Espanya envia finalment l'amnistia a Estrasburg per evitar que la condemnin per l'1-O

BarcelonaLa negociació de Pedro Sánchez amb els partits independentistes va portar els indults el 2021, va seguir amb l'eliminació de la sedició i la reforma de la malversació el 2022 i, finalment, ha conduït a l'amnistia aquest 2024. Aquesta tríada és precisament la que recullen les últimes al·legacions que ha presentat el govern espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), enfocades a evitar que l'Estat sigui condemnat per vulneració de drets fonamentals en la causa de l'1-O. És la primera vegada que l'advocat de l'Estat que representa Espanya davant del TEDH, Alfonso Brezmes, i la seva número dos, Heide Elena Nicolás, inclouen l'amnistia, un cop aprovada al mes de maig al Congrés dels Diputats. De fet, l'escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés l'ARA, la incorpora sencera per evidenciar que la motivació objectiva de la llei és extingir totes les responsabilitats penals dels encausats pel referèndum de l'1 d'Octubre, entre ells els nou presos polítics que van demandar l'Estat davant del Tribunal d'Estrasburg.

Les referències a la llei de l'oblit judicial són la principal novetat en l'últim escrit que Espanya presentarà a Estrasburg. Els nou demandants encara tenen una opció més de pronunciar-se davant del tribunal abans que s'entri en la fase de deliberació definitiva. Les defenses tindran temps, doncs, d'explicar que l'amnistia s'ha aprovat però que no s'està aplicant en molts casos, per exemple els que mantenen una condemna per malversació com Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En tot cas, els tres canvis legislatius apuntalats per Sánchez són la principal defensa del govern espanyol per justificar que, en cas que es conclogui que es van vulnerar alguns drets fonamentals, l'Estat ha reparat part del dany, per exemple, d'una possible condemna excessiva: els condemnats haurien d'haver complert entre nou i quinze anys de presó i van ser alliberats al cap de tres anys i mig en el pitjor dels casos.

Tot i que els presos polítics subratllen que el mal que els ha provocat la condemna del Tribunal Suprem és "incalculable", reclamen en conjunt més de mig milió d'euros en concepte de danys morals i també el pagament per part de l'estat espanyol de les costes i despeses judicials, que s'eleven fins i tot per sobre d'aquesta xifra. Els advocats de l'Estat consideren que les pretensions no estan justificades i, de fet, sol·liciten al TEDH que les desestimi.

Arguments continuistes

En general, els arguments del govern espanyol a través dels seus representants a Estrasburg són els mateixos que han anat esgrimint en els anteriors escrits d'al·legacions. En el "possiblement procés penal de més transcendència política de la història de la democràcia espanyola", consideren que el tribunal presidit per Manuel Marchena –un dels jutges que avui s'oposa a aplicar l'amnistia– no va vulnerar cap dels drets que denuncien els demandants. Això vol dir, en opinió d'Espanya, que no se'ls va condemnar per la seva ideologia independentista sinó perquè van incomplir la llei. No hi va haver, afirmen Brezmes i Nicolás, ni vulneració de la llibertat d'expressió i associació, ni de la llibertat, ni de la defensa, ni de cap altre dels drets que són subjecte d'interpretació del Tribunal d'Estrasburg en aquest procediment, que s'allarga des del 2020. Els advocats de l'Estat asseguren que era "previsible" que tots ells fossin condemnats pel delicte de sedició i defensen, citant jurisprudència europea, que "en qualsevol sistema de dret, inclòs el penal, existeix un element inevitable d'interpretació judicial".

En els seus escrits davant el TEDH, alguns dels presos polítics havien argumentat que els canvis legislatius posteriors al judici –la reforma del Codi Penal i la llei d'amnistia– i també els indults demostren que les condemnes van tenir una motivació política. Una conclusió que neguen els advocats de l'Estat, que recorden que ni el Tribunal Suprem primer, ni el Tribunal Constitucional després, van poder tenir en compte aquestes reformes legals perquè encara no s'havien fet quan va haver de sentenciar els fets. També s'havia apuntat des de les defenses dels líders independentistes als dos vots particulars de magistrats del Tribunal Constitucional, que van concloure que les condemnes del Suprem havien estat "desproporcionades". "Aquest argument, traslladat al camp de les lleis, portaria a l'absurda conseqüència de restar legitimació i eficàcia vinculant a les lleis quan no s'aprovin per unanimitat de vots al Parlament", descriuen els advocats de l'Estat per rebutjar que les conclusions d'una minoria de magistrats puguin passar per sobre de les de la majoria.