Quan Espanya va declarar Gonzalo Boye el seu "enemic públic"

BarcelonaGonzalo Boye no és un advocat convencional. Nascut a Xile el 1965, a Viña del Mar, va entrar a la carrera de lletrat de manera heterodoxa: després de ser condemnat a presó per col·laborar amb ETA en el segrest d’Emiliano Revilla, un cas del qual sempre ha reivindicat la seva innocència, es va treure la carrera entre reixes i de mica en mica es va anar forjant la imatge d’advocat rebel, antisistema. L’acusació popular dels judicis de l’11-M, els papers de Bárcenas, la querella contra els sis principals assessors jurídics de George Bush per l’existència de Guantánamo o l’acusació contra l’exèrcit israelià pels bombardejos a Palestina són només algunes de les causes que es destaquen en el nou documental sobre ell, Gonzalo Boye, el enemigo público, quan es retrata la seva trajectòria. Aquestes i, sobretot, una última, la defensa de l’expresident a l’exili Carles Puigdemont: "Sense ell aquest documental no existiria".

La producció de Sebastià Aràbia, que serà a Filmin el 27 de setembre, s’ha estrenat aquest dilluns a la Filmoteca amb la plana major de Junts i també l’entorn personal de Boye. Hi havia des del secretari general del partit, Jordi Turull, i el president del Parlament, Josep Rull, fins als caps de files al Congrés, Míriam Nogueras, i al Parlament, Albert Batet. També la presidenta i el portaveu de Junts, Laura Borràs i Josep Rius; les persones de confiança de Puigdemont a l’exili, Jami Matamala i Josep Lluís Alay, i la periodista Marcela Topor, esposa de l'expresident. Boye s’ha convertit en més que un advocat per a ells: els ha influït en l’esfera política –és ell qui negocia l’amnistia, per exemple– i també en la personal –"avui estem entre amics"–. Ha confessat que per això s’ha atrevit a parlar en català, desfent-se de la faceta més dura per mostrar-se visiblement emocionat.

Boye, del CNI?

Si bé el rerefons del documental és la causa judicial a l’exili, el protagonista és Boye i l’objectiu és posar de manifest la "persecució política" de què denuncia ser víctima pel processament per blanqueig de capitals en el cas del narcotraficant Sito Miñanco. "Soc innocent", deixa clar. Tot va començar, assegura, quan es va convertir en l'advocat de l'exili.

Primer, revela, el van situar com a agent de la intel·ligència espanyola: "Hi va haver una reunió monotemàtica a Brussel·les sobre si era o no del CNI, però em van fer confiança [...]. Va ser la primera mostra real de confiança del president". I és a partir d'allà, i sobretot després del triomf judicial a Alemanya, que passa a ser l'"enemic públic" de l'Estat, es reafirma. "Han vingut a destruir-me com a persona. Com que no poden amb Puigdemont, van darrere meu. Soc un ciutadà sense drets", relata. Una "pel·lícula" que Boye avisa que ja ha viscut –amb la investigació que el va portar a la presó– i que no el canviarà: "Mai canvio d’estratègia. Pot haver-hi diferents tàctiques, però no estratègies. Qui canvia d’estratègia perd".