L'escletxa jurídica del Govern per intentar driblar la inhabilitació de la JEC

BarcelonaL'acord de la Junta Electoral Central (JEC), a l'espera de saber l'argumentació i els vots particulars, ordena la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, a través de deixar vacant la seva acta de diputat al Parlament. Ara bé, des del Govern neguen la major i creuen que la decisió només afecta la seva condició d'electe, però no de cap de l'executiu. Per què? Diverses fonts governamentals apunten que l'Estatut no preveu que aquest sigui un motiu de cessament del president de la Generalitat i aposten per fer-ho valdre encara que la cambra catalana, per ordre de la Junta Provincial, retiri l'acta de parlamentari a Torra. "Ell continuarà sent president amb totes les seves atribucions", asseguren.

S'agafen a l'article 67.7 del text estatutari que fixa els supòsits del cessament de president de la Generalitat. Aquesta disposició diu que el cap de l'executiu només deixa de ser-ho en els supòsits següents: "Com a conseqüència d'unes eleccions, per aprovació d'una moció de censura o denegació d'una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent reconeguda pel Parlament que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics". "No surt com a causa de cessament la pèrdua de l'acta de diputat", insisteixen les fonts.

Això és així malgrat que en un altre article de l'Estatut, el 67.2, s'afirma que el president de la Generalitat és "elegit pel Parlament d'entre els seus membres". És a dir, per ser investit sí que fixa que ha de ser diputat. D'aquesta manera, les fonts governamentals consultades interpreten que només seria necessari formar part del Parlament durant la investidura. Una interpretació fruit d'aquesta situació inèdita, perquè fins ara no s'havia fet mai.

Si finalment el Govern opta per aquesta resposta quan es confirmi la resolució de la Junta Electoral Central (s'ha de notificar), es podria donar el cas que el Parlament retirés l'acta de diputat a Torra i que aquest continués exercint, d'entrada, les funcions de president. Una situació que les mateixes fonts admeten que generaria un xoc institucional igualment, perquè l'oposició a Catalunya –com a mínim el PP i Ciutadans– demanaria que s'executés la resolució de la JEC i s'apartés també de la presidència Torra.

En aquest punt, el Parlament i el mateix Govern haurien de decidir si continuen reconeixent-lo com a president o no. Per exemple, en les reunions del consell executiu o en les sessions de control a la cambra. Una qüestió que requerirà l'acord amb Esquerra i que pot propiciar una altra crisi entre socis si no hi ha un acord amb l'estratègia a seguir, tal com ja va passar amb les suspensions dels diputats presos, que es van acabar acatant.

En aquest punt, serà clau el paper que pugui tenir la Fiscalia davant aquesta situació –la cúpula de la qual seria nomenada pel nou govern si Pedro Sánchez és investit–, perquè hauria de decidir si demanar que s'executi la decisió de la JEC també en el càrrec de president. Ahir el cap de l'executiu, Quim Torra, en la seva declaració institucional acompanyat de tots els consellers, va afirmar que es mantindria com a president i diputat fins que la cambra catalana no digui el contrari.

Recurs immediat al Tribunal Suprem: Torra demana a la Junta Provincial que no apliqui l'acord de la JEC fins que no resolgui l'alt tribunal

En tot cas, fonts independentistes encara confien en el fet que el Tribunal Suprem capgiri la decisió de la Junta Electoral Central. De fet, Torra ahir ja va dir que esgotaria tots els recursos disponibles. Això es traduirà en un primer recurs davant el Suprem contra la decisió de la JEC, reclamant mesures cautelaríssimes perquè s'aturi l'execució de l'acord fins que no es resolgui el recurs de fons, que analitzarà la sala contenciosa de l'alt tribunal.

Fonts jurídiques expliquen que hi ha doctrina consolidada del Tribunal Constitucional que marca que no s'executin els acords mentre hi hagi pendent un recurs reclamant mesures cautelars. Avui mateix el president de la Generalitat ha presentat un escrit a la Junta Electoral Provincial (que és qui ha d'aplicar l'acord de la JEC) recordant-l'hi.

A l'escrit, el president informa la Junta Provincial que presentarà de manera immediata, un cop rebi la notificació de l'acord de la JEC, un recurs a la sala contenciosa del Tribunal Suprem per a la protecció de drets fonamentals, amb la petició d'una mesura cautelaríssima de suspensió de la resolució impugnada. És per això que li sol·licita que s'abstingui de realitzar cap actuació d'execució de l'acord de la JEC fins que no resolgui el Suprem, amb la voluntat de respectar la seva "tutela judicial efectiva". Un cop més, la política catalana queda en mans de l'alt tribunal.