espanya presideixi el Consell de la UE?

La presidència del Consell de la UE no és una responsabilitat personalista i, per tant, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no passarà a liderar cap institució europea i seran els ministres de l'executiu espanyol els encarregats de coordinar les trobades ministerials. En cap cas, però, els titulars espanyols de les diferents carteres passaran a tenir un paper completament determinant en les taules de negociació: el seu paper s'ha de limitar al d'àrbitre. És a dir, principalment han de vetllar perquè els Vint-i-set arribin a acords i, encara que en siguin part interessada, en teoria han d'actuar de manera imparcial i no poden aprofitar l'ocasió per fer prevaldre la seva posició sobre la resta de socis.

D'altra banda, amb l'excusa de la presidència, se sol celebrar un Consell Europeu informal a cada país que rep la presidència, com el que es farà el 6 d'octubre a Granada. El dia abans, el 5 d'octubre, la ciutat andalusa també acollirà la tercera trobada de la Comunitat Política Europea, una iniciativa impulsada pel president francès, Emmanuel Macron, que agrupa més de quaranta països d'Occident i pretén reforçar el diàleg entre els països europeus més enllà de la UE. A més, en diferents ciutats de l'Estat se celebraran consells de la UE informals, com el que està programat sobre transport, energia i telecomunicacions a Barcelona el 21 i 22 de setembre.

Quines són les prioritats d'Espanya?

Tot i aquest paper de coordinador, el govern espanyol és l'encarregat de confeccionar l'agenda i sí que pot decidir quines qüestions prioritza i influir perquè algunes iniciatives avancin més ràpidament. Alguns dels temes que interessen més a Madrid són el pacte migratori i la reforma del mercat elèctric, en la qual la vicepresidenta Teresa Ribera ha jugat i vol continuar jugant un paper de lideratge. També pretén potenciar les relacions entre la UE i l'Amèrica Llatina en un moment en què, arran de la guerra d'Ucraïna, el bloc necessita trobar nous aliats per assolir l'anhelada autonomia estratègica.

D'altra banda, hi ha processos legislatius que ja li venen definits per l'actualitat i perquè són urgents, com la regulació de la intel·ligència artificial, l'autonomia estratègica i les relacions amb la Xina, el suport a Ucraïna i la reforma de les regles fiscals. Pel que fa a aquesta última iniciativa, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, vol continuar liderant la pressió a Alemanya per acostar-la als postulats de França i Espanya i aconseguir aprovar unes normes fiscals més flexibles.

Com poden influir les eleccions del 23 de juliol a la presidència?

De portes enfora, al govern espanyol i els diferents dirigents europeus asseguren que l'avançament electoral no afectarà negativament la presidència espanyola del Consell de la UE. Ara bé, de portes endins fonts comunitàries i diplomàtiques admeten a l'ARA que van rebre l'anunci de comicis generals el 23 de juliol com un gerro d'aigua freda i temen que la possibilitat d'un canvi de color al govern acabi perjudicant el funcionament del Consell de la UE. Tot i que l'administració continuaria funcionant amb les línies mestres que ja estan marcades, la presidència podria perdre l'impuls polític que requereixen algunes de les qüestions més delicades i en què Espanya pot tenir un paper destacat, com el pacte migratori, la reforma del mercat elèctric i les regles fiscals.