Espanya, un desert pressupostari

Barcelona / MadridEls socialistes han completat el tres en ratlla del poder: manen al govern espanyol, a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona. A cadascuna d'aquestes institucions hi han arribat de la mà d'uns socis diferents, i en cadascuna ha estat un d'aquests socis el que els ha fallat a l'hora d'encarrilar els pressupostos del 2025. Al Palau de la Generalitat, Salvador Illa s'ha quedat a l'estacada després que ERC hagi donat un cop de porta a la negociació dels comptes argumentant que, abans de firmar-li res més, vol veure compliments en carpetes com el finançament singular, el traspàs de Rodalies o la resolució del conflicte polític. A l'Estat, és Junts qui ha suspès les negociacions amb el PSOE i posa contra les cordes Pedro Sánchez exigint-li sotmetre's a una qüestió de confiança que, per ara, els socialistes no estan disposats a acceptar. A Barcelona, el preacord entre ERC i el PSC per governar plegats va enfurismar els comuns, que marquen distàncies amb l'alcalde Jaume Collboni i malden per estirar-lo cap a polítiques que continuïn (o que, com a mínim, no esborrin) la petja del pas d'Ada Colau pel consistori.

Què passa quan totes les institucions que et governen són del mateix partit?

L'estratègia dels socialistes ha estat la mateixa en les tres administracions: xutar la pilota endavant i avisar els socis díscols que continuaran governant per més polsos que els hi plantegin. A Catalunya, ni al Palau de la Generalitat ni al PSC, ningú qüestiona la continuïtat del govern de Salvador Illa malgrat no tirar endavant la llei més important de l'any. Diverses fonts socialistes consultades per l'ARA sostenen que la ciutadania demana estabilitat i que no s'entendria que l'executiu català no continués desplegant el seu full de ruta, malgrat la fragilitat de la suma parlamentària que el sosté. El mateix creuen a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume: "Girem full i a seguir governant", diu una veu de la direcció del PSC de Barcelona.

Centrats en salvar 4.000 milions

L'intens calendari polític al febrer amb les reunions de les bilaterals entre l'Estat i la Generalitat hauria de permetre als socialistes lluir alguna medalla amb el finançament singular, però també en infraestructures i traspassos com el de Rodalies. En paral·lel, el Govern intentarà salvar els mobles rescatant via decret els 4.000 milions extres que es perdrien per la claveguera de la pròrroga pressupostària del 2024. Ara bé, els plans del PSC podrien fer aigües si ERC manté el torcebraç amb els decrets d'ampliació de crèdit, un escenari que, en aquests moments, el Govern rebutja a entrar a valorar. "Tenim un pla de govern i en això estem", afirmen fonts de l'executiu. Un primer tast de la disposició d'ERC a negociar el tindran la setmana vinent, quan el Parlament votarà el decret de necessitats financeres del sector públic per la pròrroga. Els republicans encara no han pres cap decisió sobre el sentit del vot, que preveuen fixar a tot estirar dilluns.

A l'Estat, l'escenari és diferent. La dreta política i mediàtica mira d'instal·lar un clima d'extrema fragilitat sobre Sánchez pel fet que perdi algunes votacions importants al Congrés, tal com ha succeït aquesta setmana. Tanmateix, fonts de Ferraz deixen clar que el govern espanyol pot continuar prorrogant els pressupostos del 2025, perquè suposaria treballar amb uns comptes, els del 2023, que ja els havien fet ells —diferent seria si fossin del PP—, "l'economia creix i els fons europeus són un motor". La principal missió, això sí, és reconduir la situació amb Junts per resistir fins al 2027 sense el desgast que suposaria no poder aprovar cap pressupost al llarg de tota la legislatura. Un ministre consultat per l'ARA assegura que "tot està obert" i que és "optimista". Caldrà veure si Sánchez manté el compromís de presentar pressupostos aquest trimestre, tot i que primer volia pactar una nova senda d'estabilitat amb els de Carles Puigdemont, la qual cosa ara mateix sembla més que difícil.

Les altres autonomies en pròrroga

¿Però és Espanya un desert pressupostari, més enllà de Catalunya, Barcelona i l'Estat? Els presidents del PP que van arribar al poder gràcies a les aliances amb Vox pateixen ara les conseqüències d'haver posat la governabilitat de les seves autonomies en mans de l'extrema dreta: a l'estiu, Vox va donar l'ordre de trencar amb el PP per no ser prou dur amb els menors migrats i no ha donat senyals de voler refer els ponts. Això ha abocat Múrcia, les Balears, Extremadura, el País Valencià, Aragó i Castella i Lleó a la pròrroga. En canvi, a Madrid, Galícia i la Rioja el PP ha fet valer les seves majories absolutes per aprovar els comptes en termini; a Cantàbria, on governa amb minoria, se les ha empescat per tirar-los endavant amb el Partit Regionalista.

Però el mapa de la situació pressupostària a les autonomies encara podria canviar en algun cas. Al País Valencià, el desastre de la DANA va capgirar el tauler polític: el PSPV va oferir al president valencià, Carlos Mazón, els seus vots per avançar en la reconstrucció. La mà estesa dels socialistes es va concretar en una entesa inèdita a la Diputació de València, que ha aprovat recentment els seus pressupostos amb els vots a favor del PSOE i de Vox, a més dels del PP. A l'Ajuntament de València, on governen PP i Vox, no va caldre que els socialistes prestessin els seus vots.

A diferència d'Illa, els altres tres presidents socialistes també han aprovat l'examen pressupostari per al 2025. A Astúries, Adrián Barbón té pressupostos per enguany amb el suport d'Esquerra Unida i Podem. A Navarra, el govern de María Chivite els ha aconseguit aliant-se amb Geroa Bai, la coalició d'Esquerra Unida i Podem (Contigo-Zurekin) i l'abstenció de Bildu. Emiliano García-Page, vers lliure del PSOE, ha aprovat un any més pressupostos amb la seva majoria absoluta a Castella-la Manxa.