Cuixart avisa que l’Estat acabarà condemnat
"No presentarem un escrit de defensa, sinó d'acusació", assegura Marcel Mauri
BarcelonaJordi Cuixart no presentarà avui “un escrit de defensa, sinó d’acusació davant l’Estat”. Amb aquestes paraules va definir ahir el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, l’estratègia de defensa del dirigent del moviment civil independentista davant el Tribunal Suprem. Un escrit en què Cuixart ataca el sistema judicial espanyol i recorda que l’última frontera dels judicis de l’1 d’Octubre no és a l’Estat sinó a Estrasburg. Si se’l condemna, adverteix, està convençut que la justícia internacional també acabarà “condemnant Espanya per vulneració dels drets humans”.
En el text -que els seus advocats presenten avui-, la defensa de Cuixart no té por de carregar contra la instrucció de la causa, que qualifica d’“excepcionalitat jurídica”, i afirma que “la protecció de la unitat d’Espanya ha servit com a argument per relegar a un segon pla els principals drets civils i polítics de la ciutadania”. Una vulneració que la seva defensa considera “especialment greu” tenint en compte que Cuixart, com a president d’Òmnium, té la “consideració jurídica de defensor dels drets humans”. En aquest sentit reivindica que el líder del moviment independentista va actuar perquè era “conscient del seu compromís democràtic en la defensa dels drets”, inclòs el de l’autodeterminació, i davant “la negativa tancada d’un Estat a oferir vies de diàleg”.
Així, l’escrit considera vulnerats els drets de llibertat d’expressió, de reunió i de dissidència política, d’autodeterminació i de desobediència civil pacífica. En la mateixa línia destaca que, tot i que la causa es dirigeix contra ell, també els drets de la ciutadania quedarien infringits pel procediment.
D’aquesta manera, l’escrit retreu a la Fiscalia que hagi acusat Cuixart de mobilitzar la ciutadania com a “instrument de pressió” i defensa el “dret de reunió” com una cosa “absolutament pròpia d’un sistema que es consideri democràtic”. Per tot plegat, l’equip jurídic de Cuixart exigeix que es deneguin com a arguments dels escrits d’acusació les manifestacions “massives i pacífiques” de cada 11 de setembre entre 2013 i 2017, del 13 de novembre del 2015 i del 6 de febrer, l’11 de juny i els dies 20, 21 i 22 de setembre del 2017, a més de l’1-O del mateix any.
Tal com fan l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva en el seus escrits de defensa, Cuixart insisteix en el dret a l’autodeterminació i assegura que totes les mobilitzacions van ser pacífiques. Per tant, manté que l’absència de violència invalida l’acusació per rebel·lió, i al mateix temps acusa el judici d’“encobrir” la violència policial de l’1-O.
Actuació “concertada”
A més, Cuixart apunta a una “actuació concertada dels tres poders de l’Estat” respecte al judici, amb l’objectiu de “sobreprotegir la unitat territorial”. Concretament, assenyala el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, la Fiscalia Superior de Catalunya, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació de Vox com a inductors.
En aquest sentit, l’escrit recorda que el jutjat 13, que el juliol del 2017 havia assegurat que no investigava el referèndum, va ordenar nombrosos escorcolls i detencions el 20-S, passant per sobre de la jurisdicció del TSJC, que ja tenia diligències obertes per aquesta qüestió. “No hi havia cobertura legal en l’actuació del jutjat en tot el que es refereix al referèndum d’autodeterminació”, arriba a dir l’escrit.
D’altra banda, la defensa del líder d’Òmnium creu que la Fiscalia ha mantingut una “mirada especialment adversa a l’independentisme”, mentre que recrimina a l’Advocacia de l’Estat tant les impugnacions de lleis i decrets catalans davant el Tribunal Constitucional (TC) com la suspensió del dret de reunió en dos actes sobre el referèndum català a Madrid i a Vitòria.
La defensa de Cuixart també carrega en el seu escrit contra Vox, que va donar peu al procediment del jutjat 13 amb una denúncia inicial. En l’escrit, que defineix el partit d’extrema dreta com a “masclista i xenòfob”, els advocats del president d’Òmnium retreuen al tribunal que va exercir l’acusació popular amb “finalitats electorals i no de justícia ni d’interès general”, la qual cosa implica un “ús enganyós de les institucions” que “contravé els compromisos internacionals”.
Obertura del judici oral
Els nou presos polítics seran traslladats a Madrid el 29 de gener per afrontar el judici. En van ser informats ahir al matí, segons van confirmar a l’ARA fonts jurídiques. ¿Aquest desplaçament suposa que arribaran a temps d’assistir aquell mateix dia a l’obertura de la primera sessió del judici oral a la sala de plens del Suprem?
De moment, les fonts consultades expliquen que la data d’inici del judici encara s’ha de confirmar i encara s’han d’acabar de presentar tots els escrits.
Els advocats de Junqueras van anticipar-se i van presentar l’escrit ahir, mentre que la resta d’escrits seran presentats al Suprem avui. Serà a partir de llavors quan el tribunal d’enjudiciament examinarà les proves sol·licitades, com per exemple els testimonis, i dictarà una interlocutòria a partir de la qual quedaran establerts el dia i l’hora de l’inici del judici oral. També es determinaran els temps de les sessions dels dimarts, els dimecres i els dijous fins a la data de finalització del judici. Una data que, previsiblement, serà al mes d’abril. En aquest sentit, pensar que el mateix 29 de gener es donarà el tret de sortida al judici és arriscat, ja que els terminis són massa justos. Tot i que el procediment començarà amb les qüestions prèvies i les nul·litats, el trasllat implica viatjar des de les presons catalanes durant hores.
Tot i això, les defenses encara han de revelar algunes incògnites: ¿respondran els acusats a les preguntes dels fiscals, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox, en mans de l’advocat i secretari del partit, Javier Ortega Smith? Segons fonts jurídiques, les preguntes de Vox no ss’atendran, ja que es consideren un reflex de la campanya del partit per a les eleccions del 26 de maig.
