Espanya no vetaria l'entrada d'Escòcia a la Unió Europea si aconseguís la independència legalment
El consol general a Edimburg referma la posició en una carta privada adreçada a 'The Herald'
LondresEl cònsol general d'Espanya a Edimburg, Miguel Ángel Vecino Quintana, ha refermat per escrit, en una carta privada adreçada a l'editor del diari de Glasgow 'The Herald', el compromís de l'estat espanyol que en cap cas Madrid vetaria l'ingrés d'una hipotètica Escòcia independent a la Unió Europea (UE). En el seu escrit, Vecino també subratlla que "no hi ha cap cua" que una Escòcia independent hauria de fer per convertir-se en membre de ple dret de la UE.
La carta la publica en l'edició d'aquest dijous el diari proindependentista 'The National'. Segons informa el mitjà, Quintana la va adreçar a 'The Herald' després que aquest hagués publicat, el 16 d’abril, uns comentaris fets per l’eurodiputat espanyol del Partit Popular Esteban González Pons, segons els quals Escòcia s'hauria "d’adherir al final de la cua de la UE", i que Espanya "posaria el veto a una Escòcia independent per entrar directament a la UE abans del Brexit".
La informació de 'The National', però, forma part de la batalla informativa que el diari lliura per crear un estat d'opinió a favor de la independència d'Escòcia, i també dins de la batalla mediàtica pel pastís escocès entre mitjans pro i contra la independència.
![Antonio Tajani, a l'esquerra, president del Parlament europeu la passada legislatura, conversa amb Esteban González Pons, a la dreta, en una reunió del grup popular europeu, ahir dimecres / STEPHANIE LECOCQ / EFE](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Entre altres raons, perquè el mateix diari 'The National' va publicar, l'11 de març del 2017, una informació en què González Pons afirmava tot el contrari: "Esteban Gonzalez Pons, del Partit Popular de Mariano Rajoy, ha afirmat que la situació de Catalunya era «molt diferent» de la d'Escòcia, i que les preocupacions manifestades per la possible escissió de la província [Catalunya] d'Espanya no serien un obstacle si una Escòcia tot just independent volgués unir-se a la UE", s'hi llegia.
En qualsevol cas, en l'article de 'The Herald' del 16 d'abril González Pons s'esmenava aparentment a si mateix: "Fer un altre referèndum sobre la independència al mateix temps que estem negociant el Brexit complicaria encara més la política interna del Regne Unit. Passi el que passi –i espero que la independència d'Escòcia no tingui mai lloc–, Escòcia haurà de posar-se darrere de Turquia i de Sèrbia per acabar com a estat de la UE. Escòcia no entrarà automàticament a la UE per independent que sigui".
Les paraules de Borrell
L’article va dur Quintana a escriure a l'editor del diari de Glasgow una carta en què assenyalava que les declaracions de González Pons no representaven la política de l'actual govern espanyol. El cònsol general espanyol escrivia: "He llegit avui, 16 d'abril, al vostre diari un article sobre una declaració d'un membre del Partit Popular espanyol, el senyor Esteban González Pons, afirmant que el seu partit bloquejarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea. En aquest sentit, voldria exposar els següents punts: 1) el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha declarat recentment que Espanya no impedirà l'entrada d'Escòcia a la Unió Europea si la independència és assolida legalment, i aquesta ha estat sempre la intenció del govern espanyol; 2) el govern espanyol no intervindrà mai en els afers interns del Regne Unit ni en els de cap altre estat i espera la mateixa actitud recíproca, i 3) l’entrada a la Unió Europea no depèn d'esperar en una cua com s'espera en una botiga que arribi el vostre torn, com va dir González Pons. A la Unió Europea s'hi uneix si es compleixen les condicions econòmiques i polítiques exigides per tots els tractats que la regulen. Per tant, vull deixar ben clar que la declaració del senyor González Pons és la seva responsabilitat exclusiva i del seu partit, i no del govern espanyol".
La carta va ser remesa per l'editor de 'The Herald' a funcionaris del govern escocès i ha sortit a la llum després que 'The National' presentés una petició apel·lant a la llei de llibertat d'informació.
Encara que 'The National' emfasitza la rellevància de la carta del cònsol general espanyol a Edimburg, el ministre Borrell ja va fer unes declaracions a 'Publico', al mes de novembre, en què afirmava: "[Si Escòcia] Abandona la Gran Bretanya d'acord amb les normes internes, si Westminster hi està d'acord, no serem més papistes que el Papa".
