Espanya contra Catalunya?

Barcelona.El simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014 no comença fins d'aquí un parell de dies. Però el seu anunci, ja fa mesos, ha provocat incomptables articles d'opinió i irades reaccions polítiques. Ningú qüestiona els ponents: tots són historiadors de prestigi. Molts d'ells han dedicat anys a investigar i a documentar les relacions entre Espanya i Catalunya. Tampoc les conclusions: encara no es coneixen. Però el títol del simposi i d'algunes de les ponències han fet que el PP amenacés de fer miques tota possibilitat de diàleg entre el president català, Artur Mas, i l'espanyol, Mariano Rajoy. Si no se suspèn el simposi, va advertir ahir el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, Mas no tindrà legitimitat per asseure's amb el govern d'Espanya. El ministre d'Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, també va ser contundent: a partir del títol i el subtítol, va assegurar que és una "flagrant falsificació de la història". I va carregar contra els organitzadors: "Són pseudohistoriadors nacionalistes excloents".

La repressió, tema central

El simposi, que se celebra en el marc del Tricentenari, l'organitza el Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) -que depèn de Presidència de la Generalitat- i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Durant tres dies, Espanya contra Catalunya incidirà en la "repressió" institucional, militar, política i administrativa des del segle XVIII fins al XXI. El director del centre, Jaume Sobrequés, defensa "l'objectivitat" del títol: "Respon a una realitat objectiva. Són 300 anys d'animadversió d'Espanya contra Catalunya". Per demostrar-ho, Sobrequés fa temps que recull decisions administratives de l'Estat, publicades al BOE, que han perjudicat Catalunya. El projecte, que ja té 60 folis, comença amb l'Estatut del 1932 i acaba amb Mariano Rajoy. "Els que el critiquen només pretenen erosionar el procés sobiranista", opina Sobrequés.

Josep Fontana obrirà el simposi amb la ponència Espanya i Catalunya: tres-cents anys de conflicte polític . L'historiador demana que els que tant critiquen el simposi esperin a escoltar el seu contingut. I que, quan desautoritzin les ponències, ho facin amb arguments i no amb amenaces. Reconeix, però, que el títol del simposi és "un pèl provocatiu".

"No és el més adequat tractant-se d'un congrés acadèmic. Expressa una subjectivitat flagrant", argumenta l'historiador Andreu Mayayo. " Espanya contra Catalunya simplifica un tema molt més complex. La història mai és lineal ni monolítica", afegeix l'historiador Francesc Vilanova. L'historiador Joaquim Albareda, un dels grans experts en la Guerra de Successió i les nefastes conseqüències que va tenir per a Catalunya el regnat de Felip V, també és crític amb la tria del títol: "Dóna munició als sectors espanyolistes menys propensos al diàleg. Hauria estat millor un altre títol, que no fos tan rotund ni avancés a priori una visió de la història. Les coses solen ser més complexes, no és Espanya qui ataca Catalunya, sinó diferents grups dirigents en determinats moments. La historiografia no hauria d'anar mai a remolc de la política". L'historiador José Álvarez Junco, de la Complutense, és encara més crític: "No és una reunió gaire científica, ja que respon a una postura política predeterminada. Ni Espanya és una única unitat ni tampoc és cert que mai canviï".

El simposi, però, ja ha entrat a l'arena política. La líder dels populars, Alícia Sánchez-Camacho, ha estat una de les més contundents: "És una ofensa greu a tots els espanyols, que se senten maltractats pel govern de Catalunya en impulsar un simposi que l'únic que fomenta és l'odi, la separació i la divisió". Els socialistes, per la seva banda, tampoc el consideren "oportú". En canvi, el secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, l'ha defensat: "En aquest país hi ha llibertat d'expressió i de reunió".