El PP vota a favor del català per forçar una última votació dels pressupostos al Congrés

MadridEls pressupostos generals de l'Estat per al 2022 havien de quedar validats de forma definitiva aquest dimarts. Era molt difícil que cap de les esmenes que havien quedat vives per votar al ple tirés endavant, perquè calia que el PP s'aliés amb els socis del govern espanyol, com ERC o el PNB. Però contra tot pronòstic, això ha passat. El ple ha votat a favor d'una de les esmenes de Compromís que incorporava una partida d'1,6 milions d'euros per "promoure i difondre" les llengües "regionals i minoritàries" de l'Estat, com el català, l'euskera, el gallec o l'asturià.

L'esmena ha pogut tirar endavant gràcies als vots del PNB, ERC, Junts, el grup de l'Esquerra Confederal (on hi ha Compromís, Endavant Andalusia, Més Madrid, Més per Mallorca, Geroa Bai i Agrupació Socialista de la Gomera) i també del PP. En total, 139 a favor, 117 en contra i sis abstencions. A l'incorporar aquesta esmena al dictamen, el projecte de pressupostos haurà de tornar al Congrés perquè el ple de la cambra baixa voti si valida que s'hagi afegit aquesta esmena o no. Serà en un ple el pròxim 28 de desembre.

"Si no és avui, serà d'aquí a uns dies. Si això serveix perquè el PP es replantegi la promoció de llengües cooficials, benvingut sigui", ha dit el president espanyol, Pedro Sánchez, en declaracions als mitjans de comunicació després de la sessió de control al Senat. Després de les preguntes al president i a les vicepresidentes de l'executiu, bona part dels ministres han marxat de la cambra alta, on aquest dimarts ja no es podran fer la fotografia de família per celebrar l'aprovació definitiva dels pressupostos.

Els arguments del PP

És sorprenent que el PP hagi votat a favor d'aquesta esmena tenint en compte que en les últimes setmanes ha iniciat una croada contra la immersió lingüística a Catalunya. La maniobra suposa haver dilatat una setmana més l'aprovació dels comptes. "Hem fet tot el que estava a la nostra mà per retornar els pressupostos i que el que votàvem concordés amb altres votacions i amb l'ideari del PP", justifiquen fonts populars al Senat. En concret, l'esmena fa referència a les llengües "protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries" que es parlen a les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears. I en aquest sentit, el portaveu del PP, Javier Maroto, ha destacat que el seu partit sempre ha donat suport a la Carta Europea.

Ho ha posat en dubte el senador de Compromís Carles Mulet, que ha celebrat que hagi tirat endavant l'esmena, però s'ha mostrat sorprès que hagi passat gràcies als vots del PP: "De cop el PP, que està en contra de la cooficialitat de les llengües com l'asturià o l'aragonès als seus territoris, hi vota a favor". S'ha expressat en la mateixa línia la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha acusat els populars de fer "política inútil". "No s'entén res del que fa el PP", ha reblat. Fonts socialistes han recordat, però, que els pressupostos entraran en vigor l'1 de gener del 2022.

Ni el PP ni el PSOE comptaven amb aquesta modificació del pressupost. Des del ministeri d'Hisenda treuen ferro a l'esmena i recorden que la xifra que preveu és baixa i, per tant, assequible per poder-la acceptar. Tot i les paraules de Sánchez beneint el suport dels conservadors a les llengües minoritàries de l'Estat, el PSOE ha votat en contra del text. A partir del missatge del president del govern espanyol es pot entendre que els socialistes assumiran l'esmena a la cambra baixa. Ho ha confirmat la mateixa Montero un cop ha acabat la votació a la cambra alta. "No tenim cap problema en donar-hi suport", ha dit sobre l'esmena de Compromís.

ERC tanca files amb la llengua

El govern espanyol tenia els pressupostos encarrilats oficialment després que la setmana passada PSOE i ERC arribessin a un acord per la llei de l'audiovisual que, de retruc, comportava el sí definitiu dels republicans als comptes estatals. Això, precisament, es va plasmar amb el fet que el mateix dia que s'anunciava el pacte per la normativa audiovisual, ERC retirava les 16 esmenes d'àmbit territorial que havien presentat a l'inici de la tramitació a la cambra alta. Fonts republicanes apunten que el seu vot a l'esmena de Compromís no suposa trencar l'acord de pressupostos amb el govern espanyol: "La responsabilitat dels números era seva". En aquest sentit, recorden que "qualsevol mesura que protegeixi les llengües cooficials" els sembla bé. "És una anècdota", ha dit Montero, que ha donat per fet que els republicans donarien suport a l'esmena de Compromís.

Els pressupostos han passat unes setmanes de turbulències, sobretot després que el govern espanyol admetés que no podia obligar les grans plataformes audiovisuals a garantir una quota de llengües oficials en les seves produccions. Des de llavors, socialistes i republicans van decidir reprendre les negociacions de forma discreta per buscar una fórmula per protegir el català, l'euskera i el gallec. El desllorigador va acabar sent la via del finançament. Per donar aire a la negociació, els republicans van decidir no vetar la tramitació dels comptes al Senat. Això implicava, de facto, que el projecte ja no podia caure, però sí que es podia dilatar el camí per a l'aprovació definitiva dels comptes. Finalment, ha estat el PP qui ha acabat forçant aquesta prolongació dels tempos.