Escorcollen Aigües de Girona per un cas obert fa dos anys
L’alcaldessa denuncia que l’operació es fa per embrutar el referèndum
GironaDesplegament de la Guàrdia Civil ahir a les comarques gironines. Els agents van escorcollar una quinzena d’empreses i domicilis particulars relacionats amb l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) pels presumptes delictes de frau i administració deslleial en la gestió de l’aigua. Uns escorcolls que des de Madrid es van relacionar amb l’anterior alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, tot i que el cas es remunta al 1992.
La Guàrdia Civil va demanar documentació a l’Ajuntament de Girona, a les seus d’empreses d’aigua Agissa, Girona SA i Prodaisa i als domicilis de Xavier Ballell (conseller delegat d’Agissa), Narcís Piferrer (exconseller delegat d’Agissa), Joan de Llobet (accionista de Girona SA) i Lluís Sibils (exsecretari de Girona SA). Una operació, anomenada Aquàrium, ordenada pel jutjat d’instrucció de Girona número 2 i coordinada per la Fiscalia Anticorrupció, que va assumir la investigació del cas al juliol, tot i que la instrucció va arrencar el 2015 arran d’una querella presentada per la CUP.
Nombrosos agents van estar ahir tot el dia demanant informes i documentació des del 1992 fins a l’actualitat. Uns escorcolls que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va assumir el càrrec quan Puigdemont va ser escollit president, va vincular amb l’1-O. “La majoria d’informació ja la tenien, una altra part la van demanar fa 15 dies i ja els hi vam entregar, i l’altra part està penjada a la web. No entenem a què ha vingut tot això, podrien haver demanat la informació de manera ordinària però ho han volgut escenificar en un xou”, va criticar Madrenas, que també va ironitzar amb el nom de l’operació: “Es diu operació Aquàrium però se n’hauria de dir operació Urnes”.
Els orígens del cas
La trama es remunta al 1992, quan, sota el mandat del socialista Joaquim Nadal, es va constituir l’empresa mixta Agissa per gestionar el subministrament d’aigua. El seu capital es divideix en un 80% per a la part privada Girona SA (formada principalment per La Caixa, Agbar i FCC-Aqualia) i el 20% restant per als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià, i petits accionistes.
L’ombra de la sospita va aparèixer el 2012, quan l’Ajuntament de Girona va renovar la concessió del servei de subministrament de l’aigua a la ciutat fins al 2020. El 2013 Puigdemont va encarregar des de l’alcaldia una auditoria d’Agissa, els resultats de la qual apuntaven possibles irregularitats en gestió del servei per part de l’empresa mixta. Amb aquest informe a la mà, la CUP va presentar el 2015 una denúncia contra el que llavors era el conseller delegat d’Agissa, Narcís Piferrer, per presumpta administració deslleial.
Des de llavors, el jutjat d’instrucció de Girona té una causa oberta contra Piferrer i contra qui el va substituir en el càrrec a partir del maig del 2016, Xavier Ballell, per un presumpte delicte d’apropiació indeguda. Una investigació que va fer un gir argumental quan el jutjat del Vendrell, que investiga el cas del 3%, va encarregar un informe a l’Agència Tributària que vincula Agissa amb empreses investigades pel cas del presumpte finançament il·legal de CDC.
A més, els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià va fer públic aquest estiu un informe del secretari i de l’interventor municipal, que, després d’analitzar l’auditoria del 2014, van detectar una sèrie d’indicis d’irregularitats, especialment en relació al laboratori que Agissa té a Montfullà -que consideren que està sobredimensionat- i amb els serveis que la societat dona a altres empreses, com, per exemple, a Prodaisa -que gestiona l’aigua en altres municipis gironins- i Aigües de Blanes, vinculades a l’exconseller Piferrer.
Fa una setmana el jutjat d’instrucció de Girona va ampliar les persones i empreses investigades per la seva presumpta implicació en el cas. Concretament, va citar a declarar dos exregidors socialistes, Manel Serra i Tomàs Sobrequés; els empresaris Joan de Llobet i Àngel Dutràs per tenir càrrecs de responsabilitat a les empreses mercantils, i l’advocat Lluís Sibils, que va ser secretari de Girona SA. A més, també investiga les empreses Agissa i Prodaisa perquè, segons la interlocutòria del jutge, “s’han advertit endeutaments d’Agissa i alhora enriquiments de Prodaisa”.
Tots els investigats, excepte Àngel Dutràs, van fer públic un comunicat conjunt en què sostenen la seva innocència i asseguren que “és inversemblant” pensar que s’hagin pogut cometre irregularitats o il·legalitats en el si de la societat mitxa.