Els escenaris del president després de la sentència

BarcelonaAls despatxos del Palau de la Generalitat creuen que el judici de l’1-O obre una nova fase. Posat tot el focus polític i mediàtic a Madrid, esperen que, entre bastidors, es pugui reprendre la “unitat mínima i imprescindible” -en paraules del president, Quim Torra, a RAC1- per afrontar la sentència del Tribunal Suprem. Malgrat que mentre duri el procés judicial l’executiu vol evitar el protagonisme (excepte a l’exterior, on Torra potenciarà la seva agenda posant accent en la denúncia, començant per Brusel·les), l’objectiu també és intensificar converses amb els actors independentistes per acabar amb el desconcert. “Tots tenim coses pensades i tots estem parlant de com ho resolem col·lectivament”, va dir aquest dijous el president, en al·lusió a quina podria ser la resposta a una condemna per l’1-O. Torra va defugir concretar-la, emparant-se en la “prudència”, però sí que va dir que serà una proposta d’autodeterminació al Parlament i que si creu que no pot fer la independència plegarà.

En què pensa, doncs, el president? Quines propostes hi ha sobre la taula? Segons fonts coneixedores dels plans de Torra, els escenaris són “molt variats” i depenen de tres factors: el resultat de l’independentisme a les municipals i les europees, la duresa de la sentència i la capacitat de “recuperar la unitat estratègica”. Fonts de JxCat veuen el president disposat a anar “fins al final”, però també afegeixen que no farà res si es queda sol. És a dir, optarà per l’escenari que generi més consens i que compti, també, amb la resta de l’independentisme, sobretot d’ERC, que s’ha mostrat partidària de rebaixar la tensió. Així, l’entorn del president confia també en el paper que pot jugar l’exili, en concret la secretària general dels republicans, Marta Rovira, per arribar a un rumb comú, a més de millorar la coordinació amb les entitats.

De la DUI a investir Puigdemont

Entre els escenaris sobre la taula hi ha des de fer una nova declaració d’independència fins a no anar més enllà de mobilitzacions per esperar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Però també hi ha camins intermedis que passen per generar “pressió internacional” i “popular” amb l’objectiu de “forçar” l’Estat a negociar un referèndum vinculant. En aquest punt, hi ha qui parla d’una “aturada de país”, planificada com una escalada d’accions no-violentes que poden anar des de les mobilitzacions fins a la desobediència civil, passant per boicots. O també la investidura de Carles Puigdemont -un cop reformat el reglament- amb el seu posterior retorn a Catalunya, tot i l’amenaça de ser detingut, per disparar l’atenció internacional. Una investidura que ahir el mateix Torra va reiterar que és un objectiu de legislatura. Fonts del seu entorn, però, assumeixen que no es forçarà res sense l’acord amb el president del Parlament.

Si finalment l’escenari és convocar eleccions anticipades -a les quals Torra ja ha dit que no es presentaria- serà un indicador que les desavinences dins l’independentisme s’han perpetuat.