L’espai de JxCat ultima un acord per a les generals

BarcelonaL’espai de JxCat ultima un acord intern per concórrer a les pròximes cites electorals, la primera de les quals són les eleccions generals del 28 d’abril. Ja fa dies que membres del PDECat, JxCat i la Crida negocien la fórmula per presentar-s’hi. Ahir el president del PDECat, David Bonvehí, i Elsa Artadi, consellera de la Presidència i futura número dos de JxCat per Barcelona, van visitar Jordi Sànchez a Soto del Real. El president del grup parlamentari de JxCat i també líder de la Crida, malgrat ser a la presó, està implicat en les negociacions i, de fet, és un dels noms que opten a liderar la llista a Madrid si aconsegueixen tancar el pacte. Fonts coneixedores de la trobada asseguraven ahir que s’havia “avançat”, mentre que des del PDECat també afegien que el partit tindrà un “rol destacat” a la llista amb persones “alineades” amb Bonvehí. Malgrat que els sectors més moderats no descarten el trencament -el diputat Jordi Xuclà ha criticat la Crida públicament-, la majoria de fonts consultades el veuen improbable abans de les municipals. “Els alcaldes i els regidors no ens ho perdonarien”, afirma un dels diputats al Congrés. De fet, fonts de tots els sectors situen el pacte a finals de la setmana que ve.

Mentre el PDECat ha engegat el seu procés de primàries d’aquest cap de setmana, la Crida ahir va iniciar una consulta interna als socis sobre si s’ha de presentar el 28-A. Hi ha dues preguntes que deixen un escenari obert. La primera qüestió és: ¿la Crida ha de promoure una candidatura “tan unitària com sigui possible de cara al 28 d’abril entre formacions independentistes i sobiranistes partidàries del dret a l’autodeterminació?” I la segona qüestió que plantegen als socis és: “¿Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral, veuries bé que la Crida participés com a tal en les eleccions del 28 d’abril?”

La clau de la pregunta és què significa una candidatura “tan unitària com sigui possible”. ERC ja ha descartat una aliança amb JxCat -negocia un acord amb Joan Josep Nuet- i la CUP ha iniciat el seu propi procés per decidir si es presenta per primer cop a les generals. El PDECat és l’únic disposat a buscar l’encaix amb l’organització. Si només el PDECat és partidari de concórrer conjuntament a les eleccions, ¿es donaran per complertes les condicions? Ara per ara és una incògnita, però veus amb pes dins l’organització creuen que si no hi pot haver ara una aliança independentista, la Crida s’ha de “reservar” per més endavant i treballar per forçar la unitat. Presentar-se a les eleccions només amb el PDECat posaria en dificultats, per exemple, l’alcalde d’ERC de Montblanc, Pep Andreu, que és membre de la direcció i que es presentarà a les municipals amb els republicans. És per això que es perfila una fórmula amb la marca de JxCat que inclogui perfils del PDECat i independents i diputats del grup de JxCat al Parlament.

El ball de noms

Tanmateix, que la Crida jugui o no com a organització (això depèn de la consulta), no exclou que hi hagi membres que s’incorporin en una candidatura electoral de JxCat. El mateix Sànchez -president de la Crida- es perfila com a cap de llista i, segons diverses fonts de JxCat, s’han plantejat altres noms per incorporar a la candidatura, com els diputats al Parlament Eduard Pujol i Gemma Geis, per Barcelona i Girona, a més d’Eusebi Campdepadrós per Tarragona, tot i que l’entorn d’aquests dos últims pràcticament ho descarta. També surten a les travesses els noms de Jaume Alonso Cuevillas, que està empadronat a Girona, o la consellera de Cultura, Laura Borràs. Els altres presos de JxCat, Josep Rull i Jordi Turull, es podrien incorporar tant a la candidatura del 28-A com a la de les europees, que podria liderar l’expresident Carles Puigdemont.

La continuïtat de Xuclà, en mans de la direcció

Dels actuals diputats del PDECat a Madrid, i que es presenten a les primàries, repetirien Sergi Miquel, Míriam Nogueras i, probablement, i Carles Campuzano. Jordi Xuclà, que és un dels més reticents a la Crida, ha perdut les primàries i ha quedat per darrere de David Coromina, a la Garrotxa: 14 enfront 15 vots. Un fet que complica que repeteixi de diputat. La resta d’assemblees comarcals del PDECat es reuneixen avui dissabte. De cadascuna en sortiran tres escollits, els més votats, i a partir d’aquí la direcció del PDECat configurarà l’ordre final de la llista de cada circumscripció.

Xuclà, a través de Twitter, ha tret pit per haver estat escollit per l’assemblea i remarca que, malgrat que Corominas ha tret un vot més, és la direcció del PDECat qui en fa l’ordre final.

La setmana que ve, clau

La negociació es basa en acordar què fer a Madrid -hi ha partidaris de participar en la governabilitat i altres de bloquejar la legislatura si no s’aborda el referèndum- i trobar una fórmula electoral que endreci aquest espai. L’expresident, exiliat a Waterloo, havia traslladat pressa al PDECat per tancar un acord aquest cap de setmana, i fins i tot s’havia previst un acte per diumenge. Això, però, no ha sigut possible: els negociadors es donen marge almenys fins al dimarts 5 de març, que és quan es coneixerà el resultat de la consulta de la Crida. L’executiva del PDECat també abordarà dilluns l’última hora de les negociacions. La majoria de la direcció, de sensibilitats més moderades, va emplaçar Bonvehí a parlar amb JxCat i la Crida, però no a tancar un acord definitiu, ja que ha de ser ratificat per la cúpula.