La policia britànica rebutja per ara l’euroordre contra Ponsatí

Brussel·les / Londres / MadridNou entrebanc per a la justícia espanyola amb l’intent d’extradir els exiliats després de la sentència del Procés. La policia del Regne Unit va rebutjar dimecres tramitar de moment l’ordre de detenció que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va enviar dimarts contra l’exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí. Les autoritats policials britàniques rebutgen prendre de moment qualsevol acció perquè consideren que hi falta informació “essencial”. En una primera resposta consideraven que la petició d’Espanya “és desproporcionada en relació a la legislació del Regne Unit”. Així consta en el document enviat a través del sistema policial pel qual es comuniquen les euroordres, l’oficina Sirene, al qual ha tingut accés l’ARA. Tot i això, posteriorment Sirene va enviar una rectificació: “Hem dit erròniament que l’escrit era desproporcionat. No ho és, simplement hi falta informació essencial”.

En les notificacions que es van enviar dimecres s’explica que l’euroordre “ha estat revisada per un advocat especialitzat del Regne Unit en nom de l’Agència Nacional contra la delinqüència”. I, un cop rebutjada, les autoritats britàniques demanen a les espanyoles que els facilitin més informació: “Si tenen al seu poder informació sobre l’historial delictiu previ, o qualsevol altra informació relativa a la gravetat de la infracció, remetin-la al Servei Nacional de Sirene del Regne Unit i tornarem a avaluar la decisió”.

Que les autoritats policials hagin entrat a valorar els motius per a la detenció de Ponsatí es pot interpretar com una “invasió de competències”, segons fonts del ministeri de l’Interior espanyol i del Tribunal Suprem consultades per l’ARA, perquè hauria de ser el jutge el que es pronunciés sobre la qüestió. De fet, les euroordres es canalitzen per dues vies: la policial, que és la que ara ha quedat momentàniament rebutjada, i de jutge espanyol a jutge britànic -en aquest cas-, que és qui té la potestat per decidir sobre la situació personal de Ponsatí.

Però l’acusació que fa el ministeri contra la intromissió de les autoritats policials britàniques és, com a mínim, dubtosa. La National Crime Agency (NCA) del Regne Unit és l’organisme britànic que acull l’oficina Sirene i té com a objectiu “avaluar la proporcionalitat i la validesa legal de les sol·licituds d’euroordres dins i fora del Regne Unit”. Així, “les que no siguin validades es retornen a l’autoritat sol·licitant per a més accions”, en aquest cas, els aclariments demanats a Madrid.

Audiència cancel·lada

Quan va ser consultada per l’ARA sobre la decisió de l’oficina Sirene, Clara Ponsatí encara no havia estat formalment comunicada: “Si es confirmen [poden ser bones notícies], però l’únic que sé del cert és que m’han cancel·lat l’audiència de demà perquè han demanat aclariments”. En tot cas, continua pensant que “cap jutjat democràtic” l’acabarà lliurant a l’estat espanyol. “El cas que tenen no s’aguanta davant de cap jutge independent. No sé fins a quin punt es poden pressionar els jutges, però ara Escòcia és un espai especialment favorable. No és que només els jutges siguin independents i justos, és que l’ambient social, que també marca l’actitud dels jutges, és un ambient extraordinàriament favorable a la causa de l’autodeterminació”, va opinar.

La defensa dels exiliats s’havia mostrat en tot moment tranquil·la i confiada en les autoritats policials i judicials de Bèlgica i Escòcia i per això ja van avisar que els seus clients es posarien els pròxims dies a la disposició dels tribunals, com va fer Carles Puigdemont quan es va reactivar l’euroordre contra ell. Ponsatí tenia previst fer-ho avui, però, de moment, s’ajorna aquesta declaració davant les autoritats. Provisionalment s’ha fixat una nova cita per al 14 de novembre a les 11 hores. Per la seva banda, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig es posaran avui a disposició de les autoritats belgues.

L’advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, creu que a l’euroordre hi ha “contradiccions” i que és “caòtica i arrogant” perquè en les 59 pàgines de la interlocutòria “se salta de la rebel·lió a la sedició” quan Ponsatí només està investigada per sedició. “El seu nom només es menciona en dues pàgines sense aclarir quin és el seu rol”, afegeix el lletrat. Des de Catalunya, el president de la Generalitat, Quim Torra, va considerar “colossal” el “ridícul internacional” que ha fet Espanya en aquest cas.

Ponsatí va descartar que els jutges hagin reactivat les euroordres per fer-les coincidir amb la campanya electoral. “No crec que els jutges vulguin fer-li la campanya a Sánchez. [Les euroordres] havien de passar un cop emeses les sentències”, va assenyalar.

Autonomia qüestionada

Si els jutges escapen constitucionalment al control de Pedro Sánchez, qui sembla que no ho fa és la Fiscalia. El nou cop a la justícia espanyola arribava el mateix dia en què el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, cometia un error de grans proporcions polítiques a l’insinuar que la Fiscalia està al seu servei i, per aquest motiu, li havia donat instruccions per extradir l’expresident Carles Puigdemont.

Sánchez va ser entrevistat dimecres a RNE i, davant la insistència de les preguntes sobre el seu paper en les extradicions -el president es va comprometre a portar Puigdemont a Espanya-, el líder del PSOE va preguntar: “¿La Fiscalia de qui depèn?” El periodista va respondre: “¿Del govern espanyol?” I Sánchez va afegir: “Doncs ja està”.

En la col·lecció de promeses durant la campanya per fer tornar Puigdemont, la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, va arribar a dir que prendria mesures contra Bèlgica si no permetia l’extradició. Però ni Sánchez ni el govern belga decidiran sobre l’euroordre contra l’expresident de la Generalitat. Seran els tribunals de Brussel·les els que prenguin la decisió. A més, el paper de la Fiscalia en aquest cas es limita a demanar l’extradició al jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

L’afirmació va provocar una onada d’indignació a la judicatura. Tant la Unió Progressista de Fiscals com l’Associació de Fiscals va subratllar que la Fiscalia “és independent i no compleix ordres” del govern espanyol. També va reaccionar la Fiscalia General de l’Estat, que va assegurar que totes les decisions que ha pres en el marc de la causa sobre el Procés s’han basat en “l’autonomia funcional” i la “imparcialitat” dels seus membres.

Davant el rebombori creat, Sánchez va intentar rectificar a través de Twitter. “Treballarem perquè el sistema judicial espanyol, amb totes les seves garanties, pugui jutjar [Puigdemont] amb imparcialitat. La Fiscalia compta amb el suport del govern en la defensa de la llei i de l’interès general”, va piular el president en funcions. En plena campanya, però, els seus rivals no van dubtar en aferrar-s’hi. El primer, Pablo Casado: “[Si controla la Fiscalia], per què no actua contra Torra. Al seu torn, el president de la Generalitat va aprofitar per acusar Sánchez de “liquidar la separació de poders” a l’Estat.