Els municipis, un món a part
La dinàmica local fa que alguns pobles arribin a acords de govern impensables en altres nivells
BarcelonaLes dinàmiques de la política local poden portar sorpreses. La CUP donant suport al PSC, Ciutadans a ERC o Junts per Catalunya preferint els socialistes abans que formacions favorables a la independència. Pactes insòlits que trenquen qualsevol tipus de disciplina de partit però que, estudiats en clau local, prenen sentit. Els vots de Manuel Valls a Ada Colau per arribar a l’alcaldia de Barcelona no són, de ben segur, el més estrany que s’ha vist en els últims dies als municipis catalans.
Sant Vicenç de Montalt
La CUP va facilitar l’alcaldia al socialista Javier Sandoval. I ho va fer en un acord rocambolesc amb Ciutadans, el PP i els independents. Miquel Àngel Martínez (JxCat) va guanyar les eleccions en aquest municipi del Maresme, però els anticapitalistes no li van voler donar suport perquè està sent investigat per la justícia. De fet, Martínez ja va tenir la vara d’alcalde en l’anterior legislatura, però arran que es fessin públiques unes gravacions d’àudio en què revelava que havia instal·lat a casa seva maons sobrants d’una obra pública, una moció de censura va desbancar-lo del poder. L’aliança entre partits tan diversos, però, no va semblar un problema per al nou alcalde, que va assegurar que comptaria amb tots els regidors que li van donar suport per configurar un govern fort. Un executiu que, si s’articulés, aniria des de la CUP al PP i Ciutadans.
Sant Feliu de Codines
Pere Pladevall (Junts per Sant Feliu) va revalidar l’alcaldia gràcies a l’abstenció de l’únic regidor socialista, Rubén López, que també va entrar al govern d’aquest poble vallesà. Fins aquí res d’estrany -Junts és una formació independent-, si no fos perquè Pladevall, que ja fa 12 anys que governa el municipi, militava fins al 2014 al mateix PSC. L’ara únic regidor socialista del consistori, però, no va mostrar-se rancuniós amb Pladevall tot i que hagués estripat el carnet del PSC per la seva posició davant del Procés, i va facilitar-ne la investidura amb l’única condició que d’aquí un any deixi l’alcaldia a un altre membre de Junts per Sant Feliu encara per escollir.
Cabrera d’Anoia
El candidat d’ERC, Jaume Gorrea, va ser investit alcalde gràcies al vot de l’únic regidor que fins llavors formava part de Ciutadans, José Antonio Lanuza. Els resultats del 26-M van deixar empatats a quatre escons el PSC i els republicans i l’únic escó taronja tenia la clau de l’alcaldia. Contra tot pronòstic, el regidor de Cs va entregar el govern a ERC amb l’única finalitat, va dir, d’expulsar el PSC del govern -i tot i saber que això el deixava amb un peu i mig fora de la formació taronja-. I va passar el que s’esperava: Ciutadans, com també va fer amb Manuel Valls a Barcelona, va fer fora Lanuza de la formació. Un cop es desvinculi totalment del partit taronja i com a regidor no adscrit, Lanuza s’incorporarà al govern municipal. “Cs no volia que pactéssim i el PSC ens va oferir que entréssim al govern, però nosaltres no estàvem disposats a acceptar res”, explicava Lanuza a l’ARA.
Malgrat de Mar
Els socialistes van tornar a l’alcaldia després de deixar-la fa dos anys -per primer cop en democràcia- arran d’una moció de censura. El 26-M el candidat del PSC, Joan Mercader, va ser el més votat i va obtenir vuit regidors de 17, de manera que en necessitava només un per aconseguir la majoria absoluta. L’altra opció de govern passava per repetir el quadripartit que havia desbancat els socialistes feia dos anys, i que estava format per independents, JxCat, ERC i la CUP. Però aquesta vegada Junts per Catalunya, encapçalat per Jofre Serret, es va desmarcar de la resta de forces que van pactar la moció de censura contra el mateix Mercader fa només dos anys i va acabar retornant l’alcaldia als socialistes. El quadripartit, per tant, no tindrà continuïtat. La decisió de Serret no va agradar a alguns dels membres del partit i el número tres de la candidatura, Miquel Casajuana, va anunciar fa pocs dies la seva decisió d’abandonar la formació.
Sant Fost de Campsentelles
Un dels episodis més inversemblants que va deixar la jornada de constitució dels ajuntaments el 15 de juny va ser el viscut a Sant Fost de Campsentelles. Allà, l’única regidora del PSC, María José Sánchez, va acabar sent investida com a alcaldessa gràcies als vots dels regidors d’ERC i els comuns. Per aconseguir els vots d’aquests dos grups, però, Sánchez va haver d’estripar el carnet del PSC a l’últim moment. Assolia així una alcaldia que, vistos els resultats del 26-M, semblava impossible, ja que els independents (IUSF) van guanyar amb sis regidors, seguits d’ERC (5), PSC (1) i Comuns (1). La voluntat d’expulsar els IUSF de l’alcaldia -que portava més de 30 anys sota el seu poder- va pesar més que la lògica, fins al punt de forçar un dels pactes més estranys de la jornada brindant l’alcaldia a l’ara regidora no adscrita. L’alcalde socialista de Mollet del Vallès, Josep Monràs, va acusar Sánchez de “transfuguisme” i hi va trencar les relacions institucionals.
Gimenells
Un cas completament oposat al de Sant Feliu de Codines és el de Gimenells. En aquest poble, el PSC va donar suport als independents. Aparentment no hi ha sorpreses, però darrere sí que hi ha una història amb aires de revenja. El PP es va imposar en les eleccions, però l’únic regidor socialista va deixar fora de l’alcaldia el candidat popular, Dante Pérez, que anteriorment havia sigut alcalde amb el PSC. Pérez va passar dels socialistes al PP el novembre del 2017. Aleshores, malgrat canviar de partit, Pérez no va abandonar l’alcaldia que ara no ha pogut revalidar. Tot i guanyar a les urnes, els seus excompanys socialistes li han impedit tornar a tenir la vara d’alcalde, que ha sigut per a la candidata de Som Poble, Emma Solans.
Platja d’Aro
Un pacte entre ERC, els comuns i el PSC va prendre l’alcaldia a Joan Giraut (JxCat) després de 30 anys. El socialista Maurici Jiménez, anteriorment tinent d’alcalde, va assolir el càrrec d’alcalde per als pròxims quatre anys. Relleu històric a la ciutat, no tan sols per fer fora del poder un dels alcaldes mítics de la demarcació, sinó també pel fet que els republicans van cedir a favor dels socialistes. Després de ser escollit alcalde del municipi, Jiménez va assegurar que la política nacional no interferirà en el seu govern.