"Espanya Global no és una oficina de propaganda", diu Irene Lozano

LondresTot passa per Westminster. No només el Brexit, sinó també la independència de Catalunya. Si més no, ho sembla. Per Westminster va passar a primers de desembre Carles Puigdemont, per fer propaganda i defensar el moviment i la causa sobiranista, i aquest dimecres ho ha fet la secretària general d'Espanya Global, Irene Lozano, per fer la contrapropaganda oportuna. La Spanish Chamber of Commerce, institució amb més de 130 anys d'història, ha organitzat una recepció a la Casa del Lords amb vistes al Tàmesi, pernil de Jabugo i cava Anna de Codorniu, i Lozano ha aprofitat per deixar ben clar quin paper té aquesta branca concreta del departament d'Exteriors del govern de Pedro Sánchez.

"Espanya Global no és cap oficina de propaganda –ha dit Lozano a preguntes d'aquest corresponsal–. Espanya Global és una oficina de defensa de la reputació espanyola". Una reputació, però, sobre la qual alguns diputats britànics, potser díscols o descreguts, tenen alguns dubtes. Per això una colla dels, diguem-ne, 'sospitosos habituals' han signat aquest dimarts una moció de suport als líders independentistes que seran jutjats, presumiblement, a partir de la setmana vinent al Tribunal Suprem.

Davant d'aquest judici, l'oficina de Lozano té un paper clau, com admet sense cap recança: "Una de les grans missions que se m'han encomanat és defensar la nostra reputació democràtica. Aquest any ens concentrarem molt en aquesta qüestió de la reputació democràtica, en explicar a la gent que som un país modern i avançat en tots els sentits, especialment pel que fa als drets civils. Perquè, malgrat els 80 milions de turistes que arriben a Espanya cada any, som uns grans desconeguts. I la meva feina és explicar-ho".

Lozano és optimista. Es mostra confiada que els seus "socis europeus tindran la claredat" per adonar-se de les virtuts del govern socialista. "El president, amb la seva presència i el seu tarannà europeista, el que està dient al món és que Espanya està de tornada, que Espanya vol jugar el paper que ens correspon pel nostre pes, per la nostra història, i no jugar en una divisió inferior, que és en la que jugàvem. I amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, cal que un tercer país avanci en l'europeisme".

Així doncs, ¿arriba aquest procés en minúscula però de rellevància majúscula en el pitjor moment per als intents de recuperació del prestigi de la democràcia espanyola, després de les vergonyoses imatges de la policia apallissant votants l'1 d'Octubre del 2017? Li torno a demanar a la secretària d'estat, que té el discurs molt ben après, malgrat admetre que el resultat que surti del Suprem "anirà" al Tribunal Europeu dels drets Humans. "Un país com el nostre, que defensa l'estat social i de dret i la independència de la justícia, justament la seva reputació i fortalesa es posa de manifest quan la gent que ha comès presumptes delictes va als tribunals. Si no fos així, s'estaria vulnerant el principi d'igualtat davant de la llei. Jo crec que això enforteix la nostra reputació i també enforteix la idea que la justícia és independent i que funciona com un poder independent en el nostre país".

Que tot passa per Londres ho demostra també el fet que Lozano, que no en tenia constància, ha coincidit aquest dimecres a la capital britànica amb el conseller de Relacions Exteriors, Alfred Bosch, que dijous ha de fer una conferència a la London School of Economics en companyia de l'exconsellera d'Educació, Clara Ponsantí, i del seu advocat, Aamer Anwar. Parlaran, òbviament, del judici.

A Irenen Lozano se li gira feina. Amb pernil i cava, potser convenç més gent.