Política18/09/2014

Acte de suport al referèndum d'Escòcia als passadissos del Congrés

CDC, ERC, PNB, Amaiur, BNG, Nacionalisme Canari, Compromís i Geroa Mai reclamen al govern espanyol el dret a decidir dels catalans amb la bandera escocesa de teló de fons. Unió, ICV i el PSC no s'uneixen al posicionament

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

MadridDeclaració de suport al referèndum d'Escòcia als passadissos del Congrés. Els grups nacionalistes, amb la bandera escocesa de teló de fons, han reclamat al govern espanyol que aprengui la lliçó del Regne Unit, que permet als seus ciutadans decidir democràticament sobre el seu futur. En el breu acte, just a les portes de l'hemicicle, hi han participat tant CDC com Amaiur, PNB, ERC, el BNG, Nacionalisme Canari (forma part de Coalició Canària), Compromís i Geroa Bai.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El diputat Carles Campuzano ha estat l'encarregat d'encetar la bateria de declaracions com la formació representada amb més pes al Congrés. Però ha parlat només en nom de CDC: cap diputat d'Unió hi era present, com tampoc del PSC –que ha assenyalat que no l'han convidat a l'acte– ni d'Iniciativa.

Cargando
No hay anuncios

Campuzano ha manifestat la seva "enveja" davant la lliçó de democràcia de Regne Unit. "Per a Catalunya avui és un dia històric", ha dit. "Reclamem que a Espanya els conflictes es puguin resoldre amb aquesta fórmula", ha afegit.

El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha anat més enllà que Campuzano i ha dit que se sentia "gelós" dels escocesos perquè "s'aixecaran amb les urnes i aniran a dormir amb les urnes".

Cargando
No hay anuncios

Des de Compromís, el diputat Joan Baldoví ha recordat que té tres filles i fa un any una es va emancipar, els va saber greu, als pares, però era "la seva decisió lliure de marxar, d'exercir la seva llibertat".

"Avui guanyen tots a Escòcia, tant si surt el sí com el no", ha afegit el portaveu del PNB a la cambra baixa, Aitor Esteban, que "confia que en un futur Espanya arribi a aplicar drets constitucionals propis del segle XXI".