Espanya, una “democràcia plena” en risc de deixar de ser-ho
Els principals indicadors avalen l’Estat, però alerten contra la repressió i la manca de llibertat d’expressió
BarcelonaLa partida internacional del judici del Procés, més enllà del flanc que obriran els presos al Tribunal Europeu de Drets Humans, es jugarà sobre la credibilitat de la democràcia espanyola, criticada pels independentistes i elogiada pels que no ho són. Abans que la possible sentència per l’1 d’Octubre hi tingui efecte, una de les millors maneres de comprovar la salut de la democràcia espanyola a escala mundial són els índexs que mesuren la qualitat de la democràcia en diversos països. I la conclusió pot servir a uns i altres: Espanya és una democràcia plena, sí, però té risc d’esquerdar-se, entre altres motius, per la repressió que exerceix contra l’independentisme.
Els principals baròmetres a escala internacional donen bona puntuació a l’Estat, però en els últims rànquings hi ha hagut tocs d’atenció. Una d’aquestes estirades d’orelles ha arribat des del prestigiós V-Dem, elaborat per més de 3.000 acadèmics de tot el món, i que considera fins a 450 indicadors. L’estudi situa Espanya en una bona posició (35è dels 178 països analitzats) però la seva puntuació mitjana, un 0,703, queda per sota de la mitjana europea, el 0,741. Més enllà de la nota, V-Dem apunta a un descens els últims deu anys de la llibertat d’expressió (el més acusat, en què Espanya queda per darrere de països com Taiwan i Surinam) i de la llibertat d’associació. De fet, en cinc de les deu referències que fa servir V-Dem per al seu registre Espanya cau.
També hi va haver un descens arran de l’1-O en l’índex que elabora la unitat d’intel·ligència del setmanari britànic The Economist. El think tank situa Espanya entre una de les úniques vint “democràcies plenes”, però en el seu informe del 2017 alertava que es podia rebaixar a democràcia imperfecta precisament pel “tracte repressiu” cap al Govern. “Avui dia veure càrrecs electes processats per delictes aparentment arcaics no va en la línia de situar Espanya com una democràcia completa”, argumenta l’estudi. En l’actualització del 2018, però, manté la posició 19 del rànquing.
La percepció de la justícia
La salut del sistema judicial és un dels principals paràmetres d’anàlisi dels indicadors sobre democràcia. L’últim informe de la Comissió Europea sobre la percepció que tenen els ciutadans de la independència judicial al seu país col·loca l’Estat en la penúltima posició -només per davant de Polònia-, i recull que els alts tribunals espanyols continuen supeditats a les pressions dels partits polítics. “El cas més preocupant és el del Suprem”, explica a l’ARA el professor de dret constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional (TC) Joaquín Urías, que explica que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és qui tria a dit els membres de l’òrgan. “Aquest sistema d’elecció tenia lògica el 1978, quan calia democratitzar un tribunal franquista. Ara ha quedat obsolet”, lamenta Urías. Un fet que també es reprodueix, afirma, al Constitucional, on “els jutges hi són per un màxim de nou anys i durant aquest període no actuen amb independència sinó condicionats pel partit que els va designar i a l’espera del premi per les «bones praxis»”, exposa Urías. És també paradoxal, afegeix, el cas de l’Audiència Nacional (AN), un tribunal creat exclusivament per combatre la lluita antiterrorista però que, des de la fi de l’activitat armada d’ETA, el 2011, va quintuplicar els casos per enaltiment del terrorisme en tan sols cinc anys, tal com mostren les memòries de la mateixa sala.
La persecució de la llibertat d’expressió també s’ha vist accentuada amb la tramitació de la llei mordassa. En qualsevol cas, la regressió de llibertats no només l’han patit els ciutadans, sinó també els periodistes. Reporters Sense Fronteres col·loca Espanya en la posició 31 de l’Índex de Llibertat de Premsa del 2018, dues posicions menys, per les “intimidacions policials, els atacs físics o el linxament a les xarxes” que van patir reporters que cobrien l’1-O.
Un altre dels grans mals per a la qualitat democràtica de l’Estat és la corrupció. Així ho acredita l’índex anual de Transparència Internacional sobre corrupció, que dona a Espanya una de les pitjors qualificacions del conjunt d’estats membres de la UE, en el 19è lloc dels 28. Si s’amplia el focus s’observa que Espanya obté 58 dels 100 punts possibles i, per tant, queda a mig camí entre els països “altament corruptes” (0) i els “molt nets” (100), i l’organisme alerta de la manca de mesures per combatre aquest flagell. Sigui com sigui, la corrupció té poc efecte a les urnes.
“El problema és que Espanya no té una cultura democràtica consolidada”, afirma Ana Sofía Cardenal, professora de ciència política de la UOC, que deixa marge a l’esperança. “La fragmentació del panorama polític facilitarà la penalització social i electoral”. Alhora, Cardenal defensa que, fins ara, els ciutadans no havien tingut alternatives electorals per evidenciar el seu rebuig. Però davant d’aquesta situació, la professora recela de les mesures que proposen els ens internacionals per garantir que hi hagi més transparència i rendiment de comptes a les institucions públiques. “Només els votants, a partir del càstig electoral, poden revertir les deficiències del sistema democràtic espanyol com la corrupció”, sentencia Cardenal.