Una escenografia calculada al mil·límetre per fer la sensació que el diàleg floreix abans d'hora

MADRIDDe la primera reunió de la taula de diàleg celebrada aquest dimecres a la Moncloa no se n'esperen grans resultats, però no per això no s'ha deixat de calcular l'escenografia fins a l'últim detall. Si calia crear un clima per a l'entesa, o almenys per fer veure que hi ha voluntat de parlar, s'ha aconseguit en els compassos inicials de la trobada.

Les dues delegacions s'han trobat a la porta de la Moncloa i han entrat als jardins juntes. I no només juntes, sinó sobretot barrejades. S'ha vist Marta Vilalta i Alfred Bosch parlant amb María Jesús Montero. Josep Rius amb Salvador Illa, i Elsa Artadi amb Manuel Castells. Josep Maria Jové i José Luis Ábalos també parlaven distesament, com si recordessin les hores que van passar lligats a la taula de negociació del PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Tancaven la comitiva Pere Aragonès i Carmen Calvo, que ja tenen un historial llarg de negociacions amb llums (la Declaració de Pedralbes) i ombres (el fracàs del diàleg l'any passat per la figura del relator). Vagi com vagi la reunió d'aquest dimecres, quedaran moltes coses per parlar més endavant, entre les quals els pròxims pressupostos generals de l'Estat.

L'entrada a la seu del govern espanyol s'ha produït en dos temps. Els dos presidents ho han fet els últims i sols. Torra té els dies comptats a la Generalitat –ell mateix ha dit que convocarà eleccions– i Sánchez encara una legislatura en minoria i complicada. Es podria dir que viuen "en el lío", com un dia del 2012 Mariano Rajoy li va confessar a Artur Mas també en una reunió a la Moncloa. Però el guió els ha reservat un paper protagonista i la foto principal a l'entrada ha sigut per a ells dos sols encaixant les mans. Una imatge més per al seu historial, que inclou topades sonores com quan Sánchez no li agafava el telèfon i Torra considerava "quins collons" no fer-ho, i també aproximacions, com quan es regalaven ratafia i parlaven de Machado.

Si als jardins de la Moncloa l'escenografia estava calculada fins a l'últim detall, a l'interior també. Una taula rectangular, estreta, sense micròfons i de vidre ha reunit els comensals d'aquesta taula sense menú (ni ordre del dia) i amb futur incert. Al fons, una finestra oberta expressament per deixar veure els arbres florits –potser abans d'hora, però el temps a Madrid és primaveral– i fer la sensació, almenys des del govern espanyol, que alguna cosa també ha de florir en el diàleg amb la Generalitat.

El detall de Jové

La delegació catalana també ha cuidat els seus detalls. Almenys ho ha fet un dels integrants, el diputat i president del consell nacional d'ERC Josep Maria Jové. Ha anat a la cita amb una Moleskine, que podria ser només una marca de llibretes per a molts, però que per a ell té un missatge més especial. Jové va ser un dels detinguts en l'operació policial del 20 de setembre de 2017 i la Guàrdia Civil li va confiscar-li una Moleskine presumptament manuscrita on anava anotant les dates i els detalls de cadascuna de les reunions preparatòries de l'1-O en què participava. Durant un temps va ser la llibreta més famosa de Catalunya. Avui una de semblant s'ha colat a la Moncloa.

Només el temps dirà si el diàleg entre la Generalitat i l'Estat floreix o es floreix, i si el bon to d'avui també és una primavera més fictícia que real. Però avui tothom ha fet un esforç perquè sembli que el diàleg té una oportunitat real.