I ara què? Els escenaris que s'obren després d'un 20-D enverinat
La fragmentació del Congrés dels Diputats com mai s'havia vist només deixa quatre possibles escenaris de desbloqueig de la situació, tots ells de gran complexitat, un cop dinamitat el bipartidisme
'Gross Koalition' a l'espanyola
Pacte PP-PSOE per blindar l''statu quo'
Amb 123 diputats, el PP necessitaria almenys 53 diputats més per garantir-se estabilitat parlamentària. Aquesta suma només és possible amb els 90 diputats del PSOE, tenint en compte que els 40 diputats de Ciutadans són insuficients i la inviabilitat d'un acord dels populars amb els 69 de Podem. El pacte PP-PSOE, però, se sustentaria en el blindatge a curt i mitjà termini de l''statu quo' i en la pressió dels mercats, que el 2009 va forçar un acord d'estat entre Zapatero i Rajoy per modificar la Constitució. Però el cert és que aquesta possibilitat s'allunya a mesura que proliferen els posicionaments públics de destacats dirigents i candidats del partit de Pedro Sánchez, que ha fet del 'Fem fora Rajoy' el seu lema de campanya. Una altra cosa és la investidura. Els populars en tindrien prou amb l'abstenció de Ciutadans i el PSOE per a la investidura, però tindrien marge limitat per a la geometria variable.
Coalició en minoria
PP-C's i abstenció del PSOE, que gaudiria en solitari del dret de veto
L'altra possibilitat passaria per una coalició de govern entre el PP i Ciutadans, que, això sí, ja han deixat clar que no entraran en cap govern ni del PP ni del PSOE, i que a molt estirar estan disposats a una abstenció per facilitar la investidura del candidat més votat, Mariano Rajoy, com van fer a la Comunitat de Madrid amb el PP i a Andalusia amb el PSOE. Però aquesta fórmula voldria també l'abstenció del PSOE, cosa que fa encara més inviable l'operació. Si acabés imposant-se aquesta fórmula –govern PP-C's en minoria–, els socialistes gaudirien en solitari del dret de veto de la majoria parlamentària, cosa que deixaria el govern de l'Estat en mans dels de Pedro Sánchez.
Un nou Front Popular
La via PSOE-Podem-forces sobiranistes minoritàries
Per impensable que sigui a aquestes altures, no deixa de ser una possible fórmula de desbloqueig. PSOE i Podem haurien de sumar els seus 159 diputats a 17 diputats de formacions sobiranistes com podrien ser ERC i Democràcia i Llibertat. Les opcions d'aquesta fórmula, una mena de reedició del que va ser el Front Popular dels anys 30, tendeixen a zero, més encara tenint en compte el rebuig frontal del PSOE a convocar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya que Podem, ERC i DL consideren condició irrenunciable.
Bloqueig i eleccions
L'escenari del desacord
En última instància, i en cas de bloqueig de tots els escenaris anteriors, sempre hi ha la via de la revàlida, que abocaria l'Estat a una inestabilitat de conseqüències econòmiques incertes. Això és, si dos mesos després de la primera votació de la investidura es constatés que cap candidat aconsegueix els suports mínims necessaris, la Constitució preveu la convocatòria automàtica de nous comicis. Ara bé, no hi ha termini fixat per a la primera votació de la investidura.